El soroll és art?

2.10.2016

L’Agnès Pe fa soroll: una cacofonia de sons electrònics que la situa més enllà de qualsevol gènere musical reconeixible. Hipnòtica, divertida, eixordadora. És dissabte a la tarda i a la planta baixa del MACBA, a través d’un niu d’altaveus col·locats al mig d’una tarima, melodies d’orgues i campanes desafien les escales musicals que coneixem. L’atmosfera sonora inquietant va deixant pas a una base de percussió electrònica que s’imposa a la melodia -que tampoc és la paraula adequada- i comença a fer moure els caps i les cames del públic rítmicament. Però el context ho afecta tot i, dins d’un museu, el soroll que està creant l’Agnès ens porta a la pregunta inevitable: i això és art?

La instal·lació d'Agnès Pe a la planta baixa del MACBA

La instal·lació d’Agnès Pe a la planta baixa del MACBA

La Font de Marcel Duchamp segueix provocant un segle després i podreu anar a veure en directe les seves hereves gràcies al cicle MACBA es viu. Cada dissabte a partir de les set de la tarda, el rebedor de la institució acull dansa, música o performances d’artistes contemporanis que s’encarregaran de sacsejar les vostres idees sobre els límits de l’art. Es tracta d’experiències que, a través de l’estranyament estètic, indueixen a la reflexió conceptual. Si dubteu respecte del balanç entre entreteniment i intel·lectualitat, penseu que una marca de cervesa (la més mediterrània de les dues en què esteu pensant) patrocina el cicle i predisposa a l’aventura postmoderna.

Tornem al concert de l’Agnès. Són les 7 de la tarda i la llum natural que travessa els vidres encara es basta per il·luminar la instal·lació. Reconec cares d’anteriors sessions i, tret d’alguns turistes o visitants espontanis que no saben ben bé on s’han ficat, la gent rodeja el petit escenari conscient de què els espera. L’artista lleidatana és al fons de la sala amb un ordinador i una taula de mescles, dissimulada rere les columnes que ofereix l’espai. La rotllana humana es va formant al voltant dels altaveus i estic convençut que alguns dels assistents ni tan sols s’adonaran que és la jove, amagada en un racó d’on surten cables, l’encarregada de tot plegat. El públic observa el tòtem tecnològic amb cerveses a la mà i la sessió comença.

Durant la mitja hora que va durar l’espectacle, la sala es va anar omplint de gent disposada a deixar-se colpejar per la proposta de l’Agnès. La instal·lació semblava feta per reforçar el rebuig a les nocions d’originalitat i autoria. Resultava estranyament alliberador veure tantes persones mirant uns altaveus impertèrrits sense cap ésser humà atraient les mirades cap a l’escenari. L’Agnès es camuflava en un racó mentre el soroll inundava la sala i la seva posada en escena va funcionar: les mirades fixes en els amplificadors impersonals indicaven que allà el so descarnat era el protagonista i no un mitjà per a l’entreteniment. Ni accions, ni vídeos ni distraccions plàstiques tret de 4 bombetes de colors; només la font nua del soroll hipnotitzant als visitants del museu fins que la música es va aturar.

L'Agnès Pe, punxant des d'un segon pla

L’Agnès Pe, punxant des d’un segon pla

Crossover thrash, midtechno, hardlaptop, música plunderfòncia… un batibull d’etiquetes de les quals no fingiré conèixer-ne els matisos però que prometen una cosa: que allò que escoltarem no és convencional i que l’espectacle és inseparable d’un discurs artístic i polític subversiu. L’Agnès Pe treballa al voltant de referències culturals d’allò extrem, no visible o precari. Una artista fascinada per l’estètica de l’error. Sessions com la de dissabte passat al MACBA ens permeten repensar la naturalesa de l’art a través de noves maneres a través d’una experiència musical radicalment alternativa. Ecos de la Font de Duchamp ressonen a través dels altaveus de l’Agnès i, com va explicar Greil Marcus al seu seminari sobre el punk, ens diuen que tot allò que creiem està malament. El soroll és art? Si aconsegueix que et facis aquesta pregunta, probablement vol dir que sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. tot acaba sent art: de la baba del cargol que es passeja pel vidre de la finestra …. a una tifa punxada en un pal. Tots som artistes!