El teatre també es pot llegir

18.04.2018

Sant Jordi, la cita anual altrament coneguda com “el terror de les llibreteres”, ja és aquí. No en sentiu la flaire? Escriptors mediàtics, youtubers adolescents, negres exhausts després de fer tantes hores extres… Dilluns vinent les ciutats catalanes vessaran de roses, llibres i escriptors que, com els artistes de Hollywood, seran traslladats d’una parada a una altra, d’una ciutat a una altra, per tal de signar llibres i, sobretot, fer-se selfies amb la parròquia. Sabíeu que el teatre també es pot llegir? Passem a recomanar algunes de les darreres novetats en llengua catalana.

Arola Editors ha publicat ‘Sol solet’, d’Àngel Guimerà. © David Ruano / TNC

Dramatúrgia de l’altra banda dels Pirineus

Comanegra i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona acaben de publicar, dins de la seva col·lecció DramaticlesDramatúrgia francesa contemporània, un recull de textos d’alguns dels millors autors dramàtics del país veí, tots ells inèdits en català. La reunificació de les dues Corees, de Joël Pommerat; Matrimoni, de David Lescot; Dolça Sodoma meva, de Laurent Gaudé; i George Kaplan, de Frédéric Sonntag.  Identitat, societat i política són alguns dels temes que recorren aquests textos, i esdevenen la manera ideal de conèixer que s’està coent en la dramatúrgia francesa i, de pas, què carai els passa pel cap pes nostres veïns de dalt.

 

Tota Sarah Kane en català

A Arola Editors hem d’agrair la publicació d’aquest meravellós volum, que reuneix l’obra completa de Sarah Kane traduïda al català per Albert Arribas, Jordi Prat i Coll i Ernest Riera, amb un pròleg de Xavier Albertí. Una oportunitat única de tenir, en un sol llibre, tots els textos de la dramaturga anglesa que encara sacseja les nostres platees, com molt bé ens va explicar Elisabeth Massana en aquest article, arran de l’estrena de Blasted al teatre nacional: “És diumenge a la tarda a la Sala Petita del TNC”.

 

Iago Pericot, artista total i lliure

El passat mes de febrer es va presentar aquest llibre a l’Institut del Teatre, en un acte fantàstic organitzat pels seus col·legues, deixebles, amics i admiradors. Guillem-Jordi Graells ha escrit un llibre que en realitat és una conversa, primera aparició d’una col·lecció que neix amb l’objectiu de donar veu a alguns dels millors pedagogs que han passat per la institució teatral de la Diputació. La llibertat de crear i viure és un subtítol excel·lent ja que, si per alguna cosa s’ha caracteritzat Pericot al llarg de la seva vida, és per haver fet sempre el que li ha donat la gana.

 

Anarquia, feminisme i amor lliure

Arola acaba de publicar el volum Teatre anarquista, que reuneix les sis peces teatrals conservades de Felip Cortiella, juntament amb les seves traduccions al català d’Els mals pastors, d’Octave Mirbeau, i Rosmersholm, d’Henrink Ibsen, la que és considerada la millor de les obres del dramaturg noruec, que gairebé no ha estat representada a casa nostra. El passat 11 d’abril el duet Arribas & Delagneau va presentar la lectura (molt) dramatitzada de La parella ideal, al CCM Born, en el que va ser un dels actes culturals i socials més comentats de la dècada. Si us el vau perdre, correu a comprar aquest llibre.

 

Lluïsa Cunillé, la dramaturga incansable

Arola també ha publicat enguany el darrer volum de les obres de la Cunillé, la nostra dramaturga més prolífica, que aquesta temporada ha estrenat Islàndia i Après moi, le déluge (en versió operística) al TNC. El volum inclou els següents textos: Assajant Pitarra, Saló Primavera, El bordell, Islàndia, El temps, Dictadura, Confessions, La vergonya, Uritorco, Al contrari!, Geografia, El carrer Franklin, L’ase i la pedra, Sud i L’Abandó. Déu n’hi dó. Aquest llibre és una continuació del fantàstic Deu peces (Edicions 62, 2008). L’any passat a Núvol vam tenir el plaer de publicar l’ebook Dinamarca.

Lluïsa Cunillé | © David Ruano

August Strindberg: més enllà de La senyoreta Júlia

Una altra de les darreres novetats de la col·lecció Dramaticles de Comanegra i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona és aquest llibre titulat amb el nom del dramaturg suec, que reuneix El viatge de Pere l’Afortunat, La més forta, Dansa de mort i La sonata dels espectres, així com el recull Escrits sobre teatre, que inclou el pròleg de La senyoreta Júlia o el Memoràndum adreçat als membres del Teatre Íntim, que es publica per primera vegada en català. Les traduccions dels textos són a càrrec de Carolina Moreno Tena i Feliu Formosa (a qui Edicions de Núvol acaba de publicar el dietari El present vulnerable).

 

Una mirada obscena al teatre català

Comanegra ha publicat aquest any La mirada obscena, vint converses sobre creació escènica que commemoren el vintè aniversari del TNC. Albert Arribas i Ferran Dordal han editat aquest volum, on trobem les veus de Carlota Subirós, Lluís Pasqual, Alícia Gorina, Cesc Gelabert, Xavier Albertí, Sol Picó, Magda Puyo o Carles Santos. La nuvolaire Clara Moliné Xirgu ja ens en va parlar en aquesta fantàstica ressenya.

 

Un crític avorrit veient El rei Lear

El text guanyador del Premi Born de Teatre 2016, Lear, va ser publicat per Arola la tardor passada, i mereix ser llegit (i representat!) molt atentament. En ell, el dramaturg (i excrític) Francesc Meseguer confronta un muntatge d’El rei Lear en un important teatre de Barcelona amb l’experiència i les múltiples frustracions que provoca el fet teatral. Incisiu, irònic i ferotge quan cal, Meseguer ha escrit una carta d’amor amb molt d’odi al teatre, que es devora en un instant i que ens fa venir moltes ganes de veure-la representada. El filòleg Marc Sogues en va parlar en aquest article.

 

La Carlota i el Papitu, una filla i un pare

Columna acaba de publicar el llibre Papitu. El somriure sota el bigoti, un volum on Carlota Benet ens parla del seu pare Josep Maria Benet i Jornet. Més enllà d’una biografia o d’un recull d’anècdotes i records, Carlota Benet relata quan i com va ser conscient que el seu pare patia d’Alzheimer, i de quina manera la malaltia ha afectat la seva relació. Amb una prosa directa i àgil, la filla d’un dels pares de la dramatúrgia catalana contemporània es sincera en un llibre que es pot llegir com la carta d’una filla a un pare. I és que “Papitu” és, també, l’abreviació de “papa”.

 

I de propina: Enric Casasses!

“Una actriu real agafa un text que existeix realment, un text d’un autor d’ara, per veure què es pot fer en un teatre… el text es va desintegrant i com més es desintegra més va agafant la forma d’històries reals, la història d’una pistolera històrica de l’oest americà, la història d’una protagonista fictiva d’un conte imaginat, un dels d’Andersen, de manera que es disputen l’escenari una dona històrica, una nena de rondalla i una actriu d’ara que mira de sortir-se’n”. Aquest fragment està copiat de la contraportada del text Monòleg del perdó, d’Enric Casasses, que acaba de publicar l’editorial Males herbes. El muntatge original va ser estrenat per Laia de Mendoza al Temporada Alta de 2004, i fa dos anys va ser recuperat per Blanca Garcia-Lladó, que acompanyada de Joan Sirera i amb direcció d’Abel Vernet, van portar l’espectacle a l’Àtic 22 i a La Seca.

 

 

Etiquetes: