El mambo i el dret a l’autodeterminació

12.09.2017

Dos anuncis per a dues filosofies polítiques. La propaganda de l’1-O ens permet analitzar com el govern de Junts pel Sí i la CUP tradueixen les respectives visions del món en dos eslògans que són una mina per a l’hermeneuta d’estar per casa. Excavem-los.

Imatges de l’anunci del Govern per promoure l’1-O

Recordo breument l’espot del govern: durant no més de 10 segons, la càmera es desplaça cap endavant mostrat dos rails de tren que es bifurquen, acompanyats d’una veu i un text que s’adrecen a l’espectador amb l’afirmació “Vas néixer amb la capacitat de decidir”, de la qual es desprèn una pregunta “Hi renunciaràs?”, fins que el pla es talla abans que la càmera prengui cap decisió i comencen els detalls de la convocatòria.

Acostumats a una propaganda electoral concreta i dirigida cap a les emocions, una interpel·lació tan abstracta crida molt l’atenció. I és que, tot i que el lema havia de ser prou ambigu per esquivar l’atenta mirada de la fiscalia durant els dies previs a la publicació de l’anunci complet, hi hauria hagut mil maneres de nedar i guardar la roba que apuntessin al cor dels votants catalans. Però el govern va triar disparar al cervell, creant allò que jo mai hauria sospitat que era possible: un eslògan kantià.

Kant va bastir la seva filosofia moral i política (i tot projecte de la Il·lustració, que no és poca cosa) sobre la idea que, a diferència dels animals o les criatures, la persona adulta pot donar-se les normes de conducta a ella mateixa amb l’única ajuda de la deliberació racional. El marc mental va fer tanta fortuna que, avui en dia, tota la cultura occidental s’edifica sobre aquest principi: dins de tots nosaltres hi ha un espai de reflexió que ens permet reconèixer el bé i el mal de forma imparcial, al marge dels nostres propis interessos i circumstàncies; i les decisions preses des d’aquest sancta sanctorum es poden considerar lliures i responsables o, en altres paraules, autònomes.

Igual que Kant va encunyar el publicitari “atreveix-te a saber!”, l’equip de comunicació del govern sap que interpel·lar-nos sobre l’autonomia no és una simple qüestió teòrica: és una manera de picar-nos. Perquè, un cop estem convençuts que manem sobre nosaltres mateixos, que algú ens digui el contrari fa molta ràbia. Tanta que, fins i tot si el partit que has votat tota la vida t’intenta convèncer de quedar-te a casa el dia del referèndum com a bon demòcrata (!?), pot passar que, quan vegis una urna, aquesta dèria per la majoria d’edat s’apoderi de tu i acabis amb el DNI a una mà i una papereta a l’altra, ebri d’autodeterminació.

Si l’anunci del govern apel·la a la puresa kantiana de la nostra condició, la CUP prefereix anar directa cap als malucs. El vídeo dels anticapitalistes és molt llarg, però té dos moments estel·lars: destrossar la furgoneta que simbolitza el procés fent-la caure per un precipici, i l’aparició d’Anna Gabriel per anunciar que la resposta al buit post-procés ha de ser una ballaruga popular al so d’un mambo.

Per més estrany que soni relacionar la CUP amb un filòsof que defensava l’elitisme i el legítim triomf del fort sobre el feble, la reivindicació de la dansa i la destrucció creativa em van dur a llegir l’anunci en clau nietzscheana. També hi té a veure que Nietzsche fos un crític ferotge de la raó kantiana com la CUP ho és del processisme. El cas és que, per al segon bigoti alemany més famós de tots els temps, el racionalisme s’ha de veure com una campanya de màrqueting per blanquejar una realitat cruel. Segons Nietzsche, la lluita pel poder és a l’origen de tot, i la raó sempre arriba tard i malament per justificar i adornar amb paraules boniques allò que la força ja ha conquerit. No hi ha un punt de vista imparcial al marge d’històries i passions concretes, només diferents nivells de discurs des d’on seguir la lluita i, de fet, la trinxera ens tria a nosaltres.

En aquest sentit, la CUP té un instint inequívocament nietzscheà, i això explica perquè, igual que el filòsof, els seus discursos són capaços d’assenyalar i demolir les febleses dels mestretites. I és que és més fàcil encertar-la quan expliques la realitat com un camp de batalla; sobretot quan els darrers anys ens hem adonat que el 90% de la població va perdent. Per als anticapitalistes, la independència, com tots els drets, es guanya lluitant i, sense legitimar la violència en cap cas, sí que cal assumir una contesa apassionada, on el bàndol que se sent oprimit no ha de demanar perdó per sortir al carrer a prendre el que creu que és just. A Nietzsche li hauria agradat molt allò de que per fer una truita cal trencar els ous, acció que podem veure retratada a l’espot.

Els dos anuncis compleixen funcions diferents: un fa campanya pel referèndum, i l’altre pel sí. Però les variacions de to entre tots dos són la punta de l’iceberg de dues filosofies antagòniques que van més enllà de la independència: és l’ancestral divisió entre ordre i revolució, a dalt i a baix o, en termes nietzscheans, apol·linis i dionisíacs. Un bon exemple és el bitllet de Màrius Carol de diumenge passat, en què el director de La Vanguardia criticava el grau de destrucció exhibida a l’espot cupaire. El text és interessant perquè, de tan irònic, permet dues lectures oposades. És clar que Carol troba que l’aposta pel mambo és una frivolitat impròpia del seu ideal de política, però la seva defensa del “no fer-nos mal” com a alternativa a assumir el risc de l’autodeterminació dansaire acaba sonant com una apologia de la por. I això em va fer pensar en una frase de Nietzsche, quan va dir que “aquells que eren vistos ballant, eren presos per bojos per aquells que no podien escoltar la música”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Ni un pas enrere. L’1 d’octubre és imparable. L’1 d’octubre és imparable perquè ja no tenim por. No tenim por de les repressions, dels jutges o dels tribunals (anti)constitucionals. Ningú pot frenar la voluntat d’un poble. Tant si es vol com si no es vol els catalans tenim el destí a les nostres mans. Votarem, guanyarem i marxarem. S’ha acabat la democràcia de fireta. És el temps dels valents.

    • Ha,ha, pell bullit,peix bullit, peeix bullit, que li cantaven al Polònia al Montilla. Doncs això, peeeeix bullit.

  2. Joan: he de reconèixer una certa habilitat teva en barrejar conceptes i deixar-los anar, com qui tira uns daus a veure que surt. No en faré una anàlisi exhaustiva, però deixa’m que jo també jugui una mica amb els teus daus. “Qui estigui net de la influència de la filosofia kantiana que tiri la primera pedra”. No crec però que la pretesa inspiració kantiana de l’anunci del govern, te l’hagin dit ells; més aviat penso que és un “maquiavel·lisme” teu. De la pretesa influència de Nietzsche en l’anunci de la CUP, si no t’ho han dit ells, és possible que ho hagin dit per algun lloc i ho hagis captat, pot formar part de les seves vel·leïtats “intel·lectualoides”. És facial analitzar fent el següent joc: caricaturitzo un fenomen, en aquest cas polític, ridiculitzo la caricatura, i allí queda per qui se’n vulgui servir. Però si volem analitzar seriosament un fet sociològic, i la política n’és una vessat, podrem veure que la CUP intenta justificar que no ha volgut entrar fins ara en responsabilitats; i per justificar-ho, què millor que insinuar que no creien amb el procés. Els resultats electorals del 2015 els van posar en una situació difícil. Haurien volgut que junts pel Sí hagués tret majoria absoluta, i ells (amb menys escons) dedicar-se a fer de…..,”capgiradors de tot”. Ara no volen passar com els grans boicotejadors del procés com han fet fins ara, i com que tot va d’acabances, corren a ballar al so que toqui; ells s’ho poden permetre, no tenen a ningú processat, ni ganes que en te el govern de Madrid a fer-ho. Suposo que aquest anàlisi està molt lluny del que pretenies a l’article; tant sols he tirat els daus i ha sortit el que ha sortit.

  3. Una curiositat: l’anunci televisiu dels trens de l’1-O s’ha rodat a Sant Llorenç de Montgai (Noguera), amb la serra de Mont-roig al fons. Línia Lleida – La Pobla de Segur.