El retrete de Dorian Gray o la poesia del clown

20.09.2015

El retrete de Dorian Gray presenta aquests dies de festa major el seu repertori a l’Espai Parlament del Parc de la Ciutadella, dins el programa d’Arts de Carrer de La Mercè. El madrileny Ezra Moreno i el gallec Marcos Pett formen aquest duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de la seva proposta.

Ezra Moreni i Marcos Pett, els dos integrants de El retrete de Dorian Gray

Ezra Moreni i Marcos Pett, els dos integrants de El retrete de Dorian Gray

 

Ezra i Pett es van conèixer a Barcelona, on van viure set anys mentre treballaven al programa Los Lunis de TVE. Aquí van formar la companyia, per bé que ara viuen a Santiago de Compostela i ja viatgen per tot el món presentant els seus espectacles, que beuen tant de la màgia com de la tradició titellaire. El nom de la companyia, El retrete de Dorian Gray, ja dóna una idea de l’humor que desprèn la seva performance. “Vam fer una llista de milers noms possibles i al final aquest és el que ens va disgustar menys”, em diu Pett. “El joc de paraules amb el títol d’Oscar Wilde té un punt desmitificador, és com fer un acudit de bar a partir d’un referent de l’alta cultura. I alhora conservava una imatge de glamour que ens interessava”, explica l’Ezra, que té també un nom molt literari. Aquests dies de La Mercè presenten al parc de la Ciutadella Diorama animado i Ne me quitte pas, dos espectacles que van alternant.

Els actors del retrete de Dorian Gray juguen comparteixen look i un cert aire de família. Tots dos porten barba i barret. Com totes les parelles còmiques, treuen bon molt partit de la seva coordinació -o descoordinació quan els convé fer un gag. Treballen amb globus de modelatge de forma tubular, globus que prenen múltiples sentits a mesura que ells els van transformant en objectes, figures, personatges…

Ahir els vam veure ballar ‘Ne me quitte pas’ amb globus tubulars. Ezra feia anar el tors del ballarí i Pett les extremitats. La cançó de Jacques Brel, d’una solemnitat trista, “va ser concebuda com una peça paròdica”, ens diu Ezra, “però en veure que a la gent li arribava amb tota la força dramàtica, la cançó va agafa una altra volada”. Ara El retrete de Dorian Gray la recupera amb l’esperit del titellaire que busca desmitificar el cantant transcendent. La seva versió de ‘Ne me quitte pas’ és poètica i alhora tira cap al clown.

El retrete de Dorian Gray treballa tant la virtuositat de la manipulació dels seus titelles com la poesia amb què volen imbuir les seves coreografies. La seva formació és autodidacta, però també eclèctica. Han passat per la màgia, el clown… i es confessen tant influïts per un titellaire com Jordi Beltrán (un referent) com per un pintor com Magritte o coreògrafs com Lepage o Philippe Decouflé.

No us perdeu el seu espactacle aquests dies a l’Espai Parlament del Parc de la Ciutadella. Avui diumenge actuen a les 12.30, 13, 14.15, 17, 17.30, 18.30, 19.15, 21 i 22h.

Per més informació sobre la companyia, feu clic aquí.