El segle d’Enric Cluselles (1)

6.02.2016

“Un supervivent. Irònic, enginyós i delicat”. Julià Guillamon defineix d’aquesta manera Enric Caselles, en Nyerra: dibuixant, escultor, decorador, dissenyador de llibres i artista polifacètic que va morir fa un any mig, un mes abans de complir 100 anys. Una de les creacions més recordades de la seva extensa obra és l’entranyable home amb bigoti atapeït i peus de foca, l’alter ego amb el qual signava les vinyetes, les més cèlebres de les quals es publicaren a L’Esquella de la Torratxa. La Fundació Carulla, la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat i Biblioteques de Barcelona han publicat Enric Cluselles. Ninots i llibres, editat per Julià Guillamon: un llibre que repassa la fecunda i dilatada trajectòria d’en Nyerra.

Enric Cluselles-680x986

Guillamon, que ha fet una recerca de consideració, adverteix al pròleg que Enric Cluselles. Ninots i llibres descriu una doble vida: Nyerra i Enric Cluselles, abans i després de la guerra (ninots i llibres), amb horitzons diferents, amb l’exili a París pel mig i el seu pas pel camp de concentració de Reus. Guillamon combina l’exposició del treball de Cluselles en el camp del disseny editorial i les aportacions biogràfiques corresponents, introduint-hi referències a l’obra plàstica i als seus ninots. Amb aquest repàs vital i artístic, el lector s’endinsa en la particularitat i la frescor del traç, l’imaginari i el sentit de l’humor de Cluselles, “l’home que […] crea amb el que té a l’abast, s’adequa a les circumstàncies, intenta ser ell mateix malgrat els entrebancs”.

cluselles_granA la coberta del llibre hi apareixen l’home-foca i un altre personatge, ben vestit, amb ulleres i bigoti retallat, damunt d’un pedestal. És una vinyeta que no ha existit mai però que els uneix per sintetitzar la ironia i l’esperit crític de l’autor. El dibuix d’en Nyerra surt d’un acudit de L’Esquella de la Torratxa del 4 de juny del 1937; és un home que va a comprar llonguets i no en troba. La dependenta li diu: “Ara construïm mañanas”. D’aquesta manera, Cluselles satiritzava la mitificada propaganda de la guerra i la revolució. L’home mudat surt d’una sobrecoberta de la col·lecció El Club de la Alegría: Un ideal y siete realidades (1948), de Noel Clarasó. L’home és el responsable de la felicitat d’aquells que l’envolten; una espècie de màrtir grotescament somrient que sólo encontró una sombra de felicidad cuando ya sólo tenía una sombra de hogar.

Fent el repàs als fets històrics que marcaren el futur del país, Guillamon es pregunta què passa amb l’humor en una dictadura, i considera que es transforma en bon humor: es fa festiu i guanya alegria a la vegada que perd “qualsevol element de contestació o de crítica”. També rememora les coneixences més significatives d’en Nyerra : Tísner, Calders, l’editor Janés i Olivé, Santiago Marco i Noel Clarasó, i algunes anècdotes al voltant de la seva professió i les seves creacions: els ninots de L’Esquella de la Torratxa, les cobertes de les col·leccions de Janés i Olivé, el disseny del logotip de l’Editorial Selecta i infinitat de dibuixos i il·lustracions que donen testimoni de l’obra d’un autor centenari.

Jordi Artigas va entrevistar Enric Cluselles a La memòria dels dibuixants poc abans que morís. D’aquella conversa en queda aquest testimoni audiovisual, que podeu veure aquí sota.

Enric Cluselles “Nyerra” from La memòria dels dibuixants on Vimeo.