El Quartet Casals il·lumina l’Auditori amb un Beethoven apassionant

13.10.2017

El Quartet Casals, en el seu vintè aniversari, ha emprès un llarg viatge a través de Beethoven. Si fa quatre anys vam tenir el goig de sentir-los la integral de quartets de Schubert, enguany s’han endinsat en la de Beethoven, més extensa, que interpretaran al llarg de sis concerts a l’Auditori. El Quartet Casals demostra cada vegada que el seu estat de forma és immillorable, amb una tècnica, una compenetració, un so i una musicalitat que els han encimbellat dalt de tot com un dels quartets de referència mundial. Culminaran el periple Beethoven l’any 2020, amb l’enregistrament d’aquesta integral, després d’haver-la tocat en diverses sales de concert a tot el món. Coincidirà amb el 250è aniversari del naixement del compositor.

Quartet Casals|Foto: Josep Molina

Quartet Casals|Foto: Josep Molina

Els sis concerts havien de tenir lloc de manera fraccionada, tres a l’octubre i tres al maig. Però l’inici de temporada de cambra de l’Auditori va ser accidentat. El 3 d’octubre, dia del concert inaugural, va haver-hi l’aturada general, i l’Auditori i el Quartet Casals van decidir suspendre el concert i posposar-lo per al maig, juntament amb els tres ja programats. La cambra és un gènere d’una gran intensitat, i si a més el que s’interpreta és una integral, només podem fer que sentir unes ganes enormes que arribi el mes de maig per acabar de gaudir d’aquest Beethoven exultant.

En el primer concert vam sentir els quartets núm. 6, 16 i 15. A més a més, en la seva interpretació de la integral Beethoven, el Quartet Casals ha volgut incloure composicions d’autors contemporanis que els han escrit peces ad hoc. En aquests dos primers concerts hem pogut sentir el Quartet de corda “Otzma”, de l’israelià Matan Porat, i Cantos, del valencià Francisco Coll. Totes dues són obres escrites l’any 2017. I cal anunciar que dues de les obres contemporànies que el Quartet Casals interpretarà en els concerts del mes de maig propvinent encara no estan escrites, ja que porten data de 2018. La peça de Porat es caracteritza per l’exploració de la totalitat dels sons que poden produir els instruments del quartet, que inclouen tota mena d’harmònics i dissonàncies, i porta els instruments als límits de les notes executables. Era una peça plena d’intensitat amb un clar caràcter cinematogràfic. En canvi, Cantos, de Coll, va ser una obra més discreta, amb un so uniformement esmorteït.

Els quartets de Beethoven van ser d’una execució pulcra, precisa, intensa, passional i espiritual alhora. El Quartet Casals ha aconseguit una fita incommensurable al llarg dels anys: s’ha convertit en una formació d’un nivell estratosfèric en tots els sentits. El Beethoven que vam sentir semblava senzill, era àgil i punyent alhora, i el so dels instruments individualment es distingia i alhora es fusionava en una unió perfecta entre els quatre. Les diferències d’estil entre el violí de Vera Martínez i el d’Abel Tomàs, ella més decidida i forta, ell més àgil i saltironant, han arribat a combinar-se en una simbiosi perfecta que dóna un equilibri dinàmic i molt atractiu a les interpretacions de la formació. Si bé Abel Tomàs semblava que no tenia prou lideratge per posar-se al davant del primer faristol, ara aquesta mancança ha quedat del tot esvaïda. Arnau Tomàs va excel·lir en els passatges lírics del violoncel i Jonathan Brown és un viola que, sense fer-se notar gaire, aporta una serenor molt important al conjunt.

Sens dubte, el Quartet Casals és i ho serà encara més, una de les principals formacions cambrístiques de referència mundial del segle XXI. Esperarem amb candeletes poder gaudir de l’enregistrament d’aquesta integral Beethoven.