El ressò del silenci de Carles Rahola

8.03.2019

Aquest dijous, 7 de març, ha tingut lloc l’acte de lliurament dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que reconeixen els millors treballs periodístics de les comarques gironines. Compensen, d’alguna manera, el temps i l’esforç que un professional de la informació dedica al seu estimat i sacrificat ofici. Es tracta d’una cita que compagina la festivitat amb la reflexió. Enguany la gala, celebrada a l’Auditori de Girona, ha estat marcada per la defensa de la llibertat d’expressió i l’exaltació de Carles Rahola. Va ser una nit de denúncia i reivindicació, però també d’autocrítica: el periodisme no és cap afició. No s’ho pot permetre perquè, per davant de tot, representa un gran poder. I ja saben el que deia Roosevelt: “Un gran poder comporta una gran responsabilitat”.

©Miquel Millan / DDGI.

Conduïda per Fel Faixedas i Carles Xuriguera, la nit va reconèixer 7 premis de diferents categories. Una selecció complicada pel jurat, ja que en aquesta entrega s’han presentat 55 treballs elaborats per 51 participants. Els Premis encarnen la culminació de la Setmana dels Rahola, un esdeveniment que omple Girona de xerrades, activitats i propostes que tenen a veure amb el món la comunicació. En aquesta edició s’han pogut veure taules rodones sobre el tractament de la llibertat sexual, els informatius infantils o sobre les claus del periodisme polític.

D’entrada, us porto molt bones notícies: el futur del periodisme gironí no pot ser més prometedor. A l’escenari van pujar moltes cares joves i enèrgiques. Rostres i mirades crítiques i, el més important: autoexigents. És el cas de La Llera del Ter, la revista local editada per l’Associació Cultural La Llera, que rep el Premi a la Millor Iniciativa de Comunicació Institucional. El seu treball ha estat reconegut pel jurat per practicar un periodisme de qualitat i de proximitat. Mar Camps i Lia Pou, les dues integrants que van recollir el premi, van voler destacar aquest projecte fresc, format per un equip jove i integrat sobretot per dones. Jove també és l’equip de Ràdio Capital de l’Empordà, que s’ha endut el Premi Miquel Diumé a Millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio pel programa “Sopem a la presó”. Es tracta d’un homenatge radiofònic emès al Puig de les Basses i en solidaritat amb els presos polítics i, en especial, Dolors Bassa. El distintiu es va recollir amb gust agredolç per part dels responsables del programa, a causa de la situació actual de la política catalana, i que va servir per fer una crida a la llibertat de presos, preses i exiliats.

La sèrie documental 18+1 va ser reconeguda amb el Premi al Millor projecte de comunicació periodística. El projecte de Sara Montesinos i Martí Albesa “té en compte el valor de donar veu directa als joves immigrants”, segons el jurat, evidenciant un problema existent i real. Periodisme de compromís, idoni per combatre els reptes de la desigualtat i l’estigma social que pateixen les parts més vulnerables del nostre entorn. El Premi a la Millor Informació Digital ha estat per a l’Associació Cultural Xarxa de Municipis Indians, per la web El llegat dels indians, que s’encarrega de difondre cultura, història i patrimoni. Per la seva banda, el programa Territori Contemporani (Vallès Oriental Televisió) es va endur el Premi al Millor treball informatiu o divulgatiu en televisió. Concretament pels capítols 19, 23 i 25, centrats en les comarques gironines.

El Premi al Millor treball informatiu o divulgatiu en premsa va ser concedit a la periodista d’investigació i successos d’El Punt Avui, Tura Soler. La reportera ha estat reconeguda pel recull d’articles “El misteri de Susqueda”, i durant el seu discurs va reconèixer les seves aventures i desventures viscudes durant el seguiment d’aquest cas, així com una crida a la consciència: “els periodistes hem abandonat els carrers”, es lamentava. En la mateixa categoria, Jordi Dalmau Corominas va ser guardonat amb el Premi Honorífic, per la seva llarga i productiva trajectòria i, sobretot, pels articles d’opinió publicats al Diari de Girona.

Finalment, el Premi a la Millor fotografia de premsa se’l va endur Aniol Resclosa per la peça «Buscant l’arma del crim», publicada al Diari de Girona. Resclosa va pujar a l’estrada demanant que es deixés treballar “amb llibertat i sense impediments als fotoperiodistes”, en aquest cas, interpel·lant directament al cos dels Mossos d’Esquadra.

Una oda a Carles Rahola

Durant l’inici dels Premis es va projectar un vídeo en homenatge a Carles Rahola, figura gironina referent en el camp de la cultura, la història i el periodisme. El pròxim 15 de març farà 80 anys que va ser abandonat en una fossa comuna. Rahola va ser terriblement assassinat pel franquisme i, per això, segons Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, “aquest any li hem dedicat emotivament aquest esdeveniment”. Ara més, que mai, el periodisme es mereix la qualitat que li pertoca. Ventura va apel·lar als valors i a la veritat de la comunicació, en uns temps on predomina “la pèrdua d’independència dels professionals de la informació”. El periodisme ha d’explicar la veritat, amb dades contrastades, encara que aquestes siguin incòmodes.

El vídeo acabava amb aquesta inscripció:

“Conserveu els meus escrits. Adéusiau! Adéu-siau a tots! Perdono a tots els qui m’han volgut fer pagar culpes d’altres que han fugit, com jo podia fer-ho. Els meus articles mai no han estat subversius. La violència m’ha repugnat sempre. Tantes coses que havia de fer i escriure encara. Tant que havia d’estimar, encara. Morir… Recança infinita i dolorosa!”

El silenci sepulcral que va inundar l’auditori, contingut sense aplaudir, ho va dir tot sense dir res. I aquesta mudesa, penso jo, és el millor homenatge possible.