El paradís barceloní de Toni Catany

22.06.2016

Com activitat paral·lela a l’exposició dedicada a Toni Catany a La Pedrera, aquest mes s’ha pogut visitar el pis-estudi del fotògraf al carrer Nou de la Rambla, on va viure i treballar més de trenta anys.

Fotografia: Josep Maria Cortina

Fotografia: Josep Maria Cortina

L’exposició de Toni Catany a La Pedrera, de la que ja varem parlar des d’aquestes pàgines, ha sigut una de les mostres fotogràfiques més rellevants d’enguany a la ciutat, en una temporada farcida de magnífiques exposicions.

Aquestes darreres setmanes la Fundació Toni Catany, en col·laboració amb La Pedrera, ha organitzat unes poques visites combinades que han permès als espectadors gaudir primer de les obres exposades a les sales del Passeig de Gràcia i tot seguit visitar la casa-estudi del fotògraf al carrer Nou de la Rambla, on moltes d’aquelles varen ser concebudes i realitzades.

El simple accés a l’habitatge, al carrer Nou de la Rambla, produeix un impacte visual i emocional considerable. L’immoble va ser construït el 1902 per una família barcelonina que la va fer la seva residència fins que amb l’expansió de la ciutat es va traslladar, com tantes altres famílies, a l’Eixample. Es tracta d’un espai que conserva amb gran fidelitat els trets de l’època, extraordinàriament ben conservats. Amplis espais, grans salons, parets endomassades, sostres de gran alçada amb pintures al fresc, motllures molt riques amb escultures incrustades, un pati interior ple de plantes i flors i, fins i tot, un colomar. Un es sent transportat a una altra època de ressonàncies netament viscontinianes.

Fotografia: Josep Maria Cortina

Fotografia: Josep Maria Cortina

Ens trobem en un veritable palauet que Catany va comprar a mitjans dels anys setanta quan el barri no havia experimentat encara les transformacions que havien de venir. Viure en un espai com aquest requereix una personalitat com la del fotògraf, que el va convertir en el seu petit paradís barceloní.

Després de la sobtada mort de Catany el 2013 la Fundació que porta el seu nom i a la que va llegar tot el seu patrimoni s’ocupa de vetllar per aquest veritable santuari de la fotografia i té cura del patrimoni personal que el fotògraf va anar col·leccionant al llarg de la seva vida professional i els seus viatges.

En aquest ambient Catany va convertir l’antic saló de ball, que dóna al carrer Nou, en el seu estudi on encara hi veiem la càmera de gran format amb la que va realitzar els seus primers calotips, els focus amb què il·luminava o les teles que utilitzava com a fons de les seves fotografies. Imaginem aquí a Catany construint els espais en què situava els objectes que es convertirien, gràcies al seu art i a la seva especial sensibilitat, en les natures mortes o els altars profans que es poden veure a l’exposició. També en un racó hi ha encara l’ordinador on descarregava i processava les seves fotografies quan va donar un pas valent i decidit a la fotografia digital.

Fotografia: Josep Maria Cortina

Fotografia: Josep Maria Cortina

Catany era un gran bibliòfil i va reservar també un considerable espai per emmagatzemar el gran nombre de llibres de fotografia, als què assignava molt valor.

El pis està literalment farcit d’objectes de tota mena que Catany recollia tant de la seva terra de Llucmajor com dels seus nombrosos viatges a l’estranger: alguns dipositats sobre prestatges, els altres en vitrines, ens permeten gaudir d’un extens repertori de fotografies antigues, petites escultures, figures de fang, terrissa, rams de flors seques i tota mena d’objectes i bibelots d’allò més divers.

Fotografia: Josep Maria Cortina

Fotografia: Josep Maria Cortina

Quan els contemplem amb atenció resulten especialment emotius els moments en què identifiquem algun dels objectes que hem vist en les fotografies de l’exposició o els llibres de Catany. És llavors quan ens adonem de la seva capacitat per convertir en obres d’art objectes que considerats en si mateixos no tenien aquesta dimensió. Podien ser més o menys grans o petits, recents o antics, populars o cultes, però no tenien l’ànima que Catany ha estat capaç de donar-los. En embolcallar-los en el seu món estètic adquireixen una nova dimensió. I aquest és precisament el secret ocult de la seva obra que ens revela la visita a la casa-estudi.

Fotografia: Josep Maria Cortina

Fotografia: Josep Maria Cortina

Segons explica Antoni Garau, el Director de la Fundació, que guia la visita amb el ric bagatge que suposa el seu coneixement de la vida i l’obra de l’artista, Catany havia insistit fins a l’obsessió en preservar l’aspecte original de la mansió, que va adquirir en força bon estat. El mobiliari, en canvi, va ser aportat per Catany però el seu gust refinat li atorgà un perfecte maridatge amb l’ambient general de la casa. Tot plegat, per les seves característiques i antiguitat no resulta fàcil de conservar i en aquest sentit és bo destacar l’esforç de preservació i divulgació de l’obra i el patrimoni del llegat de Catany que està portant a terme la Fundació.

Segueix pendent el tema del fons de 4 milions d’euros consignats al Consell de Mallorca per a la creació del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor, una altra iniciativa de Catany, i que mai varen ser destinats a la seva finalitat original. Ara, quan s’esgotava el termini legal per a la seva aplicació, s’ha aconseguit, segons informa Garau, una pròrroga de dos anys per al seu venciment i, amb el canvi de Govern balear, semblen obrir-se millors expectatives per al desenvolupament del projecte.

De moment, la Fundació preveu seguir organitzar algunes visites concertades que sens dubte seran una delícia pels amants de la fotografia de Catany i de l’arquitectura i decoració d’època.

Trobareu més informació i obra de Toni Catany en aquest enllaç del fons digital Fotografia a Catalunya.