El mòbil de Calder i la coreografia kafkiana de Pierre Rigal

17.12.2018

La immensitat de l’espai ens intimida, ens fa sentir perduts. Potser per aquest motiu ens mantenim ben ocupats al llarg de les nostres vides, com si d’aquesta manera poguéssim omplir el buit. I és precisament a partir d’aquesta necessitat tan comuna que Pierre Rigal flota enmig d’objectes a Mobile, espectacle que s’eleva al gènere fantàstic en el seu entramat enigmàtic i humorístic d’acrobàcies, imatges, il·luminació i música. Es tracta de la tercera entrega d’una trilogia de solos/paràboles que va començar amb la història d’un home estirat que intenta posar-se dempeus a Érection i que passa per Press, on el seu protagonista intenta sobreviure en un espai que s’estreny contínuament. Aquest Nadal, el coreògraf i ballarí francès arriba al Mercat de les Flors (del 27 de desembre al 4 de gener) per deixar-nos meravellats a petits i grans. Si us feu susbcriptors de Núvol durant un any (49€) podreu obtenir de regal entrades per l’espectacle. Reserveu les vostres a subscriptors@nuvol.com

Poesia, matemàtiques, cinema i atletisme. Els espectacles de Pierre Rigal i la seva companyia Dernière Minute, amb seu a Tolosa del Llenguadoc, es troben a cavall d’aquestes disciplines que reflecteixen el ric bagatge del coreògraf i ballarí francès. Rigal (Moissac, 1973) va batejar la seva companyia Dernièr Minute, perquè ell havia començat a ballar tard. Després d’haver estat atleta professional també va passar per la universitat a llicenciar-se en economia matemàtica i estudiar cinema. Wim Vandekeybus i Philippe Decouflé, entre d’altres, són coreògrafs amb els quals ha treballat com a ballarí i que l’han influït. Com a ballarí, a Rigal li agrada desbordar els límits i, com a coreògraf, crea una dansa d’accions que sorgeix molt sovint de la manipulació d’objectes. Un llenguatge teatral senzill i directe que se sosté en engranatges tècnics molt preciosos i calibrats com el disseny d’il·luminació d’Érection, la caixa en la qual persisteix a Press, el mur d’Asphalte.

“Una variació sobre les ruïnes d’un món desaparegut”, va escriure Aïnhoa Jean-Calmettes en la seva crítica per a la revista Mouvement. A Mobile Rigal encarna un home perdut en el desert, que pren per companya de viatge la solitud, però aviat els sorolls dels records de la seva vida o dels seus desitjos desafien el silenci que l’envolta. Nihil Bordures firma la música original que toca en directe, i Loïc Célestin ha teixit el paisatge d’ambients sonors, que de vegades podem identificar amb situacions quotidianes i d’altres no. Passa exactament el mateix amb l’atrezzo que cau del cel de l’escenari dissenyat per Sylvain Mille i els decorats de Basil Harel, on els objectes ens traslladen a diferents escenaris. Rigal i el seu equip despleguen un gegantesc mòbil de Calder, una narració sota la qual tots estem convidats a sentir els múltiples significats de la paraula mòbil, i de retruc omplir un univers kafkià a partir d’il·lusions en dansa i circ.