El passat i la fúria de Carlos Quílez

7.12.2012

El periodista i actual director d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Carlos Quílez, publica la novel·la negra Cerdos y Gallinas, sobre periodisme, delinqüència organitzada, corrupció policial i judicial.

 

Carlos Quilez

 

Carlos Quílez (Barcelona, 1966) té un passat. Un passat com a periodista de successos i el bagatge, no sempre còmode, de qui, exercint amb passió el seu ofici, ha tractat amb delinqüents i policies durant anys. De qui s’ha mogut entre individus que viuen a banda i banda de la delicada línia que separa la legalitat del delicte. Quílez ha baixat a les clavegueres del sistema i ha gaudit de “la suerte que supone ser un testigo privilegiado de la realidad”. I ho té clar: “Si bajas a las cloacas, te muerden las ratas (…) Has de mirar dónde pisas y a quién dejas a tu espalda”, escriu a la novel·la.

Cerdos y Gallinas (Alrevés, 2012) retrata “la perversión y la soberbia con las que actúa el poder. Será inevitable que más de uno se sienta aludido”, ha dit l’autor de Psicópata, Atracadores, Piel de policía (escrita a quatre mans amb Andreu Martín) o Mala vida (premi Rodolfo Walsh, a la Semana Negra de Gijón, 2009), entre d’altres títols. La protagonista d’aquesta nova història torna a ser la periodista de successos Patricia Bucana, alter ego femení de Quílez, que vam conèixer fa tres anys quan s’enfrontava a un intent de magnicidi i a un assassí de prostitutes, a La solitud de Patrícia (premi Crims de Tinta 2009).

Cocaïna i gambes congelades

Gener de 2005. Una banda de delinqüents roba centenars de quilos de cocaïna mexicana de l’interior d’un contenidor de gambes congelades, que estava sent sotmès a vigilància policial al port de Barcelona. La DEA (l’agència antidroga nord-americana) tenia marcat el contenidor i avisada la Guàrdia Civil, per poder enxampar els narcotraficants quan recollissin la mercaderia. Però algú se l’ha emportat davant dels nassos de la policia; o pitjor encara, amb la seva col·laboració.

Aquest és el cas que, gràcies als seus contactes policials i als seus informadors als baixos fons, podrà publicar en exclusiva Bucana. Una bomba informativa amb què la periodista destapa l’existència d’una xarxa criminal integrada per narcotraficants i agents de la llei corruptes, que opera al port de la capital catalana. Una història tan lligada a l’actualitat (el lector pot bussejar en l’hemeroteca digital de qualsevol diari, on trobarà similituds amb un cas bastant recent) que converteix aquest thriller periodístic en un document tan excepcional com subjectiu.

Contra cínics i criminals

Quílez dedica la novel·la, “escrita con el corazón y desde la rabia más absoluta, a mi amigo el fiscal David Martínez Madero”, director de la OAC fins a la seva mort, el gener de 2011. I, per si això no lligués prou els fets que s’hi narren amb la realitat, el periodista rebla: “lo que en la novela se relata (…) nos hizo más fuertes ante los bastardos, los cínicos y los criminales”. Cerdos y Gallinas arrenca amb el robatori de la cocaïna del contenidor del port, i va enfosquint-se amb d’altres trames paral·leles, com la d’un suposat cas de prostitució infantil o l’assalt a mà armada d’un furgó blindat que acaba en una matança.

Periodistes, empresaris, policies, confidents, polítics, magistrats. Tots queden empastifats per la fúria amb què Quílez escriu novel·la negra, un gènere (ja s’ha dit) idoni per reflectir certes realitats, sobretot les més incòmodes. “La montaña de mierda más grande que he visto en mi vida. Demasiado grande para un país tan raquítico y cobarde como éste, donde se cauteriza, se evita o se liquida todo lo que pueda poner en cuestión el puto oasis catalán”, diu un dels personatges del llibre.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Si aquest llibre l’hagués escrit fa 6 anys el compraria encantat, però ara ja no és el periodista de successos que ens oferia una mirada imparcial, sino una persona parcial amb certes xarxes de delinqüència i amb cert sector del poder, en quant està imputat per pressumptament rebre regals d’uns, i tot i això segueix al càrrec amb aquella barreja de morro personal i suport de la institució que tan freqüent veiem a Catalunya-Espanya. I si a més a més el llibre el presenta Jordi Pujol, els dubtes augmenten.
    A estones penso que el Carles Quílez és una persona íntegra, que opta per denunciar en la mesura de les seves possibilitats la simbiosi delinqüència-establishment. Però tot el context de l’evolució de l’autor fa dubtar fins arribar a l’extrem de pensar que pugi ser un més de tants casos d’aprenents de delinqüents que no s’han pogut estar de plasmar en un llibre les seves tropelies, en la a vegades falsa creença de que el llegirem com si fos un llibre de ficció i una autobiografia.
    A on em quedo, si és que no hi ha un punt mig?