El Papus, quaranta anys després

1.10.2013

Ara fa 40 anys, l’any 1973, naixia una revista d’humor “satírica y neurasténica” anomenada El Papus, que va marcar tota una època dins les publicacions d’humor amb el seu estil directe, corrosiu i salvatge. Aquest dimecres se celebra una taula rodona sobre la revista El Papus al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

L’any 1973, un president de govern espanyol de nom Luis Carrero Blanco volaria literalment fins  al cel, juntament amb el seu cotxe, a causa d’una bomba d’ ETA. Aquesta mort i la davallada física de Franco, suposaria l’inici del compte enrere en la desaparició del franquisme com a poder polític a Espanya. Un parell de mesos abans d’aquest fet havia nascut una revista d’humor “satírica y neurasténica” anomenada El Papus.  L’aparició d’una revista d’humor social de caràcter combatiu i gamberro no va agradar a les autoritats franquistes de l’època. Censura, multes i prohibicions van ser habituals per a la revista. El “bunker” i el feixisme espanyol, gens acostumat a les crítiques, seria el responsable d’un atemptat amb paquet explosiu a la seu de la revista a Barcelona l’any 1977. Hi moriria una persona. El dia d’avui la policia encara no ha trobat els culpables.

 

40 anys després del naixement de El Papus, el Col·legi de Periodistes de Catalunya fa un homenatge a una revista clau per entendre el que van suposar els anys de la transició i els  seus profunds canvis socials i polítics. En l’exposició es podran veure els antecedents, les influencies, el context ambiental i una selecció de les obres dels seus millors col·laboradors gràfics i literaris: Gin, Ivà, Ja, L’Avi, García Lorente, Óscar, Vives, Fer, Manel, Albert Turró, Francesc Arroyo, Carlos Giménez, Antonio Franco, Joan de Sagarra, Vázquez Moltalbán, Maruja Torres…

A la direcció del El Papus, que va tenir una trajectòria llarga com a setmanari (1973-1986), hi varen  passar diversos caps i equips de redacció. La primera època de la revista (1973-1977) marcaria la seva etapa més recordada i la que va tenir més presència en la vida quotidiana de la societat. La revista va néixer amb una influència d’estil i estètica de la revista francesa Hara-Kiri. El lletjisme en el dibuix, la tendència a omplir les bafarades amb molta lletra, l’ús de llenguatge popular i de carrer, el fet de prescindir de la gramàtica a l’hora d’escriure formaran part dels principis fundacionals de la revista.

El Papus tenia una vocació cutre, transgressora, populista i per damunt de tot una ferma voluntat d’arribar a un públic massiu. Certament ho va aconseguir. Cada setmana hi havia un tema com a centre d’interès. Aquest tema es el que inspirava la Papunovela i la fotografia de la portada.  La Papunovela era una fotonovel·la, o sigui una seqüència de fotos explicant una història. Aquest  muntatge de les fotos ocupava les dues pàgines centrals de la publicació.  Amb aquesta secció El Papus realitzava una crònica i parodia totalment transgressora, que s’enfrontava frontalment amb les convencions socials i amb les ordenances governamentals. A mesura que la censura ho va permetre hi apareixerien dones que ensenyaven cuixa o el que convingués. Les protagonistes, eren prostitutes pagades per exhibir el seu cos, feien el paper clàssic d’objecte sexual que provoca el desig primari dels homes. El feminisme no era pas un puntal de el ideari de la revista.

El Papus va marcar tota una època dins les publicacions d’humor amb el seu estil directe, corrosiu i salvatge. El fet de realitzar un humor sense concessions el va enfrontar diverses vegades amb els poders fàctics del país. En aquesta exposició podem veure la història de la revista i una selecció de les seves millors pàgines amb uns gags memorables per la seva causticitat i profunditat de mires.

 

 

El dimecres 2 d’octubre a les 19 h. es farà una taula rodona amb el títol: El Papus: quan l’humor podia ser delicte. Participaran: Ja (Jordi Amorós), L’avi (Lluís Recasens), Pere Rusiñol de la revista Mongolia i Pepe Gálvez, comissari de l’exposició i membre de TantaTinta.

Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona, Rambla Catalunya, 10). Exposició oberta del 02/10/2013 al 18/11/2013. Entrada Lliure.