El mosaic del meu barri

27.10.2018

Barcelona té tresors amagats. En moltes cases particulars trobem encara intactes mosaics hidràulics construïts al tombant del segle XX. Ara el Mosaic del meu barri, un projecte del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ens convida a través d’un procés participatiu, a documentar mosaics que formen part del nostre patrimoni musivari i arquitectònic. Aquesta segona convocatòria estarà oberta fins al 30 de novembre d’enguany.

Foto enviada per © A. Schulz del “Mosaic de tessel·les” de la Casa Lleó Morera, a l’Eixample.

Barcelona, una gran peça d’art

El mosaic del meu barri convida a tothom a descobrir, valorar i conservar la riquesa cultural. La iniciativa no té precedents d’aquestes dimensions, per bé que la idea recordi al compte d’instagram @Ihavethisthingwithfloors que recorre els terres més impressionants de diferents països o a la iniciativa @I_rescue_tiles de Joel Cánovas i Pedro Verón, dos caçadors de rajoles hidràuliques que ja han recuperat més de 1.000 peces. Aquests cada mes organitzen el “tile crossing”, un joc urbà per trobar 5 rajoles amagades a Barcelona.  Montserrat Pugès, responsable d’Intervencions en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia de Barcelona de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ens explica en què consisteix i com va sorgir el projecte.

Del 15 al 22 d’octubre de 2017, Barcelona va acollir la 13a edició del Congrés Internacional de Conservació de Mosaics, celebrat cada tres anys a partir d’un concurs intern i presentant una candidatura. En l’anterior, que va tenir lloc a l’Alguer, Barcelona va presentar el mosaic recuperat de la Vila romana de la Sagrera. Allà se’ls va ocórrer traslladar el congrés a la capital catalana. Competien amb Londres i Jordània però “Barcelona proposava un canvi de concepte i d’orientació”: el congrés aplegava la conservació de mosaics clàssics i “nosaltres vam suggerir el trencadís i el Modernisme amb la idea de conservar el patrimoni”, diu Pugès. Què en trauria Barcelona? “En l’àmbit urbà es neteja la ciutat i es procura de mantenir el civisme, però és la primera vegada que es fa una campanya així de conservació del patrimoni de més de 100 anys”, afegeix. A Nord Àfrica i a Pròxim Orient les condicions per conservar els jaciments són complicades. Des de l’organització, doncs, “es fan cursos, camps de treballs de professionals i es transmet el coneixement sobre conservació amb el Comitè Internacional de Conservació de Mosaics (ICCM)”.

El congrés va aplegar fins a 35 països diferents. S’hi va presentar el web, on actualment hi ha registrats 1.567 mosaics documentats gràcies a 255 participants i un total de 2.668 imatges. Barcelona va proposar donar a conèixer els mosaics de la ciutat sumant a tothom en un joc: enviar fotografies de mosaics d’interior, de paviments hidràulics i de gres ceràmic, de façanes, de rètols, del metro o d’una casa per tal d’aplegar-los en un gran inventari digital. A canvi, se’ls va enviar una ressenya especificant el tipus de mosaic, les característiques, la tècnica, l’època, la significació històrica i artística, l’autor o fabricant i els consells de conservació de les peces aportades. “La idea era fer sorgir un valor afectiu havent estimat i tenint cura del que disposem”.

Per completar el catàleg, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va comptar amb l’ajuda de dues escoles de restauració de Barcelona: la facultat de Belles Arts i l’escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Cada escola va dissenyar un projecte anual amb un tipus de mosaic juntament amb un treball de síntesi: parlaren amb els propietaris de més de 80 pisos i els van assessorar per tal de fer-ne un manteniment adequat. Aquest any estudien un altre aspecte del mosaic. També s’ha comptat amb la inestimable ajuda i col·laboració d’empreses que fabriquen productes de restauració, de l’equip de redacció de l’inventari, d’investigadors d’art, d’arquitectes, d’especialistes de mosaics hidràulics, de l’escola i del laboratori de restauració de la diputació, entre d’altres.

 

Els itineraris temàtics

En la plataforma web del Mosaic del meu barri també s’hi poden consultar les activitats i exposicions i tallers paral·lels que organitzen diferents institucions. A més, enguany s’han afegit els itineraris per construir part de la història del mosaic a Barcelona. S’han plantejat de forma temàtica, no geogràfica. D’una banda, “Decoracions de façana: les cases d’estiueig d’Horta” presenta el fenomen de les cases d’estiueig a Barcelona. D’altra banda, “mosaics a farmàcies modernistes del Casc Antic” tracta sobre les farmàcies antigues que encara conserven mosaics. Tancat l’espai de participació, aniran penjant nous itineraris i es duran a terme més activitats: un dissabte al mes es farà una de les rutes guiades. En total, està previst disposar de 10 itineraris “per gaudir en directe d’aquestes peces, transformant la ciutat en un museu a l’aire lliure”.

Sepia: “A Cat May Look at a King”, © Pola Wickham

Segons Pugès, durant el Modernisme es produeix en gran quantitat i es fan moltes provatures i després es té la concepció general que es va perdent l’interès per aquest art, però no és ben bé així. De fet, com indica Pugès, “la tradició es va adaptant a les modes. S’han descobert mosaics dels anys 60 i 70 d’artistes molt interessants a qui no se’ls hi fa prou justícia”. La investigació terminològica del projecte ha seguit el fil de la història i ha trobat connexions entre personatges “descobrint el perquè de tot plegat”. Arran de la primera Exposició Universal del 1888, molts artistes precursors d’Itàlia o Bèlgica van venir a Barcelona i alguns s’hi van instal·lar per crear els seus tallers. Aquests combinaven les tècniques dels terratzos i dels mosaics i les van transmetre a les noves generacions. “Aleshores entenem per què s’esdevé l’esclat l’any 1900 i després el boom del Modernisme”. Quant al terratzo, es pensava que la presència a Barcelona era testimonial però es veu que el terra de la sala principal de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona -a l’actual Poliorama- està fet d’aquesta tècnica, comenta Pugès.

Stephen Hawking ens encoratjava  “a mirar les estrelles i no els nostres peus”. Nosaltres, però, mirarem la Terra com el traç dels avantpassats i de tots aquells que hi van deixar el seu llegat. L’inventari acaba sent una eina de consulta per aquells professionals que necessitin guiar els seus projectes d’investigació i per a tothom que vulgui conèixer el patrimoni del lloc on viu.

L’espai de participació restarà obert fins al 30 de novembre de 2018. Podeu consultar el web de Mosaic del meu barri