El MUEC: Més que mostres, significats

L’antropologia és la ciència que estudia l’ésser humà de manera holística, barrejant els mètodes i enfocaments de les ciències naturals, humanes i la filosofia. El Museu Etnològic, que tenia seu al Parc Montjuïc, a més de ser el primer edifici construït de manera expressa per ser un museu, va néixer per explicar el desenvolupament i l’evolució de l’home tenint en compte les cultures i les creences de manera transversal.

No fa gaire, en el 2015, a Montcada, va néixer el Museu de les Cultures del Món, i part de les mostres que s’hi exposaven provenien del Museu Etnològic. A finals d’any es va veure que el significat final i el valor d’aquest nou museu no encaixava amb els ideals antropològics, ja que es classificaven per àmbits geogràfics, donant més importància a la condició estètica que no pas al contingut. I va ser aquest desencaix que va desencadenar la fusió dels dos museus donant peu al MUEC, el Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Mantenint les dues seus, l’una a Montcada i l’altra a Montjuïc, ambdues són centres d’investigació i coneixement de referència quant a l’estudi antropològic. A Parc de Montjuïc s’hi troben exposicions immersives basades en la comparació com a mètode d’estudi per fer veure i entendre que, tots, tenim línies transversals de la nostra existència. Altres exposicions que hi trobem són laboratoris, com és el cas de Les cares de Barcelona -una exposició que Ester Roig us explica més detalladament a Una exposició tan viva com Barcelona –que està concebuda com a observatori de la ciutat on s’experimenta amb diverses cultures les diferents visions de la ciutat de Barcelona. L’exposició, tot i ser temporal, no té un final concret, ja que està sotmesa a una transformació per l’estudi constant dels efectes i corrents que  transcendeixen a la societat i en els nostres comportaments.

La seu de Montcada, en canvi, és un aparador de col·leccions del Museu on s’hi troben peces etnogràfiques que ens expliquen com som, com actuem i com la cultura ha determinat els nostres pensaments. Seguint amb la distribució per àmbits geogràfics, la transversalitat de les mostres s’aconsegueix amb les exposicions estables i amb les visites guiades. Aquesta segona seu s’estructura des d’aquestes sales ramificades en àmbits geogràfics, a altres com la Memòria Incòmode -on mostren capítols de la història que s’han de remoure per  complementar el que no es fa evident a les mostres significatives- i amb espais gratuïts on es posen en valor les investigacions que han estat importants pel coneixement antropològic. De fet, ara, fins el proper diumenge 30 de juny podeu veure Els retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler, o llegir Subirats i Soler: retrats del Nou Món, la crònica on Carlota Rubio ens explica l’exposició dedicada a dos artistes catalans exiliats a Amèrica Llatina, que varen treballar per conscienciar-nos de la discriminació que patien les cultures indígenes del Nou Món a principis del segle XX.

El que s’exposa en un museu no ha de ser explícitament  bonic ni tenir una intenció estètica. El valor d’una peça rau en allò que ha aportat a la societat, sigui visió, retrat, composició o coneixement. Com diu Yasmina Riau, Cap de Comunicació del Museu Etnològic i de Cultures del Món, “si una cosa té clara el MUEC és que el seu valor no radica tant en les peces exposades com en les històries que ens expliquen i el valor que tenen perquè es mantinguin exposades al museu”.

Seguint amb la voluntat de fer arribar el coneixement antropològic, el Museu Etnològic i de Cultures del Món ha obert Diumenges ens movem, un programa especial que inclou la programació d’activitats familiars durant tot l’any. A més, cada primer diumenge de mes, a partir de les 15.30h, l’entrada és gratuïta a les dues seus sense incloure la visita guiada.