‘El nus la flor’ d’Enric Casasses al Monestir de Pedralbes

10.06.2019

La unió entre literatura ­­(poesia, sobretot) i música és antiquíssima. Són dues arts que es retroalimenten permanentment. Ho sap bé Enric Casasses que ha engreixat aquest lligam a través de diverses col·laboracions. Amb el músic francès Pascal Comelade, per exemple, va publicar un disc virtuós (La manera més salvatge). Ara el poeta torna a cosir les seves composicions a la música a l’espectacle El nus la flor (així, sense coma o conjunció). Aquest dimecres 12 de juny, a les 19 h, Casasses presenta el recital ‘El nus la flor’ al Monestir de Pedralbes. 

Daniel Ariño, Enric Casasses i Maria Mauri. |

El nus la flor neix el 2015, quan Maria Mauri posa en contacte Casasses i Daniel Ariño. Aquest últim tenia ganes de fer un cicle de cançons i Mauri va proposar-li que fos l’autor de La bragueta encallada qui aportés les lletres, els poemes. El cicle va estrenar-se el 2016 a Pianos Puig. Des d’aleshores el trio ha actuat a Barcelona Poesia, el festival Poesia i +, la Sala Tarafa de Granollers, la Fira Litterarum de Móra d’Ebre o al Palau de la Música. Aquest dimecres, fan una funció al Monestir de Pedralbes, dins el cicle «Silencis poètics».

El nus la flor és una creació desdoblada. Per un costat, dóna títol al cicle poètic-musical que ens ocupa; per l’altre, també s’ha convertit en un llibre. Tot està estretament vinculat. El poemari el publicarà Edicions Poncianes aquest 2018 en un llibre-CD. Seran un total de dos-cents poemes inèdits de Casasses. “Són poemes que van lligats a un moment de l’aventura vital. A una visió de la relació amorosa. A mirar la vida des de la contemplació, del vespre a la nit”, explica Casasses a Núvol.

Dels dos-cents poemes, el poeta en va fer una primera tria per al cicle. En van quedar vuitanta, que entre Casasses i Ariño van reduir a una quarantena. 43 poemes que resulten en les 43 peces musicals que conformen l’espectacle. Ariño, però, musica els poemes de dues maneres diferents: 21 són dits per una veu cantada sobre piano (el cant de Mauri) i 22 són en veu parlada també acompanyada de piano (el recitar de Casasses).

Casasses resumeix l’espectacle com “una suite amb veu i piano sobre poesies meves”. “La Maria canta i va jugant amb els estils. Hi ha músiques més lleugeres, més de cabaret, més flamenques. Sempre dins d’una línia coherent”, afegeix. I sobre Ariño: “És un compositor de primera. Un músic amb sensibilitat literària. Amb judici i idees. S’ho ha mirat tot molt bé. Quina música casa amb cada poema… De fet, ell ha decidit l’ordre del cicle”. El títol, explica finalment, fa referència a “l’òrgan sexual de les plantes, a la igualtat, no hi ha coma que separi”.

Aquells que encara no hàgiu vist aquest espectacle, podeu assistir al recital que faran el dia 12 de juny a les 19 h al Monestir de Pedralbes. Entrada gratuïta amb reserva prèvia a reservesmonestirpedralbes@bcn.cat.

Si et subscrius a Núvol per un any, et regalem el llibre-CD d’El nus la flor: reserva el teu exemplar a subscriptors@nuvol.com.