El primer hivern de Meraki Ensemble

Els mites grecs són presents en la nostra cultura i en el nostre imaginari col·lectiu des de fa milers d’anys. Han estat material de creació per a la poesia, el teatre, la pintura, el cinema i altres disciplines artístiques. Ara, Meraki Ensemble presenta la seva particular visió dels mites grecs amb la unió de text i música. El grup Meraki Ensemble torna a posar en solfa El primer hivern. Una relectura de quatre mites grecs el proper dimarts 16 de desembre a La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. I a més a més, estrenen web.

Meraki és una paraula grega que significa “fer quelcom amb amor i creativitat, posant-hi tota l’ànima” i així és com els integrants del grup han creat i pensat l’espectacle. A partir d’una idea original d’Èlia Casals i Jordi Cornudella, l’espectacle narra quatre històries: les de Persèfone, Orfeu, el Minotaure i Ícar, originàriament independents però que aquí han estat encadenades “en forma d’efecte dominó”. La primera part s’inicia amb la història de Persèfone que ha estat condemnada a passar mig any a la terra i l’altre mig a l’inframón durant la resta de la seva vida. A El primer hivern veurem, contràriament a la versió clàssica, una Persèfone perversa i plena d’odi que serà l’origen de les tragèdies que configuren l’espectacle. Així, Persèfone sentencia Orfeu a morir apedregat i la lira del poeta queda maleïda. La segona part de l’espectacle explica els mites de l’engendrament del Minotaure i de Dèdal i Ícar i com Posidó utilitza la lira maleïda per a provocar la unió incestuosa de la dona del rei amb un toro blanc.

El primer hivern. Una relectura de quatre mites grecs és el primer projecte conjunt de Meraki Ensemble i ha estat creat com a concert-espectacle que juga a alternar música i narració. Tot i que parteixen dels mites de la cultura grega, tot el material és de creació pròpia. La música, on es pot percebre l’empremta del romanticisme, de les avantguardes del segle xx, i fins i tot dels musicals, és totalment nova i ha estat escrita per Jordi Cornudella i Francesc Guzman. Pel que fa als textos, Èlia Casals i Jordi Cornudella reconeixen que si bé s’han pres “algunes llicències argumentals” també són de producció pròpia.  El punt de partida és la voluntat de fusionar dos mons que sempre han fascinat els creadors de l’espectacle: música i literatura. D’aquesta manera text i música s’alternen i es complementen. A l’escenari esdevenen coprotagonistes, ara la formació musical amb el quintet de vent clàssic —flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot— i piano, ara la narradora. Es tracta de text i música que no tenen sentit l’un sense l’altra. L’espectacle compta amb els següents integrants: Èlia Casals, flauta; Guillem Tomàs, oboè; Jordi Cornudella, clarinet; Jordi Guaspa, trompa; Guillem Borràs, fagot; Quim Cornudella, piano i Clara Manyós com a narradora.