El modernisme aborigen s’aplegà a Lleida

25.05.2015

L’oest de Catalunya va ser l’escenari els dies 14, 15 i 16 de maig del 5è Aplec Modernista i Aborigen de Ponent organitzat pel col·lectiu Natros Sols. Tres dies amb una programació lluïda, on no hi van faltar els seguidors de l’escena dels seixanta en general i d’allò més nostrat en particular. Un punt de trobada cultural, 50% modernista, 50% aborigen, amb diferents propostes arrelades a la nostra cultura, amb les perles sonores del nostre país com a fil conductor protagonista.

Gots de Tuba al Beat | Foto: Aida Lesan

Gots de Tuba al Beat | Foto: Natros Sols

Des d’uns anys ençà s’organitzen diferents aplecs modernistes arreu del territori dels Països Catalans: al Vallès, Sénia, Barcelonès, Rosselló o Mallorca. Aquestes trobades són un punt d’encontre dels seguidors de l’escena sixties, on el panorama en català n’és el representant. Perquè a Catalunya, als seixanta, també hi va haver aquesta música lleugera i pop, però cantada en català, i és precisament això el que és ben present i es reivindica als aplecs: soul, R&B i ie-ie fets als Països Catalans i cantats en la nostra llengua.

L’Aplec a Lleida es va engegar el dijous 14 de maig amb la inauguració al Cafè del Teatre de l’exposició Concèntric: una discogràfica en temps difícils. Concèntric, nascuda dins de la societat HAC, S.A. de la mà d’Ermengol Passola, va donar impuls a la llengua i cultura de casa nostra amb una visió moderna, tant des del punt de vista artístic com empresarial, enmig d’un moment històric, l’any 1964, on el règim militar de Franco era omnipresent i frenava qualsevol expressió cultural en català. Els documents exposats procedeixen del fons sonor i documental que Passola, en representació del segell, va donar a la Generalitat de Catalunya l’any 1990. L’exposició romandrà fins al 14 de juny. En acabar la presentació, Maquiniste! va amenitzar la vetllada amb un tast musical.

Els actes van continuar divendres 15 al Beat, cafè & soul, on a les 20h es va presentar Eco i distorsió de Guillermo Soler. Després de l’edició l’any 2007 de la monografia del grup de rock-folk The Byrds, l’any 2013 va presentar aquest llibre basat en una vintena d’entrevistes que ens apropen al context cultural, social i musical de la Barcelona dels anys seixanta. Tot i que el llibre ja té un parell d’anys de vida, està ben viu, i així ens ho va fer notar a la presentació-tertúlia. Per finalitzar, Marc Serrats Xerramequ, va acompanyar amb una selecció de vinils per concloure la vetllada.

I dissabte, últim dia de tanta modernor aborigen, no podia acabar d’una altra manera que amb l’escuterada secadèlica. Una renglera de vespes i lambrettes sortien de Can Ramon ben esmorzats i s’enfilaven Rambla Ferran avall per contemplar l’horta de Lleida, amb los perers a punt d’esclarir. El punt i final de l’encontre el van posar els osonencs Gots de Tuba, quartet instrumental format per tres vents i una guitarra elèctrica —la del Xerramequ, que va fer doblet—. Amb el seu ritme marcadament skatalític van fer ballar un públic de totes les edats.

Per saber una mica més de Natros Sols, he anat a l’oficina d’aquest col·lectiu, a Lo Beat Cafè, perquè m’expliquin qui són, com va sorgir tot i cap a quines coordenades apunta la modernor aborigen a Ponent.

Xerramequ | Foto: Aida Lesan

Xerramequ | Foto: Natros Sols

Qui hi ha darrera de Natros Sols?

Natros Sols és el Cercle modernista i aborigen de Ponent. Volem recuperar la cultura dels seixanta des d’una vesant de Països Catalans amb una pinzellada ruralita, ressaltant l’orgull de la terra. La formació actual és el resultat de gent que ha anat entrant i sortint. A l’inici ho portava una sola persona i a poc a poc s’hi ha anat sumant gent. Ara podríem dir que som la versió 2.0 (riures).

En Pau comenta que Natros Sols respon una mica a allò que ha passat amb l’associacionisme català, quatre persones que volen fer alguna cosa i es munta el sarau. La Maria afegeix que es vol fer ciutat a través de la música, i destaca la bona relació que hi ha amb els altres col·lectius de la ciutat, que també estan movent coses a nivell musical.

Com va néixer la idea de fer l’Aplec?

El primer i segon aplec responen a un moviment lligat al Modernisme Aborigen, i neix de la mà dels Selectors Badabadoc. Actualment la nostra idea és donar un punt de divulgació cultural, més enllà de la música, volem entrar en detall.

En aquesta edició hi ha hagut vermut, presentacions, exposicions, concerts. Com confeccioneu el programa?

De la millor manera perquè quedi lluït. Hi ha unes prioritats: contacte amb la música dels seixanta i ús del català. A partir d’aquí, fem xarxa amb la gent que coneixem, que organitza esdeveniments a altres llocs i està interessada amb el moviment.

Quina valoració feu d’aquest 5è Aplec?

Partim d’una escena limitada. Omplim un buit que és reduït, el públic que participa és petit. Amb tot, la valoració és molt positiva, sobretot el dissabte, que va funcionar a nivell de tots els públics, amb els Gots de Tuba, fanfàrria casi balcànica procedent de Torelló i Vic. El que volem és generar ambients per trobar-nos i socialitzar-nos, no només nosaltres sols. Som Natros Sols, però volem estar acompanyats (somriures).

Què teniu entre mans després de l’Aplec?

D’entrada, un cop al mes organitzarem una punxada de vinils a casa nostra, Lo Beat. També celebrarem els deu anys del llibre Quan Lleida era ye-yé. Música moderna i societat (1960-1975). A més a més, de cara l’any que ve, hi haurà vermuts un cop al mes segur i les sessions es podran escoltar al nostre compte Mix Cloud. Anirem mantenint una programació dinàmica i atractiva fora del cercle més limitat, fora de l’escena.

I per acabar, cinc cançons que siguin referents per a Natros Sols.

“Somni de festa major”, de Trau.
“Quina colla més original”, de The Bonds.
“Ell”, de Rita Pavone
“El trastet”, de Santi Sans
Qualsevol tema de l’àlbum de Núria Feliu amb Tete Montoliu.

Etiquetes: