El pitjor enemic del periodisme és la pressa

21.02.2018

En el marc de la Setmana dels Rahola i quan fa mig any que van tenir lloc els atemptats de Barcelona i Cambrils, es va celebrar la taula rodona Informar davant del terror: els atemptats de Barcelona, celebrada a la Sala de graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Atemptat a les Rambles de Barcelona

A la jornada hi participaven Xavier Jubierre -periodista i cap de fotografia a El Periódico fins el desembre del 2017-, Patrícia Plaja -periodista i cap de l’Àrea de Comunicació de la Direcció General de la Policia- i Xavier Ramon -doctor en comunicació per la UPF-, moderats per Cristina Buesa -periodista i redactora a El Periódico-.

Xavier Ramon va exposar l’informe elaborat per l’equip MediaACES per a la Funcació Consell de la Informació de Catalunya. L’informe, que porta per nom La cobertura informativa dels atemptats de Barcelona i Cambrils a la premsa digital catalana, espanyola i internacional (17 i 18 d’agost de 2017) va esdevenir el punt central a partir del qual es va organitzar tota la taula rodona i les intervencions tant dels ponents com del públic que va voler participar.

Xavier Ramon va informar que s’havien tingut en compte fins a 14 mitjans de comunicació i que algunes de les conclusions a les quals es va arribar, van ser les següents: d’una banda, que es va donar una actitud col·laboradora dels mitjans amb els cossos de seguretat. També que es van citar les fonts amb rigor i precisió i que quan no es van citar, va ser per respectar el seu dret a l’anonimat. D’altra banda, però, algunes notes negatives són que alguns mitjans no van seguir el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i van publicar imatges de gran duresa; d’altres no van protegir la identitat dels menors. Amb tot, però, les valoracions de Ramon van ser molt positives i va afirmar que, en aquest aspecte, s’ha millorat molt. Aquells que vulguin consultar l’estudi en profunditat, poden accedir-hi fent clic aquí.

Patrícia Plaja va obrir la seva intervenció reivindicant que es pot fer bon periodisme des de les institucions públiques i va afirmar que la informació ha d’estar al servei de la ciutadania. A partir d’aquest punt, va desgranar el dispositiu informatiu que es va seguir des de les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra a partir de les seves piulades al compte de Twitter. Explicava que es va optar per comunicar només la informació després de ser altament contrastada per evitar haver de desmentir res del que es va dir. Amb el Twitter, es va decidir crear un portaveu virtual. Sobre l’idioma de les piulades, que tal i com va recordar la mateixa Plaja no va estar lliure de polèmica, es va optar per fer-ho en català, castellà i anglès.

Mentre que no es va haver de desmentir res que s’havia dit del compte dels Mossos, sí que van haver de desmentir certes notícies que havien sortit a la premsa, de manera que, en algunes ocasions, es van veure obligats a piular en negatiu, cosa que volien evitar.

L’últim torn va ser per Xavier Jubierre, que en el moment dels atemptats era el responsable de fotografia a El Periódico. Jubierre va afirmar que la societat ha canviat molt sobre què volem veure i què no; d’altra banda, també va exposar que el tema de les imatges és molt subjectiu, de manera que no està mai exempt de polèmica. La portada d’El Periódico, precisament, no va quedar lliure de polèmica, però Xavier Jubierre va afirmar que tornaria a publicar-la, ja que estava perfectament contextualitzada. Reflexionant sobre les imatges, afirmava que el pitjor enemic del periodisme és la pressa i que, des del departament de fotografia del diari, van fer una feina exhaustiva de censura d’imatges i vídeos que consideraven que no es podien mostrar.

Sobre la duresa de les imatges, afirmava que tendim a ser més sensibles com més a prop  -geogràficament- tenim el lloc dels fets; aquest exemple, va il·lustrar-lo amb la foto d’Aylan, el nen refugiat que va omplir les portades de tot el món i que no va ser tant qüestionada com la dels atemptats. Va acabar la seva intervenció mostrant un recull de les portades dels dies posteriors als atemptats: va mostrar que gairebé totes mostraven imatges dels fets, tret d’alguns mitjans que van optar per fer portades reflexives.

Amb les tres intervencions acabades, es va donar peu a la participació d’un públic que omplia a vessar la sala de graus de la Facultat i que es va mostrar molt participatiu amb l’obertura del torn de paraula.