El temps, Belbel i Priestley a ‘Això ja ho he viscut’

7.06.2019

La Perla 29 tancarà la temporada d’enguany amb la presentació d’Això ja ho he viscut, de l’anglès J.B Priestley. Sota la direcció de Sergi Belbel, sis dels millors actors i actrius catalans pujaran a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya per representar una obra que reflexiona sobre el temps. Es podrà veure fins al 14 de juliol.

Carles Martínez i Sílvia Bel al muntatge ‘Això ja ho he viscut’. Foto: Bito Cels.

D’acord amb Belbel, el temps és un dels aspectes que més incidència té en el món del teatre i, per què negar-ho, també n’és un dels que més problemes li planteja. Al teatre, on artistes i espectadors comparteixen el mateix ara, com es pot fer per explicar històries on el temps transcorri més ràpidament que el dels espectadors? Per fer-ho encara més difícil, Shakespeare va afegir un nou problema al factor temporal; el de la història. Aquest gran dramaturg va observar que “el temps és una arma”, ha explicat Belbel, i va començar a mostrar el seu present històric utilitzant referències del passat. Per Belbel, el temps també és una fixació personal. “M’interessa perquè crec que visc amb la seva paradoxa. Quan escric amb clau teatral, em costa molt utilitzar referents de l’actualitat”, ha assegurat el director. “Jo crec que és perquè faig teatre, que m’interessen molt la ciència-ficció i tots els aspectes relacionats amb el temps”, ha sentenciat.

Així doncs, no ens ha de sorprendre que l’obra que Belbel dirigeix parli, precisament, del temps. Priestley va ser un dramaturg molt influït per les idees sobre el temps del filòsof irlandès Dunne, que trencà amb l’idea d’etern retorn de Nietzsche. El temps, deia Dunne, és com una espiral on els individus poden passar d’un cercle a un altre. Per a escriure Això ja ho he viscut, Priestley es va fer seva aquesta teoria, i va crear un text que tracta sobre el déjà-vu.

Per fer-ho, el dramaturg anglès presenta sis personatges que es troben en un hotel rural. La seva harmonia es veurà trastocada per l’arribada d’un científic alemany, que els explica que allà hi passarà una desgràcia que ell ja ha viscut abans. A través d’aquesta trama, Priestley presenta tres formes diferents d’entendre el món: l’agnòstica, la racional i la que creu que existeix alguna cosa que va més enllà. Què faran aquests personatges? Acceptaran el seu destí o intentaran canviar-lo? Aquesta història té un to de thirller que recorda als d’Agatha Christie, i conté el caràcter optimista de Priestley, que com a socialista utòpic que era “considerava que tot conflicte cruent es podia evitar”, ha explicat Belbel.

Míriam Alamany i Jordi Banacolocha a’ Això ja ho he viscut’. Foto: Bito Cels.

A Belbel no li ha estat gens difícil decidir qui serien els actors que representarien l’obra. Amb Sílvia Bel, Míriam Alamany i Carles Martínez, no és la primera vegada que treballa. Encara que no siguin una companyia, “som un nucli fet de forma natural”, ha assegurat aquest director. Ja fa uns quants anys els tres actors li van proposar a Belbel representar Vells Temps, de Pinter. La van fer a la Sala Beckett, i l’experiència va ser tan bona que tots quatre van voler seguir treballant junts. La temporada passada, gràcies a una proposta d’Alamany, van representar Maria Estuard al Teatre Lliure, i malgrat que van haver d’afegir nous actors i actrius, “el nucli dur seguien sent ells tres”, ha assegurat Belbel. Aquesta vegada volia ser ell qui proposes l’obra, i quan va llegir el text d’Això ja ho he vist, ho va tenir clar. En aquesta ocasió comptaran, també, amb l’actuació dels ben coneguts Jordi Banacolocha, Lluís Soler i el jove Roc Esquius. Pel que fa a la direcció, Belbel ha assegurat que no hi haurà adaptació. “Si volgués fer una adaptació, voldria dir que no m’agrada l’obra”, ha explicat.

Coincidint amb l’estrena, l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre publiquen el text, que és inèdit en català. El pròleg de Jordi Vilaró i la intervenció de Sergi Belbel complementaran el text dramatúrgic, que és un gènere que, segons Belbel, “ens recorda que el teatre és literatura”.

La representació d’Això ja ho he viscut “no comptarà amb un muntatge revolucionari”, ha posat de manifest Belbel, però de ben segur que no els serà necessari per atraure el públic. Amb una posada en escena càlida, tant el director com els actors buscaran arribar a l’espectador, engrescar-lo i esperançar-lo. “Sense ser moralista, aquesta obra ens diu que podem intervenir en el temps per buscar millors coses a fer amb la nostra vida”, ha explicat Carles Martínez. I en uns moments tan atrafegats com el nostre, una reflexió com la que planteja l’obra és necessària.