El MNAC, altaveu de sis tragèdies femenines

8.03.2015

8 de març. Dia Internacional de la Dona. De totes les dones. Sense distinció. Seria una equivocació distingir-les per poder commemorar i evocar les nombroses lluites que han protagonitzat i el progrés a què han contribuït.

ClanDestines al MNAC | © Museu Nacional d'Art de Catalunya

ClanDestines al MNAC | © Museu Nacional d’Art de Catalunya

Cauríem en la individualització, l’arriscat camí que ens duu al no menys perillós vici d’estigmatitzar. Sigui per qüestions de gènere, origen, orientació o professió. Això sí, tan legítim és celebrar el paper de la dona —primordial per a la divulgació del rol històric i la conscienciació dels seus drets— com necessària és la tasca de visualitzar al que s’enfronta des del mateix instant en què es va crear el gènere. El Museu Nacional d’Art de Catalunya s’ha inclinat per aquest últim propòsit amb el muntatge “ClanDestines per destí? Històries del món. Històries amagades. Històries de dones”.

Durant tota la jornada d’avui, les sales d’exposició del MNAC es converteixen en l’escenari de sis representacions teatrals connectades per l’exhibició de temes vinculats a la dona. Totes sis són un crit de denúncia al tractament que ha rebut el gènere femení al llarg dels segles. Aquestes breus i reivindicatives funcions, la durada màxima de les quals és de 15 minuts, es basen en textos d’autors europeus —dramaturgs i escriptors; Fabrice Melquiot, Lina Prosa, Enrico Luttmann…— que la companyia italo-catalana AmagatTeatre, dedicada a muntatges contemporanis i de proximitat, ha escollit per evidenciar els obstacles socials amb què topen les dones.

La temàtica que volen denunciar les directores —Raissa Brigui i Francesca Romana Degl’Innocenti— amb la tria dels textos és transversal. Un fragment de la novel·la Te deix, amor, la mar com a penyora de l’escriptora mallorquina Carme Riera posa l’accent en la impossibilitat d’acceptar els sentiments lèsbics d’una adolescent en la Mallorca franquista. Rebuig, confrontació, i la improbable solució familiar per via de l’amenaça: “Això és el camí de la depravació. Si dura un dia més, t’envio a Barcelona”. L’excessiva facilitat amb què s’associa una decisió com la de dedicar-se a la prostitució a un passat marcat per la manca d’amor patern o l’estretíssim futur que amaga el matrimoni forçat —“Olor de negoci i transacció” en paraules d’Eileen Shakespeare, la germana fictícia de l’autor d’Otel·lo, la que hauria volgut ser escriptora—; són altres dels temes que filen l’itinerari teatralitzat.

Les sis peces ens conviden a la reflexió en tot moment, sovint des del monòleg interrogatiu. La protagonista de Nascuts a casa pateix la contraproduent medicalització del part i tanca la peça preguntant-se conseqüentment: “Com parien abans sense aquest desgavell?”. O la mateixa Eileen, que es qüestiona si “ni tan sols podem escollir com volem morir”. Sis mostres que situen la dona en diferents èpoques i situacions per constatar els esforços que han hagut de fer per saltar les infranquejables parets que les allunyaven dels drets més evidents. I, lamentablement, encara han de seguir combatent en públic algunes diferències com va fer l’actriu Patricia Arquette, des de l’escenari del Dolby Theatre, reclamant igualtat salarial entre homes i dones.

Així doncs, per no contribuir involuntàriament a la perpetuació de les desigualtats, el primer pas és prendre consciència de les distintes realitats que ha viscut la dona. El MNAC ens ho fa possible amb l’itinerari “ClanDestines per destí”. El centre exerceix, avui diumenge, d’altaveu de sis episodis dramàtics que hauríem d’intentar evitar en qualsevol altra versió contemporània.

Etiquetes: