El modernisme a debat

9.07.2018

Experts del modernisme internacional s’han desplaçat des dels punts més allunyats del mapa cap a Barcelona per celebrar la tercera edició del Congrés Internacional de Coup de Fouet, que pren el nom d’aquelles línies encorbades i esveltes tan comunes a edificis, motius decoratius i objectes d’art nouveau que trobem a tota Europa i a indrets d’altres continents.

A “Professione reporter”, el cineasta Antonioni va fer un homenatge a Gaudí

El promotor del congrés ha sigut l’Institut de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona, la Fundació Catalunya-La Pedrera –que acull la majoria de les sessions– i, enguany, la Filmoteca de Catalunya. La presència d’aquesta última institució, que intuïtivament potser no associaríem al modernisme, es deu a un dels eixos temàtics d’aquesta tercera edició. Si la primera cita es va centrar en les ciutats art nouveau, definint-ne la característica combinació de cosmopolitisme i tradició local, i la segona, com us explicàvem a Núvol, va donar veu al llegat de les dones artistes, la trobada del 2018 s’ha iniciat amb un dia dedicat a la ciutat filmada.

La conferència inaugural de la coorganitzadora Teresa-M. Sala va contextualitzar la irrupció simultània de l’art nouveau i el cinema en el context de les naixents metròpolis, que es movien al ritme frenètic dels nous media. De fet, l’anhel del modernisme de copsar el dinamisme i el moviment va ser el mateix que va impulsar la creació del setè art. En els seus orígens, el cinema abraçava la dicotomia reproducció/imaginació, mentre que el modernisme se situava sens dubte en la segona, marcant un camí per les dècades potseriors, com remarcava José Enrique Monterde, professor de la Universitat de Barcelona.

Al Congrés, Monterde mostrava exemples puntuals de desenvolupament sincrònic del modernisme i el cinema, destacant la fantasmagòrica arquitectura de la barcelonina Sala Mercè o el paper de postals i cartells art nouveau en la promoció de pel·lícules. Però la fascinació de la càmera per al modernisme és detectable en filmacions posteriors, sobre les quals es van focalitzar les comunicacions de l’eix: el modernisme com a catalitzador de l’exotisme a les pel·lícules dels anys vint, com a font d’inspiració per al Buñuel de Él (1953), i encara en l’homenatge gaudinià de Professione reporter d’Antonioni i en la recent The Danish Girl de Tom Hooper.

Un altre exemple de relectura, amb interessants connotacions polítiques, és el que durant la jornada s’ha fet dels personatges i paisatges del modernisme en l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera a la pel·lícula Gent i paisatge de Catalunya (1926), explicada per Isabel Fabregat, membre de l’equip d’investigadores del GRACMON que actualment estudien la temàtica de la ciutat filmada a casa nostra. Coetani a les creacions arquitectòniques modernistes és el film sobre l’exposició d’arts industrials de 1909 a Estocolm que va introduir Ingrid Stigsdotter de la Universitat d’Estocolm, la qual va moderar la sessió de la tarda a la Filmoteca de Catalunya. Amb pantalla gran i acompanyament pianístic, durant la trobada es va presentar el projecte I-Media Cities que, gràcies al treball conjunt de 9 ciutats d’Europa, crearà a mitjans de 2019 una ambiciosa plataforma amb filmacions inèdites de les ciutats participants, enriquides per informació complementària i innovadors filtres de cerca i detecció dels personatges, arquitectures i paisatges filmats.

El segon dia del congrés va abordar la relació entre art nouveau i política amb aportacions que van endegar com la càrrega utòpica del modernisme que brolla entre 1890 i 1914 –en paral·lel, doncs, a la industrialització i a cabdals transformacions tecnològiques, econòmiques i socials– acompanya també nous moviments polítics de masses així com la insurgència del nacionalisme i del colonialisme. Les intervencions van donar compte de l’abast internacional del tema, des de l’ús de l’estil Congo per part l’imperialisme europeu, explicat a la ponència marc a càrrec de Debora Silverman, professora de l’UCLA, o la difusió del mateix estil al propi Congo, fins al paper dels bàtiks amb motius art nouveau en l’emancipació de les mestresses de casa holandeses en les Índies Orientals, o encara el component polític dels treballs escultòrics catalans a Mèxic i a Sud-Amèrica.

Presentació del projecte i-Media Cities a la Filmoteca de Catalunya | Foto: ©IMPUiQV – Xavier Bolao

Altres recerques van oferir una vasta panoràmica europea, des del vincle entre arquitectura, regionalisme i política a Finlàndia, al paper de les cafeteries de Ljubljana com a indrets d’identificació nacional, al rerefons polític en l’obra del portuguès Rafael Bordalo Pinheiro i en la construcció de la Beurs van Berlage a Amsterdam. Els torns de preguntes que s’intercalaven a les intervencions van reforçar el teixit de connexions entre fenòmens paral·lels produïts a indrets tan allunyats, donant fe del que s’entén per un congrés internacional sobre un art difós globalment.

En l’últim eix temàtic de la trobada, titulat “Les Fleurs du Mal: l’estil en temps convulsos”, es van analitzar les alteracions de l’estat de la psique i del cos, les drogues i les malalties com  a objecte de fascinació de molts creadors de tombant del segle XIX. Els ponents van oferir nombrosos exemples d’una iconografia dominada per les pulsions de vida i mort, sexe i destrucció. Paul Greenhalg, director del Sainsbury Centre for Visual Arts i professor de la Universitat d’East Anglia, va remarcar en la ponència marc com el caràcter revolucionari de l’art nouveau es va manifestar com a rebel·lió utòpica, generacional, però també com a rebel·lió psico-sexual. L’exaltació d’una bellesa diabòlica, carregada d’erotisme i decadència, va centrar les intervencions, des dels amors macabres i fins i tot desconcertants descrits per alguns escriptors catalans, amb correspondències claríssimes a la plàstica internacional, fins a exemples francesos i noruecs per arribar a la singular trajectòria d’Ismael Smith.

Enguany el congrés va dedicar novament sessions específiques a les recerques i tesis doctorals en curs, permetent fructuosos intercanvis entre investigadors joves i consolidats i, alhora, donant compte tant de la vivacitat dels estudis entorn a l’art nouveau com de l’ampli ventall de temàtiques que es desenvolupen al seu entorn. En aquest eix es van destacar arquitectures singulars com la Casa del Poble de la Societat Cooperativa de Brussel·les o el barceloní monestir de Valldonzella. Encara es poden descobrir facetes dels creadors, com el dibuixant i pintor Joan Cardona i els arquitectes Bernardí Martorell i Joan Amigó; les múltiples disciplines que participen del modernisme com la ceràmica els cartells i el tèxtil, amb una interessant relació de Saskia Tholen sobre la presència de l’art nouveau en el quimono que va palesar els cicles d’anada i tornada entre països de les influències artístiques. Els estudis en curs van confirmar l’extensió geogràfica, de la italiana Gènova, a Hongria i la Conca dels Carpats, fins a la ciutat colonial de Puebla a Mèxic.

El congrés es va tancar dissabte al mNACTEC de Terrassa amb una conferència sobre la Viena de 1918 i el final de la monarquia dels Habsburg a càrrec de Franz Smola, director del Museu Leopold de la capital austríaca. Aquesta cloenda fora de Barcelona respon al compromís de l’Institut de Paisatge Urbà de crear una xarxa d’entitats públiques i privades i edificis patrimonials modernistes del territori català. Són més d’una trentena les que col·laboren amb el congrés i amb altres projectes de l’Institut, que pretén oferir un mapa complert dels agents que estudien el patrimoni modernista i vetllen per la seva conservació i difusió. El mateix criteri s’aplica a escala internacional amb l’ambició d’involucrar professionals d’arreu i de diferents branques: acadèmics consolidats i en formació, investigadors independents, professionals de museus i experts de la conservació del patrimoni amb l’objectiu comú d’eixamplar el coneixement sobre un art que es va estendre a escala globalitzada.

Aquí trobareu més informació sobre el congrés i el projecte de la Ruta Europea del Modernisme.