El retrat i la identitat a Foto Colectania

6.12.2018

Foto Colectania presenta una nova exposició dedicada al retrat gràcies a més de dues-centes fotografies procedents del fons de la Walter Collection. Una fundació alemanya que ha reunit un valuós material que permet resseguir l’evolució de la fotografia històrica contemporània.

T. Cunningham (atribuïdes a), [Fotografies policials, n.º 19], ca. 1885, fotografies a la albúmina. The Walther Collection.

Seguint la seva línia expositiva d’obrir-se regularment a la fotografia internacional, Foto Colectania presenta una exposició dedicada exclusivament al retrat amb una selecció molt acurada dels fons de la Walter Collection. Aquesta és una fundació privada alemanya que té dues seus permanents a Neu Ulm i a Nova York i, una marcada vocació de mostrar les seves col·leccions a través d’exposicions itinerants a nivell internacional.

El retrat ha estat, des dels seus inicis, tema nuclear de la fotografia. La necessitat de l’home d’identificar-se i representar-se va trobar, en els primers daguerreotips, un mitjà idoni. Des de llavors ha recorregut un llarg camí que ens ha portat fins al tirànic imperi de les selfies d’avui en dia. Als espais de la Colectania trobem una mostra molt ben plantejada de tot aquest periple. Es presenten treballs d’un total de disset autors representatius cadascun d’ells d’un estil, una filosofia o una manera d’entendre o utilitzar el mitjà fotogràfic.

És interessant destacar alguns trets bàsics del plantejament expositiu, que fan força atractiva i entenedora l’exposició. Es presenta per cada autor o treball un nombre raonables d’imatges – entre 4 i 15 – la qual cosa permet fer-se una idea del seu estil més enllà del que passa sovint quan se’ns mostra una sola fotografia. A més, normalment les imatges pertanyen a una sèrie de la mateixa temàtica la qual cosa dóna consistència i força a l’obra.

D’altra banda, la selecció de retrats tradueix perfectament la filosofia de la Walter Collection com va expressar el dia de la inauguració el seu fundador Arthur Walter, “en la seva política d’adquisicions no han volgut concentrar-se en l’àmbit de fotografia occidental i les incorporacions més habituals han estat d’artistes procedents de l’Àfrica i el continent asiàtic, especialment la Xina i el Japó”. Això provoca que els retrats que veiem siguin de temàtiques i estils molt diversos.

L’exposició comença amb unes mostres dels primers daguerreotips. Fotografies fetes sobre suport metàl·lic, que varen ser els substituts del retrat pictòric de persones i famílies de posició social elevada. D’aquestes primeres etapes del retrat fotogràfic (1865-1890) es mostren també altres utilitzacions en què la fotografia comença a esdevenir un instrument de retrat de la societat:  Una col·lecció de ferrotips de treballadors que ens mostren els seus vestuaris i els seus instruments de treball o una altra d’un conjunt de fitxes policials dels Estats Units atribuïdes a Thomas Cunningham.

J.D. ‘Okhai Ojeikere, Sense títol [Pentinats], 1970-79 © El artista. The Walther Collection.

En una vitrina hi ha mostres de les anomenades cartes de visite. A més, també es poden veure impressions en forma de postal d’artistes i personalitats que, a més de ser un material promocional, el públic els acostumava a col·leccionar i guardar en els primers àlbums fotogràfics de la història. En aquesta línia documentalista trobem la famosa sèrie de fotografies del pioner alemany August Sander (1876-1964), que va fer un extraordinari recull dels diferents personatges de la societat alemanya en un treball de referència en el que va fotografiar pagesos, estudiants, famílies i artistes durant aquells anys.

August Sander, Pastisser, de la sèrie “El rostre de nostre temps”, 1928.

A continuació, es troba un altre treball emblemàtic de l’americà Richard Avedon. Que per encàrrec de la Revista Rolling Stone, el 1976 va publicar La família en què va retratar 69 personatges de la política americana; senadors, candidats presidencials, líders sindicals, directius de grans corporacions, etc. Va aconseguir fer un retrat excel·lent de la minoria dirigent del país: pràctica totalitat d’homes blancs, de mitjana edat.

Tot seguit, entrem en les contribucions de fotògrafs que, més avançat el segle XX, s’endinsen en el retrat de caire més personal on tracten de dibuixar la seva identitat o la dels fotografiats. Apareixen aquí temes com la diversitat sexual – en els autoretrats del nigerià Rotimi Fani-Kayode o de la sud-africana Zanel Muholi sobre personatges transsexuals. També retraten les seves respectives societats. El japonès Hiroh Kikai  amb els seus retrats fets a passavolants pels carrers de Tokio, els fantàstics retrats fets al seu estudi per Seydou Keïta, pioner de la fotografia a Mali, o la col·lecció dels pentinats de les dones nigerianes de J.D.Okhai Ojelkere.

El món de la política pren força amb l’obra del camerunès Samuel Fosso, on el fotògraf s’autoretrata caracteritzat de diferents personatges famosos que han marcat la seva experiència vital. En una línia semblant es poden veure en una successió autoretrats del rostre del xinès Zang Huan en els quals les exigències de la societat es van inscrivint en forma de texts en el seu rostre que acaba despersonalitzat cobert totalment de tinta, xina és clar, negra.

Zhang Huan, Family Tree (Árbre genealógic), 2001. © El artista. Cortesía de l’artista y Pace Gallery.

L’exposició, també ocupa les vitrines de la biblioteca i, fins i tot, les parets dels despatxos de la Colectania amb diferents materials. La majoria de fotògrafs desconeguts, on es vol fer esment del valor de la fotografia no professional com a mitjà d’expressió de la vida quotidiana i la diversitat d’identitats personals.

En resum, una exposició que amb la seva encertada tria ofereix una visió molt rica i diversa d’uns retrats que són molt més que una reproducció mimètica i banal dels retratats i que estan carregats d’intencionalitat i missatges que els fotògrafs, amb la seva personalitat i manera de veure el món, ens volen transmetre.