L’Ateneu sacseja el Premi Crexells

“Volem fer valdre el premi renovant les bases i el jurat”, diu la vicepresidenta de l'associació

El Premi Crexells es renova. Ho fa després de la polèmica edició de 2016 en què es premià Crui. Els portadors de la torxa de Joan Buades. Un llibre —autoeditat— que, com aquell qui diu, a penes havia sortit de la Mallorca natal de l’autor o d’Eivissa, illa diària d’ofici. “Una obra plena d’errors greus”, va escriure, sense embuts, Pagès Jordà a El Periódico (la ressenya de Núvol la signà Sebastià Perelló). Doncs bé, havent superat allò, aquella relliscada, l’Ateneu Barcelonès ha volgut sacsejar el guardó per fer-lo reviscolar. Segons Gemma Calvet, vicepresidenta primera de l’associació, el Premi Crexells enceta “una nova etapa”.  “Volem fer valdre el premi renovant les bases i el jurat”. El nou Crexells ha estat pensant des d’una “visió constructiva i de futur”. És un canvi a llarg termini.

“Som conscients del moment difícil que viu la cultura en català. I precisament per això, volem que l’Ateneu sigui l’impulsor del manteniment i el creixement de la cultura del país, amb el Premi Crexells com a pilar de l’Associació”, explica Calvet, que desvincula la renovació de la pífia de l’edició anterior. “No és conseqüència directa de la polèmica”. Ens ho creiem? Arrufem el nas.

Segons la vicepresidenta, els tres elements més importants de la renovació són la possibilitat de proposar obres aspirants, la participació dels socis escollint els finalistes i la composició d’un nou jurat.

Les obres aspirants poden ser proposades (fins al 15 de febrer) per editors i autors sempre que siguin llibres “distribuïts en el circuit comercial”, és a dir, publicats. Un autor pot presentar la seva obra lliurant-ne un exemplar —que quedarà incorporat al fons de la biblioteca— i omplint un senzill formulari. Les editorials, exactament igual. Considera Calvet que aquesta recepció d’obres per via de la proposta “indica apertura en la fase de presentació”. També indica, però, una més que probable elevada entrada de concurrents. Caldrà veure com es gestiona.

Els socis podran participar en el Premi Crexells votant la novel·la que considerin ha d’estar entre els finalistes. De la votació dels socis, que exerceixen “un vot popular i qualitatiu”, en quedaran sis aspirants que passaran a ser valorats pel jurat. Els socis podran votar durant la setmana de Sant Jordi. Però a banda dels socis qui també tindrà capacitat decisòria seran els clubs de lectura de les Biblioteques Públiques de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, que participaran en la selecció d’obres finalistes amb un vot per club. Abans del sufragi, al mes de març, se celebrarà la Setmana del Crexells. Una setmana que tindrà com a objectiu difondre les obres proposades durant el termini d’admissió i debatre-les, crear àgora. “Fins ara, el guardó girava entorn del dia de l’atorgament”, fa veure Calvet. “És una manera d’articular una cultura oberta, de cara enfora, a la ciutat”.

Finalment, el jurat. Un jurat en què s’ha intentat equilibrar la representació professional (des del món acadèmic a la crítica literària) amb la territorial (els Països Catalans). Aquest jurat, que no podrà repetir més d’un mandat, el formen Rafael Argullol, Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla, Carme Riera i Enric Sòria. Gaillard i De Palol eren a la roda de premsa en què s’informà de la renovació. La periodista i traductora assegura llegir-se cada any, per criteris de qualitat literària, el Premi Crexells i el Llibreter. Serà la primera vegada que participa en el jurat d’un premi d’aquestes dimensions i treballarà per allunyar el reconeixement de vicis mercantilistes. De Palol considera que el Crexells té “una nòmina de guardonats impressionant” (46 premiats, entre els quals: Sagarra, Trabal, Rodoreda, Cabré o Moncada) i reconeix la insistència de l’Ateneu amb el premi: “El factor de la continuació fa que les coses tinguin valor”. Recuperava també una aguda frase de Xavier Rubert de Ventós: “Un jurat ha de discutir-se i barallar-se”.

Una cosa que ja té clara el jurat en qüestió abans i tot de rebre les primeres propostes és que no podrà deixar el premi desert. Norma curiosíssima perquè la primera edició del guardó —la del 1928— va resultar sense guanyador. De fet, ha estat l’única ocasió en què el Crexells ha quedat desert. Una edició, per cert, amb un equip decisori d’alt rang: Pompeu Fabra, Carles Rahola, Josep Maria López-Picó, Agustí Calvet, Josep Maria Junoy, Carles Riba i Just Cabot.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació