El Mediterrani de L’Arpeggiata

La prestigiosa formació d’instruments antics que dirigeix l’austríaca Christina Pluhar, L’arpeggiata, va visitar el passat dia 13 de maig L’Auditori barceloní per a presentar-hi un tast de les troballes estètiques del seu darrer treball discogràfic intitulat «Mediterraneo». I ho va fer acompanyada de l’exquisida soprano d’arrels bagenques Núria Rial, col·laboradora habitual d’aquest conjunt i encarregada de reivindicar el llegat de la cançó catalana dins la tradició musical popular d’arrel mediterrània.

Més enllà d’un recull de cançons de diverses tradicions culturals de les ribes mediterrànies – o de les terres d’oliveres vora el mar, com ho defineix la pròpia Pluhar, justificant la inclusió del fado portuguès, tot i no pertànyer estrictament a la vessant mediterrània-, el concert va teixir un itinerari estètic per un imaginari comú i compartit, fet de ritmes i tonades que van i venen, de mites i històries cantades – i dansades- amb les diverses llegües d’un mateix esperit col·lectiu. És en aquest sentit que el Mediterrani, com reivindica Joaquim Rabasseda al programa de mà, esdevé la metàfora poètica i la geografia simbòlica d’un passat compartit, viscut i anhelat que «proclama la bellesa i el consol de l’alteritat i dels mites de la història.»

Un tast de mediterranisme musical servit amb la textura harmònica, la tímbrica i la percussió preciosista d’uns instruments històrics que, tot realçant la bellesa i la singularitat de les veus, feren les delícies de l’auditori. Destacaren molt especialment la dúctil sonoritat del cornet de Doron Sherwin, la intensa sonoritat de la lira grega de Sokratis Sinopoulos, l’exquisit salteri de Margit Übellacker i les virtuoses guitarres portugueses de Sandro Daniel i Daniel Pinto. Menció a part mereixen també les delicioses percussions de David Mayoral, fortament aplaudides al finalitzar l’audició, així com el vital contrabaix de Boris Schmidt, el polivalent clavecí de Francesco Turrissi i les cordes barroques de Veronika Skuplik, Marcello Vitale i la mateixa Pluhar.

La sumptuosa veu de l’italià Vicenzo Capezzuto va fer lluir amb unció i intensitat el repertori tradicional italià, cantant en més d’una ocasió amb l’esplèndida intèrpret grega Katerina Papadopoulou, la qual, al seu torn, ens va capbussar amb gran exquisidesa dins el riquíssimiacoloritunivers de la tradició musical grega. La prestigiosa cantant Misia va posar veu al nostàlgic fado portuguès, mentre que la deliciosa Rial va fer d’amfitriona regalant-nos una exquisida interpretació de populars tonades catalanes com “La dama d’Aragó” o “La Margarideta”, entre d’altres. Algunes de les peces,comptaren amb les enèrgiques i vistoses coreografies d’Anna Dego.

Al finalitzar, l’ovació del públic dempeus va forçar un bis, “Pizzicarella mia”, que els instrumentistes van tocar a ritme de rap, amb coreografies de Rial, Capezzuto, Dego i el cornetista Sherwin d’improvisat rapsode. Una vetllada, a la fi, que va posar en valor el paper de la música com a generadora de realitats culturals i com la qualitat i la popularitat poden anar sovint de la mà.