Els fills de Gabriel Ferrater

12.09.2013

El premi Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater és un dels més ben dotats de la poesia catalana. Creat fa tretze anys, va sorgir de la voluntat de la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, formada per santcugatencs i santcugatenques, amics i amats del Gabriel, companys de barra i gins a l’entorn del mític Meson. L’any passat Manel Ollé va guanyar el premi amb l’obra Bratislava o Bucarest. Ara s’ha convocat la 13ª edició i el termini per lliurar els originals s’ha ampliat fins al 12 de setembre

 

Gabriel Ferrater a Sant Cugat | Arxiu Ferrater

 

Els objectius dels fundadors d’aquest premi eren principalment dos. D’una banda promoure la creació poètica de qualitat. De l’altra reivindicar la figura de Gabriel Ferrater. La comissió ciutadana Gabriel Ferrater està formada per gent de molts àmbits. Carmen Rojo, la mestressa del Mesón on Ferrater solia reunir-se amb els seus alumnes. El poeta Jordi van Campen, l’escultor Pep Codó, Paco Soler, Àlex Barnils o Xavier Fornells, fundador de l’Agència Catalana de Notícies i actualment director de l’àmbit de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat. “El premi va néixer per ordre i gràcia d’un grup de gent, encapçalat per Ramon Barnils, que van convèncer l’alcalde, que aleshores era el Recoder, per crear un premi en memòria del Gabriel Ferrater, que estigués ben dotat i que es consagrés a descobrir noves veus, poetes inèdits o amb poc recorregut”, explica Fornells. “Molts dels premiats l’han guanyat amb trenta anys o menys.”

Una d’aquestes noves veus és Enric Virgili, que va guanyar el premi Sant Cugat l’any 2004: “El premi Ferrater va permetre que seguís escrivint amb un remarcable entusiasme després de guanyar-lo amb Mamut, el primer llibre que he escrit. Mai no sabré si haguessin sortit drespés Peu de rei, Betum, Brunilda, La visita, Pàl·lid Plató (aquests dos últims, inèdits) i el que ara mateix estic fent, si no hagués guanyat el premi i no hagués trobat en Jordi Cornudella un editor tan ben predisposat a convertir en llibres les extravagàncies que li anava fent arribar”, afirma Virgili, i explica per què s’hi va presentar: “Com que no coneixia gens el món literari, em vaig presentar en aquest premi senzillament perquè era el que tenia el termini d’admissió d’originals més proper a la data que em va semblar que el llibre estava acabat -i perquè també tenia una dotació llaminera, és clar”, confessa Virgili. “Els germans Ferrater sempre m’havien interessat molt. De Gabriel Ferrater potser més la crítica que no la poesia, i si sobre aquesta havia tingut alguna reticència no havia estat directament per ella mateixa sinó per l’enuig retrospectiu i injust que m’hi projectaven els seus epígons, que són legió”.

“Gabriel Ferrater és un d’aquells poetes la importància del qual és essencial sobretot en la configuració i actualització del llenguatge poètic, com ho van ser en el seu moment Ramon Llull, Jacint Verdaguer o Josep Carner”, afirma Marc Romera, guanyador de la primera edició del premi, l’any 2002, amb La pau del cranc. “Hi ha un abans i un després de Ferrater, i és tan important que la seva influència, positiva i definitiva en l’actualització de la llengua, ha estat nefasta en el de la poètica, perquè li han sorgit un munt d’imitadors que o no l’han sabut llegir o no han sabut crear un llenguatge propi a partir de la seva influència. És un dels meus poetes de capçalera des de fa 30 anys” afirma Romera.

Gabriel Ferrater | Arxiu Ferrater

Yannick Garcia, que també va debutar guanyant el premi l’any 2003 amb De dalt i de baix, diu: “Gabriel Ferrater és el convidat que pots portar a qualsevol sopar, que sempre et farà quedar bé”. I hi afegeix: “Per a mi Ferrater va suposar allò que en diuen una “alenada d’aire fresc, un cop de puny al ventre i una sensació molt difusa, que suposo que era l’alegria de saber que es podia escriure poesia, que es podia escriure en general, així, i fer-ho en català. Les seues imatges deixen sempre bon gust de boca perquè et fa creure que són les úniques possibles (“Dos reactors corquen el cel”, “Aquest sol que menstrua no es vol pondre”, “Un riure (…) em branqueja dins la boca”). Poca gent ha versat la carn com ell. Tant l’exuberància com la tristesa de les carns. Ferrater diu, encara avui, coses que ningú més no diu en poesia.”

Anna Garcia Garay només havia publicat un poemari quan va guanyar amb Els mots encreuats l’última edició del premi Sant Cugat: “Per a mi, Gabriel Ferrater és important perquè és passat, present i futur: els meus orígens, poesia on emmirallar-se, fita a aconseguir i continu referent”, afirma Anna Garcia Garay. “M’agrada per l’aparent senzillesa dels seus versos, i la contundència de les seves metàfores.”

Tots els volums premiats s’han publicat a Edicions 62, dins la col·lecció de poesia que dirigeix Jordi Cornudella, editor i marmessor de Ferrater. La convocatòria d’enguany és oberta fins al 31 d’agost. Fonts de l’Ajuntament de Sant Cugat asseguren que enguany no han rebut encara gaires originals, però confien que aquests últims dies bufi la inspiració. Poetes, si us hi animeu, podeu consultar les bases del premi aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Yannick García
    Be el que comentes menys una cosa. Dius que en Gabriel era la persona que podies convidar a qualsevol lloc i sempre et faria quedar be.
    Vaig tenir la sort de ser alumne seva. Mes que sort, privilegi.
    Precisament, part del seu interès era que no s’ asseia al qualsevol taula ni amb gent que no fos autèntica ni cerques el que hi ha al moll de l’os.
    Cordialment
    Emilia Roca