El Matisse més íntim

29.01.2019

Lluny de la remor de la ciutat, apartats de l’aglomeració i de la contaminació, trobem temples de tranquil·litat i cultura on tenim l’oportunitat d’evadir-nos del món que ens rodeja i poder respirar. Les biblioteques, els museus i les galeries es caracteritzen per contenir aquest anhel, tan desitjat per aquells que volen tenir una altra visió de la vida. Un exemple d’aquests espais és la galeria d’art Marlborough, situada al carrer Enric Granados 68, on fins al dia 2 de març de 2019 podem gaudir de l’exposició Matisse Prints.

Henri Matisse, “Nu assis, chevelure claire” (1922), litografia sobre paper de pergamí japonès

En aquesta ocasió, l’equip de la Marlborough ens dona l’oportunitat de conèixer de primera mà l’obra gràfica de l’artista francès Henri Matisse (1868-1954). Les obres exposades provenen de la galeria Marlborugh de Nova York, on l’any 2013 es va realitzar l’exposició The essence of the line, la qual contenia una vuitantena de peces de l’artista. Ara, a Barcelona, s’exposen una vintena de gravats, tots ells realitzats a partir de diverses tècniques: aiguaforts, aiguatintes, litografies i punta seca. A partir d’aquesta selecció, els responsables de la galeria mostren als barcelonins una faceta no gaire coneguda de Matisse, que permet entreveure el seu vessant més intimista.

Matisse donava un tractament especial als gravats, ja que per ell representaven un procés molt personal. La línia era un dels seus trets més significatius, tot esdevenint en una extensió del dibuix. L’artista se centrava en l’obra gràfica després de llargs períodes concentrat en la pintura, per tant podríem dir que el gravat significava un espai de relaxació i reflexió, cosa que li permetia desconnectar temporalment del llenç pictòric.

El referent francès tenia a casa seva una premsa, amb la qual podia dedicar el temps que volgués a la creació de gravats. Aquest fet el diferencia d’altres artistes, que depenien de la relació amb els gravadors i els seus respectius tallers. Per tant, Henri Matisse gaudia d’una llibertat creadora que els altres no tenien, i això li atorgava el temps necessari per crear tants gravats com volgués.

Les obres exposades ara a Barcelona abandonen el color del moviment fauve –Matisse era un dels principals exponents- i ens conviden a entrar dins de l’imaginari de l’autor, on podem veure retrats de familiars, amics, artistes, odalisques i nus femenins. De tots ells, els retrats femenins i els nus femenins esdevenen els principals protagonistes. Obres com Le grand nu (1906), Nu assis dans l’atelier (1929) o Nu couché (1929), permeten fixar-nos amb les característiques del gravat de Matisse, on el dibuix es converteix en quelcom espontani i quasi sempre de petita escala.

Altres obres exposades, com les litografies, són de gran escala i utilitzen les possibilitats tonals, fet que proporciona un efecte de volum i profunditat, creant escenes riques en detalls i textures. Un exemple d’aquest últim cas seria Jeune fille en robe fleurie au col d’organdi (1923). Com veiem, els gravats sempre tenen la figura humana com a protagonista. El mateix Matisse va deixar escrit l’any 1908 a Notes d’un pintor que “El que més m’interessa no són les natures mortes ni els paisatges, sinó la figura humana”.

Un dels gravats més destacats de l’exposició Matisse Prints es titula La Danse. Es tracta d’una reproducció del mural de gran escala que el Dr. Albert Barnes li va encarregar l’any 1910 per a la Barnes Foundation. Ara, la galeria Marlborough ens dona l’oportunitat d’apropar-nos-hi. Observant l’obra, és inevitable recordar la cançó de Blaumut que canta: “Que l’aire es torna vent, vent que mou el temps, temps que passa ràpid i fa empentes al present, present damunt del cap i el cap massa ocupat a no deixar-se res a les butxaques del passat. Vent que mou el temps”.

Matisse Prints és una bona ocasió per apropar-se a l’obra d’Henri Matisse, ja que no tots els dies podem conèixer de primera mà els gravats de l’artista francès. La Galeria Marlborough ens ho posa fàcil: no ho desaprofitem i endinsem-nos en allò que desconeixem, amb l’objectiu de fer-ho conegut i proper.