El Palomar, territori queer

18.03.2016

Al carrer d’Elkano del Poble Sec hi ha vuitanta-dos edificis, però només en un hi viu un colom gegant. El trobareu quiet a la terrassa de l’àtic del bloc 43 bis, il·luminant la foscor. El seu cos, fet de llums, és només una de les moltes estètiques que habiten aquell espai i desafien la trama urbana. L’àtic no és gaire gran, consta d’una sala, un lavabo i la terrassa, i respon al nom d’El Palomar. Un territori petit, tenint en compte el munt de pensaments personals, estètics i polítics que s’hi concentren.

El Palomar | Font: mariokissme.com

El Palomar | Font: mariokissme.com

El Palomar no té un pater familias, perquè evita les idees patriarcals. L’han creat Mariokissme i R. Marcos Mota, artistes que troben en el seu local un espai on exhibir tot allò que no té cabuda en les sales convencionals. Al llarg dels 3 anys de vida d’aquest territori queer, El Palomar ha creat una família que no es deixa etiquetar i parteix d’una base afectiva.

L’Espai 13 de la Fundació Miró ha volgut formar part d’aquesta família i s’ha vinculat amb El Palomar per engendrar Hedonisme Crític. Conjur, art, energia; aquestes són algunes de les paraules que Mariokissme i R. Marcos Mota fan servir per definir el projecte. Però Hedonisme Crític, fonamentalment, és una festa que va tenir lloc fa un cap de setmana a la Sala Hiroshima del Poble Sec. Però era una festa? O una manifestació? O una performance? O una marató de  música?  O una mica de tot; o res de res? Cal discutir-ho.

I és per això, per aquesta necessitat de discutir les festes com a territoris d’acció artística, conceptual i política queer, que L’Espai 13 i El Palomar han construït Hedonisme crític i han decidit reunir-se tres dies després de la ressaca a l’àtic del colom gegant. És allà on les persones que van assistir a la festa de la Sala Hiroshima discuteixen què hi van viure; com la van entendre; com es va organitzar; quines persones van formar part d’aquells “micromoments” que van tenir lloc entre les 6 de la tarda i la 1 de la matinada del diumenge anterior.

De micromoments en parla Martí Manen, comissari del cicle Quan les línies són temps, on s’inscriu Hedonisme crític. La intenció de Manen és “generar arxiu, presentar noves narracions, evitar fer exposicions típiques”. Si és així, objectiu aconseguit: una festa és una exposició gens típica, que amb l’ajuda d’El Palomar s’ha convertit en un espai d’acció i reflexió. D’aquesta manera, l’Espai 13 “vol treballar les temporalitats en els processos de creació de l’art contemporani”, explica Martina Millà, encarregada de programació i projectes de la Fundació Miró; “El Palomar és un espai transgeneracional que ens permet repensar els límits de l’exposició”, segueix Millà.

R. Marcos Mota, Mariokissme i Martí Manen discutint sobre la festa Hedonisme crític | Copyright Fundació Joan Miró. Foto: Pere Pratdesaba

R. Marcos Mota, Mariokissme i Martí Manen discutint sobre la festa Hedonisme crític | Copyright Fundació Joan Miró. Foto: Pere Pratdesaba

Així doncs, Hedonisme crític és una nova forma de narració artística; una nova forma d’exposar; una festa “no com a consum, sinó com a espai de discussió”, explica Manen. A la Sala Hiroshima, diumenge passat “hi va haver molt d’amor i molt d’afecte, i això també és un posicionament polític”, afirma Martí Manen, “però les coses també passen abans i després”. Ara, que ja som després, a Mariokissme i R. Marcos Mota els toca analitzar l’abans.

Analitzar el qui. Quins paràmetres es van fer servir per seleccionar persones que vinguessin a la festa? “Aquesta era la primera oportunitat d’El Palomar per pagar viatges als artistes, fins ara venien de pas”, explica Mariokissme, “en un context d’experimentació hedonista, vam ajuntar persones que creiem que era important que es coneguessin”. És així com a la festa hi van participar artistes com Miquel Benlloch, Christina Ratas, Jordi Flekos o ¥€$Si, entre d’altres.

Analitzar el què. Què va ser l’acte que va tenir lloc diumenge passat? “No era una festa, era alguna cosa més; estava entre ser i no ser una festa”, opina R. Marcos Mota, mentre Mariokissme afegeix que ell veu l’acte com una manifestació: “la gent va venir a reivindicar-se perquè ens poden esborrar en qualsevol moment”, apunta, mentre es pregunta quina és la relació de poder dins d’una festa, i reflexiona sobre quin sentit tenen les coses que hi passen, tenint en compte que no es tornen realitat fins l’endemà.

R. Marcos Mota, Mariokissme i Martí Manen discutint sobre la festa Hedonisme crític | Copyright Fundació Joan Miró. Foto: Pere Pratdesaba

R. Marcos Mota, Mariokissme i Martí Manen discutint sobre la festa Hedonisme crític | Copyright Fundació Joan Miró. Foto: Pere Pratdesaba

Analitzar l’on. La festa-performance-manifestació va fer-se a la Sala Hiroshima, espai que va fer-se petit. Moltes persones, en comptes de marxar, van decidir quedar-se fora. “Qui margina aquesta estètica quan és obvi que la gent també la demana?”, es pregunten Mariokissme i R. Marcos Mota. A El Palomar li va ser difícil trobar un lloc cèntric amb les condicions tècniques suficients com per fer una festa. “La peña queer se ha quedado sin espacio”, explica una noia del públic, que ha vist com últimament tancaven Can Vies o els feien fora de La Carboneria, espais on s’organitzaven festes queer.

Analitzar el perquè. El Palomar no creu en institucions rígides, i per tant no pot ser rígid. Avui El Palomar és una cosa, i demà en serà una altra. Aquesta és la voluntat de Mariokissme i R. Marcos Mota, crear un espai que es reinventi constantment. I aquesta també és la seva voluntat a l’hora de plantejar a l’Espai 13 de la Fundació Miró fer una festa com a format a repensar. “La festa, indret lliure del pes estructural del museu o del centre d’art, sempre ha suposat un context per les visions més avantguardistes i arriscades. Ens veiem obligades a pensar el potencial de la festa com el d’un reducte espai-temps on compartir i generar noves vies d’afecte sense exclusió”, descriu El Palomar.

I és per això que diumenge passat aquesta parella afectiva d’artistes van omplir Hiroshima, i és per això que sis dies després han comentat la jugada amb la família que els ha volgut escoltar. Per la resta de gent interessada, l’àtic d’Elkano 43 bis estarà obert mentre duri la seva col·laboració amb l’Espai 13, perquè tothom qui vulgui pugui conèixer què proposen i què pensen Mariokissme i R. Marcos Mota. La festa ja ha passat, però l’afecte hi seguirà sent.