El museu difús de l’Ateneu Barcelonès, ara online

13.05.2016

Fidel a la vocació d’institució privada amb ambicions públiques, l’Ateneu Barcelonès dóna a conèixer les seves col·leccions patrimonials a través d’una nova pàgina web.

Dones amb catàleg, d'Alexandre Riquer

Dones amb catàleg, d’Alexandre Riquer

El portal Testimonis artístics permet navegar de manera àgil entre les diferents obres d’art actualment repartides als espais de l’Ateneu i des d’ara fàcilment accessibles als que no en són socis. L’entenedora estructura del portal (que prové del volum Testimonis artístics coordinat per Francesc Fontbona amb la col·laboració de nombrosos especialistes i a partir d’una catalogació de Xavier Triadó i Subirana) permet explicar el sentit d’una col·lecció que no es va crear com a museu sinó que creix en paral·lel a la mateixa institució.

El patrimoni comprèn la decoració del propi Palau Savassona, on destaquen els sostres pintats pels millors muralistes del set-cents tardà i del romanticisme, respectivament, Francesc Pla “El Vigatà” i Josep Mirabent, així com els faristol de Josep M. Jujol que encara avui anuncia els actes del dia al Pati de Carruatges.

Si les estampes documenten l’evolució de la imatge de Barcelona, a la secció de pintura del segle XIX es palesa l’interès d’aquesta l’època per retratar el paisatge, així com els plaers de la burgesia de l’època: des d’una fosca i melangiosa marina de Modest Urgell o una platja sitgetana vibrant de llum de Joan Roig fins a la joveneta al ball de Romà Ribera i les no menys elegants assistents a una exposició d’art de la mà d’Alexandre de Riquer. Un altre reflex de l’esperit de l’època és la galeria de “vuitcents” amb un Doctor Robert retratat per Mas i Fontdevila i un Ildefons Cerdà pel mestre del realisme Martí Alsina, o un Narcís Oller esculpit per l’escultor modernista Eusebi Arnau. Aquests són només alguns dels prohoms que se celebren.

Sostre de la planta noble de Francesc Pla, el Vigatà

Sostre de la planta noble de Francesc Pla, el Vigatà

En representació del nou segle trobem la galeria de “nou-cents”, on literats emblemàtics de l’Ateneu com Quim Borralleras o Josep M. de Segarra recorden que part de la col·lecció va tenir una funció de celebració de la tasca de la institució.

Amb la voluntat de representar els temps actuals, l’Ateneu continua incrementant la col·lecció amb l’eclecticisme propi de la contemporaneïtat, on conviuen els gravats d’Antoni Tàpies i Josep M. Subirachs, els paisatges de geometries sòlides de Comadira i aquells potenciats conceptualment per Perejaume, fotografies de Manuel Esculsa i Antoni Bernad. No hi falten imponents instal·lacions com la de Jordi Benito a la sala d’escacs i la de Frederic Amat a l’entrada de la biblioteca, intervencions que contribueixen al caràcter de museu difús d’aquesta col·lecció que és l’escenari del dia a dia dels ateneistes.

La iniciativa de posada a l’abast d’aquestes peces és una nova tessel·la d’un mosaic d’accions mirades per compartir, a través de plataformes digitals, el patrimoni i el coneixement que atresora i genera l’entitat.

Com explica el director de la Biblioteca, Lluís Vicente, des del 2005 l’Ateneu Barcelonès està digitalitzant gran part dels seus fons arxivístics i col·leccions bibliogràfiques. Participa en projectes cooperatius com l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), coordinat per la Biblioteca de Catalunya, i la Biblioteca virtual de revistas histórica (BVPH), promoguda pel Ministerio de Cultura. Amb un esperit semblant col·labora al portal Memòria Digital de Catalunya amb les seves col·leccions de manuscrits, fullets, incunables, llibres dels segles XVI i XIX i imatges de la Primer Guerra Mundial i, alhora, forma part de la iniciativa COFRE que la Biblioteca de Catalunya  promou amb l’objectiu de preservar els documents institucionals que ja han nascut com a digitals. Així mateix, entre 2009 i 2011 va participar amb Google books a la digitalització de la totalitat de monografies publicades entre els segles XVII i XIX, tots en domini públic.

A més, té diversos projectes digitals propis, com l’Arxiu de la Paraula, que recull les conferències organitzades a l’Ateneu des de l’any 1973, i el Portal Almirall, una plataforma creada per explicar i difondre l’impacte a Catalunya de la cultura i la ciència europees al segle XIX i principis del XX.