El soroll dels veïns de dalt

20.10.2017

La relació amb els veïns, a vegades, no és fàcil. Ja se sap que determinats sorolls, activitats i formes d’actuar acaben fent pesada la convivència. El problema s’accentua quan convides a casa teva la parella que viu al pis de dalt. Els draps bruts comencen a volar fins que els amfitrions es troben submergits en un punt d’inflexió que farà que res torni a ser igual. Los vecinos de arriba és una obra de Cesc Gay que fins el 29 d’octubre es pot veure al teatre Condal de Barcelona.

Andrew Tarbet i Maria Lanau són els veïns de dalt | Foto: © David Ruano

Dos anys després de l’estrena de l’obra al teatre Romea, torna una altra vegada aquest projecte escènic a Barcelona, en aquesta cas amb la seva nova versió en castellà. L’humorista Eva Hache encapçala el repartiment donant vida al personatge protagonista, que conté grans dosis de sarcasme, un terreny en el qual ella es mou a la perfecció.  De fet, la seva habilitat per pronunciar amb el to i les pauses adients les frases del guió farcides d’enginy és un dels punts forts de l’obra.

A banda d’això, Hache és qui adopta tot el pes de l’obra; sobre ella recau tota l’atenció. I no només perquè el guió així ho estipula, sinó perquè la seva presència escènica arriba més a l’espectador que la de la resta del repartiment. L’actor Josep Julien interpreta a la seva parella, i els dos fan una bona combinació. Andrew Tarbet i Maria Lanau són els veïns “oberts de ment” que revolucionaran les vides de la parella protagonista.

Una crisi matrimonial és l’eix conductor d’aquesta peça escrita i dirigida per Cesc Gay. Després de molts anys de relació, els dos ja no tenen tantes coses en comú i procuren no coincidir en el mateix espai gaire temps. Malgrat les dificultats, continuen aguantant. De fet, recentment s’han traslladat de pis i, per agrair l’ajuda que van rebre de la parella de veïns que viu just al pis de sobre, organitzen un sopar a casa.

A partir d’aquí, es desvetllaran secrets que estaven ben guardats, les discussions habituals de la parella amfitriona s’accentuaran i els prejudicis entre tots quatre seran evidents. Aquesta és una obra que vol trencar esquemes. Va més enllà de la concepció típica de la parella tradicional, i ho aborda amb un to burlesc perquè el públic ho digereixi bé. I és que per sobre de tot, Los vecinos de arriba és una comèdia.

Tot i així, s’agrairia un tractament menys superficial de les persones que decideixen tenir relacions obertes. Com si encara fos un tema tabú (que, per a alguns, ho continua sent) sembla que la gent que opta per tenir aquest tipus de parella sigui totalment salvatge i estranya. Tot i utilitzar l’humor, el text ho podria haver abordat d’una forma més terrenal.

El que sí es mostra bé és el xoc de les dues realitats, la de la parella més conservadora i la de la liberal. Les diferències, que a priori són evidents, s’acabaran llimant i tots quatre s’adonaran que tenen més coses en comú de les que semblava. El guió té ritme i energia, i el públic respon bé. Això sí, alguns tocs humorístics potser són poc enginyosos i no gaire ben trobats; els típics acudits d’amor que podríem escoltar en un monòleg d’El club de la comèdia.

És una obra recomanable, però em quedo amb la versió de 2015 protagonitzada per l’Àgata Roca i el Pere Arquillué, com a parella amfitriona. En aquell cas, l’execució va ser més acurada i les interaccions dels personatges més versemblants.