El riu no para mai de cantar

29.05.2017

Móra d’Ebre és un poble arrapat sobre un turó que s’alça just per damunt de l’Ebre en un punt en què el riu s’eixampla i sembla que faci el mandra. Els carrers, costeruts i torts, connectats per escales que són dreceres, s’enlairen tortuosament des de la façana fluvial fins al teatre Llanterna, que és el cor de Litterarum.

Montse Castellà i laura Borràs van cantar a la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre | © Marta Escolà

Enguany la Fira Litteraum complia la seva primera dècada i ho ha celebrat amb el hashtag #joentinc10. Jo a penes fa cinc anys que hi vaig, però Litterarum és significa moltes coses per a mi. Un punt de descoberta d’espectacles literaris, un espai de trobada amb llibreters i autors de les Terres de l’Ebre, que aquests dies presenten les seves novetats a la Fira del Llibre Ebrenc. Una cita anual de programadors d’arreu del país (bibliotecaris, directors de festivals literaris, tècnics municipals de cultura) que busquen espectacles per als seus públics.

Litterarum és també la festa nocturna que organitza cada any el llibreter Sergio Bassa. Divendres a mitjanit va obrir la botiga per servir-nos un gintonic, mentre escoltàvem Montse Castellà, que cantava al costat de la Laura Borràs. Entre cançó i cançó, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes presentava una nova col·lecció de postals d’autors ebrencs, amb frases de Marta Rojals, Jesus M. Tibau, Gerard Vergés, Zoraida Burgos, etc. L’acte havia despertat una gran expectació, per l’anunci que la Laura actuava amb la Montse. Juntes van cantar ‘No trobaràs la mar’ de Maria del Mar Bonet, i altres cançons. “Això farem veure que no ha passat mai”, va dir al final la Laura, però la veritat és que van fer un bon paper.

Entre els espectacles que recomanaria d’enguany destacaria el monòleg Com nos tornem, de Bubulina Teatre, un text escrit per Jordi Lara i interpretat per l’actriu Gisela Figueras, que representa la figura, entre còmica i patètica, de la veterana perruquera Isabel Castro, una declamadora que barreja versos de poetes de la tradició més xarona, com Bori Fontestà o Teodor Baró amb d’altres de Veradguer, Guimerà, Pere Quart o Enric Casasses. El personatge creat per Lara està concebut amb dosis equilibrades d’afecte i distanciament. La perruquera Isabel troba en la poesia una esperança de realització artística (somnia que actuarà al Liceu) i alhora una veta per donar via a un sentimentalisme que ens pot semblar grotesc però que no deixa de ser autèntic. Es tracta d’un text que ja ha girat força i que arriba a Litterarum molt rodat i consolidat. Trobareu més informació aquí.

Litterarum sol acollir espectacles d’arreu, tant del Principat, com de les Illes o el País Valencià. Enguany els tentacles d’Albert Pujol, director de la fira, s’han estès fins a l’Alguer. Fa uns dies la Griselda Oliver ens parlava a Núvol de la vitalitat de l’alguerès a Sardenya i aquest cap de setmana el concert de la cantant Franca Masu m’ha semblat una prova contundent de la tossuda realitat catalana de L’Alguer. Masu ha posat la seva veu portentosa al servei de poetes algueresos. L’acompanyava al piano Sade Mangiaracina. Masu és una cantant poderosa, amb un recursos vocals poderosos, que l’haurien de convertir en una artista popular a casa nostra si ens prenguéssim seriosament la nostra pròpia tradició.

Franca Masu, un dels grans moments de Litterarum

D’entre els espectacles més musicals destacaria també el concert Magnus luna, que vam poder veure a la recuperada Sala de la Democràcia. Tres artistes del Taller de Músics han partit de textos de Joan Vinyoli per mostrar un repertori molt especial. Aquí els versos de Vinyoli eren ben bé un pretext per donar corda a una música que va del jazz al pop, de l’electrònica al minimalisme. Anna Ferrer, una dona de veu fonda i sensual, va actuar molt ben acompanyada per dos músics que són també compositors, Max Villavecchia i Javi Garrabella. Tots tres ja són més que promeses del nostre panorama musical. Costava veure-hi la petjada de Vinyoli en tot plegat, i en algun moment es van desviar per tocar temes del seu repertori, sempre amb una música que fluïa i t’embolcallava. Caldrà veure com evoluciona aquest espectacle, però el conjunt ja és una garantia de qualitat.

El quart espectacle que destacaria és Hem escollit. Vinguts del que fórem, restem el que som, d’Òscar Intente, que molts ja coneixeu arran de l’espectacle Una idea d’Europa, de George Steiner. Intente torna ara amb un altre one man show molt personal, cosit a partir de versos i textos d’autors catalans. Hem escollit transcendeix el recital de poesia per convertir-se en un discurs molt ben travat que recull el que han dit els nostres poetes sobre el país. Intente ha partit d’una tria molt ben assessorada per Jaume Aulet, i de tot plegat n’ha fet una destil·lació personal. No és cap míting patriòtic, i estigueu preparats per sentir paraules dures, però els que esteu una mica saturats de processisme hi trobareu una font d’idees i paraules clares per renovar la vostra fe. Avui dilluns encara sou a temps de veure aquest espectacle a la Sala Fènix, on Intente fa aquesta funció cada dilluns de maig dins el cicle Llicència Poètica. El dia 11 de juny podeu recuperar també el seu espectacle Aula Brecht en el marc del festival EVA. Intente fa teatre polític del bo. Un teatre que no pretén vendre cap moto.

Òscar Intente ha actuar a Fira Litterarum | Foto: Sala Fènix

And last but not least, voldria recomanar Cosins de Tarzan, un recital deliciós interpretat per Cristina Servià i Domènec Boïgues a partir del llibre homònim de Pruden Panadès, una autora i col·laboradora de Núvol que enguany també ha estat present al Litterarum Petits amb l’espectacle infantil Tomba la tinta. De Cosins de Tarzan, un dels pocs llibres d’autor català publicats per Raig Verd, en va parlar amb molta exactitud Esteve Plantada aquí. Plantada hi parlava d’una tendresa política. Sí. la Pruden Panadès és una dona d’una tendresa extraordinària, i una capacitat gran per posar-se en la pell dels nanos. Ho ha demostrat també en molts textos que ha publicat a Núvol sobre l’educació. Té un sisè sentit per captar i entendre com pensen els nens i una memòria autèntica per recordar què era ser una criatura. Cosins de Tarzan capta aquells rituals de passatge que tots hem viscut en el trànstit de la infantesa a l’edat adulta. Cristina Servià ha fet una tria esplèndida de fragments a partir dels contes de Panadès, i els llegeix acompanyant els detalls amb matisos teatrals eficaços, amb una vivesa que fa que el text salti de la pàgina davant dels nostres ulls.

El balanç dels deu anys

Litterarum 2017 ha estat una edició rècord sobretot pel que fa a la participació d’espectadors i de programadors, un públic estratègic per a la Fira, ja que un dels seus objectius principals és escampar els espectacles programats a Móra d’Ebre arreu dels Països Catalans. La xifra ha estat de 75 programadors, un 60% havien vingut altres vegades i el 40% ho han fet per primera vegada, però el més important és que un 52% han contractat espectacles a través de Litterarum durant els darrers tres anys. “Són xifres importants que ens indiquen que hi ha hagut un punt d’inflexió i això explica també que el Departament de Cultura ens consideri una fira estratègica dins el Pla de Lectura 2020”, ha apuntat el director de Litterarum, Albert Pujol. Pel que fa al perfil dels programadors, majoritàriament són biblioteques i ajuntaments de municipis de menys de 10.000 habitants, que contracten espectacles de petit format.

Durant aquests quatre dies de fira, prop d’una cinquantena d’artistes han portat espectacles a Móra d’Ebre i han valorat especialment que, al marge de presentar les seves propostes escèniques, també les han pogudes explicar als programadors cara a cara. Precisament, una de les novetats importants d’aquesta edició ha estat el Tast-Avanç, en què s’han ofert als programadors espectacles en fase final de creació amb vista a efemèrides literàries imminents. Així, en aquesta primera edició, han estat espectacles inspirats en l’obra de Joan Brossa, de qui el 2018 se celebrarà el 20è aniversari de la mort i el 2019 el centenari del seu naixement.