La Cucafera reviu a Litterarum

20.05.2016

La Cucafera de Tortosa no passeja mai sola. A diferència dels altres dracs que formen part del patrimoni cultural immaterial català, la bèstia ebrenca sempre apareix acompanyada d’una o dues Cucaferes petites que automàticament converteixen el drac gros en un ésser femení. La Cucafera és, doncs, un drac català que alhora també és mare. A través d’aquest tret de la bèstia popular, l’artista Maria Pons va veure l’oportunitat de parlar de la vitalitat del patrimoni immaterial ebrenc i de relacionar-lo amb la procreació i la reproducció. “El patrimoni es manté viu en el mateix sentit que les dones engendrem vida”, explica Pons, que se serveix de la història de la Cucafera per teixir Visitacions, una acció artística que reviu quatre tradicions de la cultura popular ebrenca. L’espectacle s’emmarca en la programació de la Fira Litterarum i es podrà veure divendres vinent a les deu de la nit a La Llanterna Teatre, a Móra d’Ebre.

Maria Pons

Maria Pons

Visitacions fa una revisió del mite de la Cucafera de Tortosa, que tradicionalment encapçala la processó de Corpus de la ciutat, i aglutina quatre elements culturals en una única història. L’acció artística recupera el joc de la morra, típic de la Ràpita, que consisteix en endevinar quants dits estenen els jugadors darrere l’esquena. El toc del corn marí dels llaguters de Móra d’Ebre, una tradició dels mariners de tocar un cargol de mar per avisar-se entre ells, també és present a l’espectacle. El quart pilar de Visitacions el formen les curses del cresol de la Terra Alta, que són originàries de Prat del Comte i tenen lloc durant la Festa Major del municipi. En aquestes curses, els homes es lliguen a la bragueta un llum de ganxo i han de córrer el més ràpid possible sense que s’apagui.

“No volia elaborar una mostra dels quatre elements per separat. Per això, els he unit en la mateixa història”, assenyala Pons, que ha incorporat textos de Jesús Moncada Artur Bladé i Sebastià Juan Darbó a l’espectacle. “Una veu en off llegeix els fragments escrits pels autors, que serveixen per contextualitzar l’acció”, diu l’artista. L’acció artística recupera així textos que aborden l’imaginari col·lectiu de les Terres de l’Ebre i que descriuen l’ambient en què es desenvolupaven aquests quatre elements fa 60 i 70 anys enrere.

En un inici, Visitacions simula una conferència convencional. El muntatge té lloc en una sala per a xerrades, però la conferència es transforma, a poc a poc, en un espectacle mitjançant jocs de llums i espais sonors. “L’acció artística defuig la ficció teatral. La intenció no és recrear un altre món, de manera que tots els personatges, excepte la Cucafera, van vestits de carrer”, afirma Pons. Una altra de les particularitats de Visitacions és que no hi ha cadires per al públic, que observa l’obra a peu dret. Pons justifica aquesta decisió perquè “els intèrprets actuen entre els espectadors, que es veuen obligats a moure’s en funció del lloc on transcorre l’acció”.

Rere aquesta representació artística de 50 minuts de durada s’hi amaguen diversos missatges de caràcter universal. Un d’ells és l’erotisme com a força de regeneració constant emmarcada en els cicles de la vida. Els elements del patrimoni immaterial també exerceixen de motor per plantejar interrogants que es repeteixen al llarg del temps. “Les manifestacions de patrimoni tenen una raó de ser: en algun moment han intentat explicar algun misteri de la vida“, assenyala Pons, que fa la següent reflexió: “Aquests elements hi continuen essent perquè seguim sense trobar respostes. No hem estat capaços de superar la por a la mort ni de donar resposta al misteri de la vida”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Aprecio Nuvol cada vegada més i mas!
    Remarcables articles a cada rubrica: “literatura a les aules”, “la Cucafera reviu encara”, “Ada Colau”, etc… No veig d’aquest costat (Franca) cap “magazine littéraire” d’aquesta qualitat, on la critica és a la vegada tan ben “pensada”, tan ben escrita (amb “impacte immediat) ni tan sincera i autèntica.
    Felicitacions i gràcies pel plaer que doneu al lector!