El porno que no veuràs al saló eròtic

5.10.2018

Dissabte passat, el porno es va colar a l’Auditori del CCCB, omplint-lo de gom a gom. Res d’últimes files ni sales fosques: la sala estava plena a vessar. L’auditori ràpidament es va omplir de millenials amb somriures murris, des de la primera fila fins a l’última. I no podia ser d’altra manera. Un film d’Erika Lust: un sold out com una catedral.

Dues de les protagonistes d’X Confessions, la nova websèrie d’Erika Lust

En la seva cinquena edició, el Serializados Fest ha batut el seu rècord d’assistència i la projecció d’alguns episodis d’X Confessions, la websèrie eròtica de la directora sueca, ha estat una de les sessions més taquilleres del festival.

Es van projectar 5 capítols de la sèrie i seguidament va tenir lloc una ronda de Q&A, durant la qual el públic (majoritàriament femení) va protagonitzar un acalorat debat sobre porno, sexe, cinema, indústries culturals i feminisme. I, per descomptat, sobre el Saló Eròtic, que el dijous passat va donar el seu tret de sortida i durarà tot el cap de setmana. L’spot promocional del saló d’enguany ha corregut com la pólvora i, amb les seves reivindicacions feministes, ha encès les xarxes. Fa uns dies, Bel Olid escrivia un article d’opinió a Núvol sobre el porno i l’educació sexual.

“El porno tenía que cambiarAhora mandamos nosotras“, diu el vídeo. I tant que ha de canviar. I molt. Però ja fa temps que ho està fent, a poc a poc i lluny de les grans indústries pornogràfiques. El porno comercial mainstream -aquest mateix porno que critica l’espot i que molt probablement monopolitzarà la majoria d’espais del saló d’enguany (o potser no)- no és l’únic. Més enllà del porno “clàssic”, heteronormatiu i coitcentrista, n’hi ha molts altres, de pornos. Pornos ètics (com els anomena Lust): porno feminista, queer, postporno i un llarg etcètera.

I el cinema de Lust n’és un més, compartint amb tants altres gèneres espai en el gran calaix de sastre dels “alternatius”. Moltes vegades els seus films s’encasellen dins la categoria de “porno alternatiu”; però d’etiquetes n’hi ha per donar i vendre i la directora sueca ha optat per la de “cinema adult indie“. Cinema eròtic independent. En tots els sentits.

Si alguna cosa caracteritza els films de Lust és la seva habilitat per la construcció d’un relat i la cura estètica de la imatge, però també del format. I aquesta vegada, la directora nòrdica s’estrena amb un format nou: el de les websèries. X Confessions és una sèrie online i participativa: cada capítol recrea una selecció de fantasies eròtiques compartides de forma anònima a la plataforma web. Els capítols de la websèrie no deixen de ser petites càpsules o píndoles d’erotisme, aptes per a les generacions millenials, consumibles en qualsevol moment: a l’andana del metro, a l’oficina, abans d’anar a dormir, etc. Els personatges d’X Confessions són millenials (com el seu públic potencial) i, influencers o no, estan acostumats a lligar amb stories, selfies i converses de Whatsapp, Instagram o Tinder pujades de to.

Els capítols de la sèrie de Lust són petites pastilles de fantasia eròtica que busquen defugir les representacions estereotipades de violència i agressions normalitzades que configuren l’imaginari pornogràfic col·lectiu. I ho fa sempre des de la naturalitat, amb un pessic d’humor i buscant acostant-se al retrat realista. Realista, però no real: el porno, com qualsevol altre gènere cinematogràfic no deixa de ser ficció. “Per què no apareixen mai destrempades o coitus interruptus a les teves pelis?”, bromeja algú entre el públic. “Ja tenim escena pel proper episodi”, respon ella, entre riures.

Amb la seva obra, la directora sueca es proposa representar la sexualitat de manera desenfadada i divertida i fer-ho des de la seva mirada femenina. Per a Lust, es tracta de retratar una sexualitat que s’assembli i s’acosti al que sentim i experimentem les dones. Tal com recordava durant la sessió, l’objectiu és de començar a ocupar llocs i espais que fins ara havien estat altament masculinitzats. Qui acostuma a ocupar els espais de poder, des d’on poder parlar i relatar? Homes, en la seva immensa majoria. També en el porno.

Segons Lust, no es tracta tan sols de formar part del relat i de la representació sinó de canviar-lo, de capgirar-lo. I per a fer-ho, és necessari trencar amb el que la cineasta anomena (prenent les paraules de Jill Solloway, la directora de la sèrie Transparent) “censura per ocupació”. Com? Ocupant els espais, amb equips feminitzats davant i darrere de les càmeres: actrius, càmeres, guionistes, directores, etc. I així ho fa. Per aquest motiu, ha acabat valent-se de l’etiqueta de “porno feminista”. El seu és un “porno fet per dones i pensat per a dones”. Tanmateix, els capítols de la websèrie projectats al festival representaven, gairebé tots ells, pràctiques sexuals heteronormatives. Cossos normativament bonics, alguns dels quals m’atreviria a dir que exotitzats (els dos únics actors racialitzats), flirtejant i follant. Cossos i pràctiques que encaixen a la perfecció amb la normativitat (o les normativitats). Si bé Lust reivindica en tot moment la diversitat sexual i de cossos, amb els episodis escollits per a la mostra, aquesta pluralitat quedà molt poc visibilitzada. Cal, però, defugir sempre la normativitat? És la normativitat per se dolenta? Durant el col·loqui, Lust cità a Roxane Gay, recordant-nos que, a vegades podem permetre’ns desactivar les culpes i ser “males feministes”. Podem?