El Poemestiu, vespres de poesia a l’Empordà

Enguany el Poemestiu ha portat més de 30 poetes a 7 pobles de l'Empordà, durant 7 dies d'estiu. Recitals que, més enllà de personalismes i caps de cartell, aposta per acostar la poesia a la gent.

Els versos de la figuerenca Carme Pagès dedicats a la poesia serien els més adients per fer la crònica dels primers quatre dies del Poemestiu:

“Invisible, ella mateixa,

ens fa albirar més enllà…

Se’ns revela i es justifica.

Davant la vida, exigeix

comptes i raons marcant

el ritme de l’aurora, del capvespre”

El capvespre és, de fet, un moment força escaient per recitar-hi poesia. Precisament per això, el Poemestiu (Festival de Poesia de l’Empordà) programa tots els seus recitals entre les 7 i les 9 del vespre. Pocs dies després d’omplir la sala de Navata, una plaça de Figueres i la sala d’actes de la biblioteca de Palamós, el dia 10 tenia lloc el recital de Castelló d’Empúries.

Enguany el Poemestiu ha portat més de 30 poetes a 7 pobles de l’Empordà, durant 7 dies d’estiu. Fins ara, l’última jornada del festival esmentat va ser ahir divendres 10 d’agost al convent de Santa Clara de Castelló. El recital, que va durar al voltant d’una hora i mitja, va ser coordinat i presentat per la poetessa castellonina Teresa Bosch, autora de “Sécs”.

La Teresa Bosch, que acostuma a cantar l’amor i el desamor del dia a dia, els fets quotidians i les sensacions que ens transmeten la gent i les coses, va ser la mestra de cerimònies d’un acte simple i alhora màgic.

Va ser un acte que, com tots els organitzats per versos.cat, tenia com a protagonista les paraules, més enllà de personalismes i de caps de cartell. Gràcies a la poesia, ens adonem de la poca importància de noms, cognoms i premis i de la molta importància de qüestions tan abstractes com l’espai i el temps. Però què és el temps? Segons la Teresa Bosch:

“El temps és com un mocador de fil.

Es plega i es desplega

i es rebrega en un manyoc.

Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,

però llavors arriba algú

que matusserament remena la bugada

i els ajunta”.

El recital, semblant al de l’any passat a la mateixa vila, va congregar més de mig centenar de persones, de totes les edats i gèneres. S’hi van congregar, amb ganes de versos i fam de mots, una bona estona abans. La calor no va evitar que el convent on es feia el recital s’omplís d’empordanesos amb ganes de viure aquest espectacle únic.

El recital, gratuït com tots els altres, va arrencar molts aplaudiments per part del públic castelloní, que va gaudir de l’obra i de la veu d’una desena de poetes: Teresa Bosch, Júlia Costa, David Caño, Ricard Garcia, Sònia Moll, Raimon Gil Sora, Quim Ponsa, Carme Pagès, Quim Martínez, Sílvia Casamort etc, tots ells acompanyats per la guitarra de l’Albert Cuevas, membre del grup DitiFet.

En definitiva, paraules que van lluir en un vespre d’estiu, on tothom calla i els versos prenen veu pròpia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació