El poeta gal·lès Dylan Thomas hauria fet 100 anys

27.10.2014

Celebrem el centenari del naixement del gran poeta gal·lès Dylan Thomas (27 d’octubre de 1914) sentint-lo recitar un dels seus poemes més coneguts, que comença amb el magnífic vers Do not go gentle into that good night, dedicat a la mort del seu pare.

 

Dylan Thomas

Dylan Thomas

 

No vagis dòcilment fins a la teva nit.
Els vells anys cremarien dements a trenc de jorn.
Rebel·la’t, sí, rebel·la’t: que no mori la llum.

(Traducció d’Isidre Martínez Marzo)

Hi ha poetes que moren joves i deixen un rastre de versos memorables i unes quantes fotografies que els mantindran joves per sempre. Als quatre anys un precoç Dylan Thomas recitava de memòria Ricard II de William Shakespeare i amb només vint anys ja havia publicat el seu primer poemari, Eighteen poems, que va tenir bones crítiques, i va continuar escrivint i publicant poemes i prosa, i també va exercir de periodista radiofònic i guionista a la BBC. Qui el coneixia o l’havia sentit recitar parlava d’una veu portentosa en tots sentits i de l’aura gairebé màgica dels poetes maleïts, amb una set infinita que només podia apaivagar bevent i bevent. S’ha dit que la força dels seus versos i les imatges fosques i delirants tenien a veure amb l’alcohol, o potser l’única manera de sobreviure a aquestes imatges era bevent; no ho sabrem. Interessat per la història de l’home en el món, pel viure i el morir, recrea la vida prenatal i també la continuïtat de la vida més enllà de la mort, i enmig, tot l’espectre del viure. Mira el món actual i abasta amb una sola mirada passat, present i futur, fent-los reviure amb la seva imaginació.

 

Under the night forever falling

Ah! Quan era jove i feliç en la bondat del seu do,
el Temps em tenia tendre, però ja morint-me,
per bé que, en les meves cadenes, cantés com el mar.

(del poema Fern Hill, traducció de Marià Manent)

 

S’encarava amb les forces plutonianes mirant dins seu, la seva nit pròpia, lluny de la “good night” del famós poema que va dedicar a la mort del seu pare. La seva poesia –musical i rítmica, mística i arravatada– entronca amb la mitologia celta i amb una religiositat de forces ocultes, creences i ritus ancestrals. Als seus poemes hi ha les terres de Gal·les –el paradís de la infantesa– i el crit de la terra i el mar, però també l’energia eròtica interior, el sexe entès com a potència creadora. Segons el mateix Thomas, “la poesia ha de ser tan orgiàstica i orgànica com la còpula, divisòria i unificadora, personal però no privada, propagant l’individu en la massa i la massa en l’individu”. Més que mirar cap al seu temps i l’intel·lecte, com molts dels poetes de la seva generació, Dylan Thomas s’emmiralla en el surrealisme anglès i en poetes del passat, com ara William Blake i Gerard Manley Hopkins. Posseeix un mètode molt personal de creació d’imatges que es generen mútuament i es contradiuen: “Cada imatge ha de néixer i morir en una altra imatge, una sèrie de creacions, recreacions, destruccions i contradiccions, i entremig de tot això miro de crear la momentània pau que és el poema”.

El 1953, amb només 39 anys, mor alcoholitzat a Nova York en una de les seves gires poètiques lluny de la seva terra estimada, pocs dies després de prendre’s divuit whiskies quan ja no es trobava gaire bé. S’estava al mític Hotel Chelsea i va complir la promesa de viure mai dòcilment. Robert Zimmerman, més conegut com a Bob Dylan, va escollir el seu nom artístic com a homenatge al gran poeta gal·lès.

 

La poesia de Dylan Thomas en català

El 2001 Edicions 62 va reeditar una breu antologia de la poesia de Dylan Thomas traduïda per Marià Manent (publicada per primera vegada el 1974 i reeditada el 1980), potser la versió més coneguda en català dels poemes de Thomas. També Cafè Central va publicar-ne una plaquette, que duia el títol de ‘Poemes’, amb traducció de Montserrat Abelló. Poetes de la talla d’Agustí Bartra i Marià Villangómez  van traduir altres poemes de Dylan Thomas, però és el poeta valencià Isidre Martínez Marzo qui ha traduït la seva poesia completa, que malauradament només es pot trobar al seu blog perquè l’editor que en posseeix els drets en català n’impedeix la publicació, segons va explicar Sam Abrams en un article del 2003 a l’Avui, quan se celebraven els 50 anys de la mort de Dylan Thomas. En desconec els detalls, però la memòria del poeta i la poesia en català es mereixen la publicació de la seva poesia completa.

Quant a la prosa, Francesc Parcerisas va traduir A Child’s Christmas in Wales, El Nadal d’un nen a Gal·les, amb il·lustracions de Pep Montserrat. I encara hi ha una altra traducció d’A. Buxton i Salvador Oliva que van enfrontar-se a l’Under the Milk Wood, Sota el Bosc Lacti, publicada a la col·lecció Clàssics moderns, d’EDHASA el 1987. També Cafè Central va publicar-ne una plaquette, que duia el títol de ‘Poemes’, amb traducció de Montserrat Abelló.

Per acabar, dos fragments del magnífic poema “La llum es trenca on no lluu cap sol”:

La llum es trenca on no lluu cap sol;
on no flueix cap mar, s’empenyen
les aigües del cor en un raig;
i, fantasmes romputs amb lluernes al cap,
les coses de la llum
desfilen per la carn on cap pell no va guarnir els ossos.

(…)

La llum es trenca sobre casals furtius,
sobre extrems de pensament on flairen les idees sota la pluja;
quan les lògiques s’acaben,
creix per l’ull el secret del sol,
i la sang ajaguda salta;
damunt parcel·les ermes s’ha aturat l’alba.

(Traducció d’Isidre Martínez Marzo)

 

P.S. Justament Isidre Martínez Marzo ens fa saber que des de dilluns 27 d’octubre (data del centenari del naixement del poeta) penja les seves versions dels poemes que conformen la “Poesia Reunida” de Dylan Thomas, encara inèdita. El traductor té la intenció de pujar les 91 poesies que l’autor volgué conservar, d’acord amb el seu ordre cronològic. Martínez Marzo hi penja només la versió àudio al seu canal de YouTube. Ho podeu escoltar aquí. Si hi accediu des del mòbil, feu clic aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Cafè Central va publicar-ne una plaquette (‘Poemes’, crec que es deia)amb la traducció de Montserray Abelló.