La cultura fa la Carta als Reis

3.01.2019

Comencem un nou any i ho volem fer amb els millors auguris per a aquest 2019. Hem convidat creadors i crítics a fer-nos la carta als Reis i hem rebut els millors desitjos d’homes i dones de la cultura que us recollim aquí.

En primer lloc, desitgem que els treballadors de la cultura puguin viure dignament de la seva feina, i que treballin en les millors condicions possibles. També que les dones puguin treballar lliures d’assetjament i agressions. I si encara n’hi ha que en són víctimes, que l’estructura empresarial els permeti denunciar-ho de forma segura i sense represàlies”.

L’assagista Ingrid Guardiola, analista del món audiovisual, obre foc amb tres desitjos:  “Primer, que passem més hores al món real que a Netflix. Segon, que tant el sector públic com el sector privat inverteixin més en cultura i es treguin les amarres del rendiment (econòmic, social…) I tercer, que la polèmica no supleixi el coratge, que la incestuosa relació entre cultura i poder no faci minvar l’honestedat intel·lectual i vital”.

Isona Passola, president de l’Acadèmia del Cinema Català, desitja que “els Reis ens portin ficció en versió original catalana: pel·lícules , sèries, documentals i animació que no en tenim i en canvi tenim un 71% de joves que se les miren diàriament en altres llengües. És com si només poguéssim llegir la Rodoreda o el Monzó en castellà o sentir Txarango només en castellà o anglès. Que ens portin diversitat idiomàtica amb el català inclòs! Gràcies, Reis de l’Orient, els únics reis en els que creiem!”

El guionista Enric Gomà invoca la generositat dels Reis d’Orient per demanar que hi hagi més lectors i més espectadors, i que siguin més lliures i més valents a l’hora d’expressar-se sobre el que llegeixen i veuen. Perquè no estiguin sotmesos a la tirania de l’actualitat i llegeixin molt i mirin molt cinema i televisió d’anys passats, les millors obres que s’han escrit en els últims 5.000 anys i que s’han produït en els últims 125 anys. Des de l’”Odissea” a “El verdugo”, des de Jaume Roig a “Amarcord”.

En l’àmbit de la gestió cultural, demanem a la Conselleria de Cultura que nomeni director o directora de l’Arts Santa Mònica que doni nou rumb a la institució. I que l’ICUB nomeni director/a per a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. I que tots els equipaments que necessiten nova direcció o estan en fase de concurs, es puguin dotar de persones capacitades i apassionades per fer la seva feina. Enguany se celebrarà el Fòrum dels MuseusDesitgem que sigui un any perquè el món museístic comenci a tenir una veu col·lectiva i treballi en xarxa per continuar connectant amb el públic.

Ingrid Guardiola | © Ester Roig

El crític d’òpera Jaume Radigales ens diu això: Si Ses Majestats Orientals tinguessin a bé dur-nos un nou director artístic del Liceu ben format, sensible, amb ganes de combinar risc i tradició per tornar a situar el teatre a la primera lliga europea, els estaré molt agraït. Un home –o una dona- que torni a pensar en el(s) públic(s) del colisseu de La Rambla, i que tingui en compte les veus de casa i els creadors d’aquest país talentós i darrerament massa procliu a la letargia.

Sense deixar del tot les polítiques culturals, el crític Xavier Pla ens diu que “el primer pas per avançar cap a la República catalana seria superar l’1% del pressupost de la Generalitat dedicat a cultura”. El poeta i editor Antoni Clapés demana que “el govern tingui un pla d’actuació cultural ampli i de futur, que aplegui tots els agents que hi intervenen —especialment, els educadors. No podem ser un país lliure, ple d’ases”. I el poeta Esteve Miralles desitja que, “a les properes municipals, sapiguem clarament quins partits volen fer de Barcelona una capital cultural europea (i com), i quins no (i per què). I, d’igual manera, que sapiguem clarament quins partits actuaran perquè la primera missió de Barcelona sigui ser la capital de la cultura catalana, i quins no”.

També hem rebut els millors desitjos per als creadors. En l’àmbit de la música clàssica, Joan Magrané, flamant premi Castafiore de Núvol, demana “pel 2019 (i els anys que vindran) una utopia: que la música i els músics catalans no siguin una quota, sinó la base de la nostra oferta musical”. Hi coincideix força el músic Josep M. Guix, compositor resident al Palau de la Música, quan demana que “els músics de l’àmbit clàssic-contemporani del país tinguin una oportunitat com cal, ben remunerada i, sobretot, el reconeixement de programadors, autoritats i públic, a la seva bona feina i qualitat interpretativa”.

En l’àmbit de les arts escèniques, el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, demana que “el nostre patrimoni deixi de ser desconegut i/o menystingut”. S’hi suma el crític Oriol Puig Taulé, amb el desig que “els creadors de casa nostra que treballen més a l’estranger puguin també estrenar aquí i mostrar la seva feina més enllà dels dos o tres dies de rigor al festival o a la sala alternativa de torn. O voleu que els francesos, que d’això en saben un munt, se’ls facin seus, com han fet amb Pablo Picasso, Albert Serra o Angélica Liddell?” El nostre crític ha fet una carta al Reis més àmplia i personal que podeu llegir aquí. 

Melcior Comes. Foto: Ester Roig

Des de l’àmbit literari, Melcior Comes, flamant guanyador del premi Punt de Llibre amb Sobre la terra impura, ens diu que “com a desig d’any nou, o com a carta als Reis, demanaria justícia. Crec que és el que ens cal a molts nivells; tant dins l’àmbit de la cultura com en de la vida política. Justícia en el procés judicial contra els presos polítics independentistes, però també justícia a l’hora de valorar el millor que podem oferir com a creadors: tot allò que fa de la cultura l’àmbit on expressem el més significatiu i lluminós que podem donar com a individus a la col·lectivitat. Tots plegats hauríem de ser més generosos i equànimes”.

“Pel que fa als meus desitjos per al 2019, jo demanaria que es valorés més la cultura, que entenguem que no és secundària ni s’ha de deixar per a “després” de resoldre qüestions més urgents, que és un pilar fonamental per exercir la ciutadania”, diu l’escriptora Najat El Hachmi, autora de Mare de llet i mel. “I si pogués formular una demanda més concreta seria que els lectors es recordin de comprar llibres, que als autors ens agrada molt ser llegits però també volem viure del nostre ofici”.

El poeta Jordi Llavina, darrer guanyador del premi Lletra d’Or amb el poema Ermita demana que “aquest 2019 que acabem de començar 100 lectors del nostre país (cent lectors de novel·la) superessin el ridícul prejudici de no llegir mai poesia i agafessin un bon llibre de versos. Potser s’adonarien que el que en una novel·la sovint es diu en 300 pàgines i d’una determinada manera, en un bon llibre de poesia es pot dir en 60 i d’una altra determinada manera, que també existeix (i des de temps immemorials, per cert)”.

El dramaturg Jordi Galceran ens envia aquest auguri: “Que tothom descobreixi que la millor manera de seduir algú és anar junts al teatre o al cinema o a un museu o a un concert o tan sols recomanar-li un llibre… Que tothom descobreixi per fi que aquesta és la utilitat de la cultura”.

“Per a molts catalans del segle XX, els reis d’Orient eren el primer contacte amb la diversitat” ens diu M. Carme Junyent, lingüista i membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLIDI). “Ara, que ja som una societat manifestament diversa, demanem als reis que ens portin la capacitat de gaudir-ne i preservar-la com vam gaudir i aprendre de la seva diversitat. Als parlants de llengües majoritàries que els portin la solidaritat necessària per no ofegar les subordinades. I als parlants de llengües amenaçades el compromís que cal per perpetuar-les”.

Que els Reis us portin moltes coses.