El Maig del 68 des de la fotografia

12.07.2018

Aquest dimecres 10 de juliol s’ha començat a exposar a la Sala 4 del Palau Robert un recull de 50 fotografies del Maig del 68, extretes del fons fotogràfic de l’important diari de l’època France-Soir. L’exposició ha estat organitzada per l’Institut Français de Barcelona en col·laboració amb l’Agència Roger-Viollet, propietària del fons fotogràfic de 6 milions d’imatges, de les quals se n’han digitalitzat 25.000. El projecte itinerant s’emmarca en la celebració del 50è aniversari de l’esdeveniment històric, impulsat per l’Institut français d’Espagne i l’associació de fotògrafs CéTàVOIR. Les fotografies vénen de Seth, on va néixer l’exposició, han passat per Madrid i aniran a València després d’estar a Barcelona fins a l’11 de setembre.

Esdeveniments de maig i juny 1968. Manifestació d’estudiants al Quartier Latin | Foto: Claude Poensin-Burat. Fonds France-Soir. Bibliothèque historique de la Ville de Paris.

Els comissaris editorials, Gilles Favier (director artístic d’ImageSingulièrs) i Dominique Lecourt (responsable de l’Agència Roger-Viollet), entenen la mostra com un record dels fets del 68, però també de la tasca dels 25 fotògrafs del diari France-Soir, que es van organitzar en 3 torns de 8 hores per cobrir el dia a dia (i les nits) dels carrers de Paris. Les imatges no estan signades, ja que aleshores no es reconeixia l’autoria de la tasca fotogràfica; en paraules de Dominique, “eren obrers de la fotografia” i tots ells van treballar en l’anonimat. Se’n destaca l’objectivitat de les imatges que, a diferència de l’actualitat, no pretenen generar cap impacte ni percepció estètica, sinó retransmetre els fets i cadascun d’ells en la seva singularitat. És sabut que la redacció del diari es va autocensurar en algun cas a l’hora de triar les imatges, però també que ser dels que més regularment va publicar sobre l’actualitat de la revolta.

L’aspecte periodístic és d’un gran interès, ja que evidencia una consciència i serietat en l’ofici de reporter, així com la responsabilitat de captar i retransmetre un esdeveniment polític i social, la rellevància històrica del qual era inconcebible en aquell moment. És més, dóna la impressió que fotògrafs i redactors van captar la magnitud de la revolta molt abans que els mateixos partits i polítics o líders sindicals. La història escrita i la repercussió social del Maig del 68 són àmpliament coneguts per l’imaginari col·lectiu, però el valor de les imatges que mostra l’exposició va més enllà de la funció il·lustrativa de la narració històrica. Les fotografies que s’hi mostren tenen un valor propi pel simple fet de congelar situacions singulars de les quals només qui les va presenciar pot deixar constància. Ambients i emocions que les imatges mostren en la seva cruesa, sense filtres.

Esdeveniments de maig i juny 1968. Manifestació del moviment d’extrema dreta Occident | Foto: Claude Champinot. Fos France-Soir. Bibliothèque historique de la Ville de Paris.

L’exposició mostra sense distincions tots els vessants i actors de la revolta francesa, tant els estudiants com la policia, tant les vagues proletàries com les manifestacions gaullistes, tant els acadèmics com l’extrema dreta, tant l’empoderament de les dones com els homes de poder. L’aspecte del Maig del 68, poc conegut a parer dels organitzadors, és la violència que van exercir tots aquests agents polítics als carrers de París, sobretot a les barricades nocturnes. En moltes de les imatges de l’exposició es mostra persones ensangonades o estirades a terra davant la indiferència dels espectadors, escenes que contrasten amb altres moments de quotidianitat i serenor, com Dani “el Roig” fent un cafè amb els companys o el 1r Ministre Georges Pompiou reunit amb el seu govern.

Un dels tresors que multipliquen el valor de l’exposició és la reproducció audiovisual de l’escena, gravada per casualitat per uns estudiants, de la discussió entre una dona (i un noi que li dona suport) i els líders sindicals un cop finalitzada la vaga. Tot el silenci de les imatges, que mostren però no diuen, es trenca per aquesta filmació, que recull un gruix important de les reivindicacions laborals dels treballadors de les fàbriques, així com les contradiccions internes d’una revolució. La seqüència, gravada entre els oients del debat, és un recurs imprescindible que completa l’exposició fotogràfica, contribuint a la petita reconstrucció del Maig del 68 que cadascú es pugui fer, però en aquest cas, des del punt de vista dels fotògrafs.