El TNT es consolida com a aparador del teatre de creació

11.09.2014

Torna el Festival Noves Tendències, que dirigeix Pep Pla des del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa: 23 espectacles, 13  coproduccions i 13 estrena que es podran veure entre el 25 i el 18 de setembre.

House in Asia, de l'Agrupación Señor Serrano

Segurament la discussió sobre la capitalitat del Vallès Occidental ens perseguirà tota la vida. Ara bé, hi ha una cosa que no admet dubtes: Terrassa serà del 25 al 28 de setembre la capital del teatre de creació i ho serà de la mà de la dotzena edició del Festival TNT que es consolida com a aparador de les arts escèniques més contemporànies d’aquest país. Una proposta que es consolida amb 23 propostes que faran més de cinquanta funcions en un radi de 100 metres i en 9 espais diferents.

El TNT ja és una proposta consolidada que ha anat creixent any rere any. Únic en la seva espècie ha aconseguit fer-se un lloc al panorama de festivals dedicats a les arts escèniques i convertir-se en el segell d’identitat del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET), que no dubta en qualificar algunes de les seves propostes com a “teneteras”, un adjectiu que el públic terrassenc ja comença a entendre. Un teatre experimental, però gens elitista i per tots els públics, un eslogan que el director del festival i del CAET, Pep Pla, no es cansa de repetir.

I sembla que sí, que el festival s’ha consolidat. L’any passat, explica Pep Pla, va ser l’any de pujar un esglaó amb un 92% d’ocupació i entrades exhaurides en més d’una funció. Aquest serà l’any de consolidar-ho apostant per preus populars. Molts dels espectacles costen 3 euros i hi ha moltes propostes de carrer gratuïtes, i oferint la possibilitat d’ampliar el nombre de funcions si es queda gent al carrer. I és que tenen clar que un festival com aquest no pot funcionar d’esquena a la ciutat.

Però els terrassencs no són els únics a qui es dirigeix el festival que vol arribar a públic d’arreu del país i també a professionals. L’any passat ja hi van passar programadors del país i de l’estranger i aquest any es vol potenciar encara més la presència de professionals. Sense deixar de ser un festival on el públic en general pugui gaudir dels espectacles, i no només una fira pels professionals del sector, es vol potenciar que hi vinguin cada cop més i, aquest any, fins i tot se’ls habilitarà un espai específic. “Si les companyies poden marxar d’aquí amb un bolo, tot això que s’emporten”, ha dit Pep Pla.

I és que aquest és un dels altres senyals d’identitat del TNT, els organitzadors creuen, i molt, en allò que programen. I això ho demostra el fet que 13 dels 23 espectacles siguin coproduïts pel CAET. Ho ha volgut ressaltar Àlex Serrano que ha recordat que quatre dels últims espectacles de l’Agrupación Señor Serrano han passat per Terrassa i tres han estat coproduïts pel CAET.

 

El cartell

Si alguna cosa defineix el cartell del TNT edició rere edició és l’eclecticisme. De gèneres, de durades, d’estils, de dimensions. Propostes d’allò més variades on sempre hi ha un denominador comú: l’experimentació. Aquest any, però, sembla el teatre d’objectes hi tindrà un paper destacat. Hi podrem veure l‘Agrupación Señor Serrano amb el seu House in Asia que estrenen a Tàrrega aquesta setmana. Ells diuen que fan “cine en temps real” i el faran servir per crear un western contemporani que reflexioni sobre la ficció a partir de l’assassinat de Bin Laden i les rèpliques que es van construir de la seva casa. També hi serà David Espinosa amb una versió del Molt soroll per no res de Shakesperae, Playground/Xavi Bobés amb Monstres on reflexionen sobre la manipulació i el darrer espectacle d’Oligor amb la companyia mexicana Microscopía que fan un homenatge a l’objecte-carta.

Una aposta clara per marcar tendència sempre és l’espectacle inaugural que aquest cop serà un plat fort. L’estrena a l’estat de Tabac Rouge de James Thierrée. Ha passat dos cops pel TNC exhaurint localitats i ara arriba per portar a Terrassa un dels seus espectacles que barregen circ, dansa, teatre i el que calgui per dur-nos a món sorprenents. En aquest cas un món apocalíptic amb uns espectaculars i titànics tubs d’acer, miralls sense polir i aparells electrònics arcaics.

També apunta que serà espectacular, si més no pel que fa al nombre d’implicats, el site specific de la Cooperativa General Humana que presenta una reflexió sobre la lluita obrera. Ho farà al Recinte Firal que és, de fet, l’antiga seu de l’empresa Torredemer. Una metàfora del passat industrial de la ciutat que aprofitaran per reflexionar sobre l’art i la intervenció política amb col·lectius com els treballadors de Panrico, la PAH o els Iaioflautes entre altres.

Repassar tot el programa només serveix per marejar-se davant l’allau de propostes però val la pena deixar-vos-hi endur. Hi trobareu, a banda de les grans propostes, petites joies, sovint molt curtes per poder anar fent tastes. Podeu tornar a veure ballar Lali Ayguadé o Sonia Gòmez que ja hi van ser l’edició passada, topar-vos amb peculiars músics de carrer o la dansa vertical de Delrevés. Podeu trobar, passejant pel carrer, Les Filles Föllen ballant i interactuant amb vosaltres, o Emmanuel Jouthe i els seus ballarins amb auriculars. O el públic amb auriculars que segueix el recorregut que proposa la Societat Doctor b. Podeu recuperar dos èxits de la passada Fira de Tàrrega, el viatge a Ârtica de Ponten Pie i el circ minimalista i a la vegada atàvic i contemporani de Joan Català amb Pelat que l’any passat la pluja va obligar a suspendre. Més de vint espectacles amb més de cinquanta funcions on podreu trobar la proposta que us convenci.