El Temporada Alta travessa l’Atlàntic

11.02.2019

De Girona i Salt a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Per sisena edició consecutiva el Temporada Alta viatja a Llatinoamèrica, portant produccions catalanes a l’altra banda de l’Atlàntic i promovent l’intercanvi amb l’escena de l’Argentina, l’Uruguai i el Perú. De la mateixa manera que el festival programa amb regularitat espectacles de creadors llatinoamericans, en aquesta ocasió creuaran l’Atlàntic produccions de Lluís Homar, Guillem Albà o Xesca Salvà. Hem parlat amb tres creadors argentins sobre aquesta iniciativa: un pont aeri transatlàntic i teatral.

Guillem Albà ha estrenat ‘Calma!’ al Temporada Alta Iberoamèrica 2019. © Anna Tisora.

Lluís Homar ha estrenat Tierra baja, la versió castellana del muntatge amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró que fa més de quatre anys que està representant a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Guillem Albà ha fet l’estrena mundial del seu nou espectacle, Calma!, en la línia dels seus espectacles més poètics Trau i Pluja, a les mateixes ciutats. L’escenògrafa mallorquina Xesca Salvà hi ha portat la seva instal·lació escènica Cases, unes maquetes plenes de vida on l’espectador, amb un paper actiu i amb auriculars posats, escolta les històries dels seus habitants. El Temporada Alta també porta a Llatinoamèrica produccions de l’estat espanyol, com ara els titelles de l’aragonès Javier Aranda (Vida) o el folk queer de l’asturià Rodrigo Cuevas (El mundo por montera), i espectacles europeus com la dansa del suís Alessandro Schiattarella (Altrove), la dels italians CollectivO Cinetico (10 miniballeti), o la performance de l’alemany Tom Schneider (Mondkind).

Igualment, el Temporada Alta Iberoamèrica també programa companyies xilenes (Hasta el último suspiro), argentines (El tigre no es como lo pintan) o peruanes (Yo tenía un plan), convertint-se el festival entre un intercanvi de creadors de banda i banda de l’Atlàntic. I, com no podria faltar a la cita, també se celebrarà el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, amb les dramaturgues catalanes Marta Aran i Cristina Clemente i amb els autors argentins Andrea Marranzzi i Facundo Zilberberg, que tindrà lloc al mític Timbre 4 de Buenos Aires. Poca broma, el que va començar com una tímida sortida del Temporada Alta a Argentina s’ha acabat convertint en un festival que enguany acull 23 espectacles provinents de 12 països diferents.

El Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic se celebrarà al teatre Timbre 4 de Buenos Aires.

 

Hem preguntat a tres autors argentins quina és la seva relació amb el Temporada Alta i la dramatúrgia catalana contemporània. Vet aquí les seves respostes:

 

Claudio Tolcachir, actor, director i dramaturg

Què suposa per l’escena contemporània argentina i iberoamericana el Temporada Alta?

Aquest festival ha vingut a ocupar un espai que no existia, perquè presenta una cruïlla internacional, però al mateix temps proposa la participació activa i la proximitat entre els artistes i el públic, any rere any. Els creadors que hi participen ho fan amb el convenciment i el desig d’aportar elements nous al creixement d’aquesta proposta. Això afegeix un valor personal a cada representació i a cada trobada amb els espectadors, així com la bonica relació que es genera amb els residents voluntaris que treballen al festival.

Quin és el secret de l’èxit d’aquesta fórmula?

Abans de res, crec que va néixer des d’un desig molt pur. Una gran necessitat de portar-ho a terme. I ha anat creixent perquè a tots ens provoca un gran plaer planificar-ho i anar-nos trobant, any rere any. Per aquest motiu s’hi han sumant teatres amics d’altres ciutats i d’altres països. El Temporada Alta té el germen que fa que tots fem teatre: el desig. Per descomptat, la qualitat de la programació i la serietat de l’equip de producció han fet que aquest projecte cada cop travessi més fronteres.

Quins beneficis causa associar-se amb el Temporada Alta de Girona?

En primer lloc, és que nosaltres tenim molts amics a Girona. Són companys i còmplices. Seria molt difícil pujar a aquesta muntanya russa si no ho féssim des d’aquest lloc d’amor i compromís compartit. Però és que, a més a més, tenim com a soci un dels festivals més importants del món. Amb tota la seva experiència i potència a l’hora de pensar projectes i enllaços possibles. Temporada Alta té un equilibri perfecte entre qualitat, risc i capacitat de producció.

Com ha sigut el creixement durant tots aquests anys?

Ha sigut alhora visible i emocionant. S’hi ha anat afegint més dies, més països, i ha crescut el nostre públic, així com l’organització i la comunicació. El més important de tot és que s’han creat xarxes entre nacions: s’hi ha sumat escoles de dramatúrgia i cada any s’inscriuen més voluntaris per participar en el festival. En un món que s’esfondra, aquests petits projectes artístics han vingut a salvar-nos,  i a donar-nos oxigen perquè puguem seguir treballant.

 

Sergio Boris, actor i dramaturg

Podries definir, en  una frase, quina és la funció del teatre avui per a un dramaturg?

El teatre que em commou és el que genera una trobada corporal entre els que estan a una banda i altra de la línia, és a dir, públic i escena. És un acte anarquista contra els costums i els valors que ens defineixen, la cultura aconsegueix dissoldre la personalitat que ens empresona. El teatre genera desig. I a la sortida de la sala, tots els que hi hem participat hem guanyat en desig.

Què opines de la recepció del teatre argentí contemporani que tenim a Catalunya?

Crec que cert tipus de teatre argentí, el que treballa durant molt temps les seves obres, pot fer evolucionar el teatre tant de forma dramatúrgica com actoral. I d’aquesta manera pot presentar un cos viu, una situació on no domini allò literari o musical sinó el vincle expressiu de l’actor. Potser això és el que atreu el públic català, que té moltíssima experiència teatral i sempre està disposat a fer nous descobriments.

Quins autors coneixes de la dramatúrgia catalana contemporània que s’han pogut veure a Llatinoamèrica?

He assistit a gairebé totes les representacions que s’han fet a Timbre 4. Crec que és meravellós haver creat aquesta trobada i que evolucioni cada any. Són encontres molt estimulants, on es produeixen grans intercanvis, i és molt estimulant veure les obres allà.

 

Lautaro Perotti, dramaturg i director

Podries definir, en  una frase, quina és la funció del teatre avui per a un dramaturg?

Tant en el meu paper de creador com en el d’espectador, el teatre és el meu oxigen. Un lloc de reflexió, una espècie de laboratori on podem trobar un sentit a la vida i a la nostra existència. Aquest exèrcit col·lectiu d’actors, creadors i espectador, crec que ens ajuda a aprendre a ser millores persones.

Em podries recomanar noms de dramaturgs argentins emergents que encara no s’hagin vist a Catalunya o a Europa?

Buenos Aires és un formiguer de creadors teatrals. A cada racó de la ciutat neixen nous espais, dramaturgs, directors buscant formes i estils creatius. Ara em vénen al cap Juan Parodi, Gustavo Tarrio, Sergio Boris i tants altres.

Què opinies de la recepció del teatre argentí contemporani que tenim a Catalunya?

Sempre que he anat a Catalunya he sigut molt ben rebut. Ja sigui com a actor o quan hi he anat amb espectacles que he escrit o dirigit. El desig d’assistir a les obres i als debats amb el públic després de la funció m’han donat forces per seguir creant.