El MACBA, un espai per generar pensament autònom

“Volem que el MACBA sigui una institució que reforci la seva vocació de servei públic, que generi una visió crítica del passat i el futur, que renunciï a una narrativa unívoca i hegemònica amb narratives desvinculades del nucli del poder i que dialogui amb els usuaris d’una manera intel·ligent”, ha sostingut Ferran Barenblit, director del MACBA, durant la presentació del nou equip i de la temporada 2016-17. Aquesta ha estat, durant el seus vint anys d’existència, la línia principal que ha seguit el museu, i en aquesta nova etapa la institució vol continuar construint un discurs dialogant i bilateral.

Després que s’hagi complert un any i dos dies de l’arribada de Ferran Barenblit a la direcció del MACBA, el museu ha presentat aquest dilluns tres nous membres de l’equip, escollits mitjançant processos oberts de selecció: Tanya Barson, fins ara conservadora d’Art Internacional de la Tate Modern, serà la nova conservadora en cap; Pablo Martínez, fins ara responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo) de Madrid, serà el nou cap de Programes; i Josep M. Carreté, fins al 2012 sotsdirector del MNAC, assumirà la gerència del museu. Barenblit ha volgut assenyalar la necessitat d’incorporar professionals de fora: “Hem de ser tant emissors i emetre professionals cap a fora, com capaços d’atreure talent de fora i de gaudir de la seva experiència”.

Barson i Martínez: noves mirades

En aquesta nova manera d’entendre la institució s’encamina el treball de la nova conservadora en cap i del cap de programes. Tanya Barson ha assenyalat que a través de les tres àrees de responsabilitat que ha assumit, programació, col·leccions i publicacions, “vol apostar per interrogar la història de la modernitat i veure les paradoxes i les múltiples línies existents” a través de temàtiques com la interdisciplinarietat, l’arquitectura radical, la performativitat entre cos-espai, gènere i identitat i la priorització del discurs feminista. Ha afegit que vol contribuir a establir un diàleg entre “sud i sud” —una relació “original” que connecti aquestes dues àrees geogràfiques, l’Amèrica Llatina i el sud d’Europa—, amb un èmfasi especial en les produccions de dones artistes llatinoamericanes, com Mira Schendel, la qual ha considerat que podria encaixar en la línia del MACBA.

Pablo Martínez, en canvi, ha dit que el seu objectiu com a nou cap de programes és desafiar el MACBA partint d’un diàleg amb pràctiques col·lectives perifèriques: “Com poden certes pràctiques de llocs perifèrics contaminar institucions que construeixen diàlegs de gran perspectiva?”, s’ha preguntat Martínez, que ha afegit val estendre aquest desafiament a tots els àmbits. L’aposta del MACBA i del Centre d’Estudis i Documentació (CED), en què s’emmarca un nou cicle del Programa d’Estudis Independents (PEI), és “pensar noves maneres de pensar les institucions i transformar-les”.

El PEI, que a partir d’ara tindrà una nova direcció acadèmica formada per Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Emilio Santiago Muíño, Jaime Vindel i el mateix Pablo Martínez, és un laboratori d’aprenentatge que succeeix en el dins-fora de la institució i que vol desenvolupar pensament crític des de la intersecció entre pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions politicoinstitucionals. Té una durada de 18 mesos i començarà el març de l’any que ve.

Noves exposicions

Després que aquesta temporada el MACBA acollís dos projectes de gran calat, com són L’1% c’est moi d’Andrea Fraser i Punk, les noves exposicions programades volen contribuir a configurar nous contra-relats de l’hegemonia marcada pels nuclis de poder. La majoria de les exposicions planificades per a aquesta nova temporada encara formen part del llegat que va deixar Bartomeu Marí, excepte la de Forensic Architecture, una aposta personal de Ferran Barenblit que, a través de tècniques científiques d’anàlisi i detecció, porta al fòrum i vessa llum sobre casos específics de violacions dels drets humans i de la natura com una manera directa de resoldre’ls; està comissariada per Eyal Weizman, Anselm Franke i Rosario Güiraldes es podrà veure des del 28 d’abril fins al 15 d’octubre de l’any que ve.

Miralda Madeinusa, comissariada per Vicent Todolí, documenta per primera vegada i de manera exhaustiva els projectes realitzats per l’artista terrassenc Antoni Miralda als EUA. Es reconstruiran les instal·lacions més significatives que l’artista va produir entre els anys setanta i noranta, i es presentaran escultures, dibuixos, fotografies, enregistraments visuals, esbossos i altres materials per fer-se una idea de l’abast i la complexitat dels projectes. Es podrà veure des del 21 d’octubre del 2016 fins al 9 d’abril del 2017.

Gelatina dura. Els 80, històries escamotejades, és una exposició que planteja el repte de reflexionar sobre els vuitanta. Comissariat per Teresa Grandas, presenta films, documentals, programes de televisió, revistes d’opinió, premsa, còmics, fanzines i treballs artístics, entre d’altres, entrecreuant l’estètica, la política i el contingut social, per intentar aproximar-se a alguns dels relats d’un moment fascinant de la nostra història recent i la nostra pròpia actualitat. Es podrà visitar des del 4 de novembre del 2016 fins al 19 de març del 2017

Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation vol anar més enllà de ser una mostra àmplia de representacions visuals del món àrab, ja que l’exposició vol obrir un debat sobre l’ús de la imatge, el seu valor com a document i com a memòria individual i col·lectiva, a partir dels materials de l’Arab Image Foundation i dels quals l’artista parteix per reflexionar sobre el sentit de la fotografia i aprofundir en la comprensió dels contextos en què es va generar. Està comissariada per Bartomeu Marí i Hiuwai Chu i es podrà visitar del 7 d’abril al 24 de setembre del 2017.

Finalment, durant el març del 2017 el MACBA ens proposa en una nova visió de Joan Brossa a partir de la seva poesia amb Poesia Brossa. Aquesta exposició permetrà centrar l’atenció en el Brossa poeta a partir dels seus treballs i de la seva poesia.

Uns comptes sanejats per encarar la nova etapa

Josep Maria Carreté ha assumit la nova gerència del MACBA i ha volgut destacar que una de les tasques principals és dur a terme les propostes i trobar recursos per fer-les possibles: “La primera feina del gerent és que el museu sigui una entitat sanejada perquè pugui afrontar els reptes de futur, que responen al creixement físic del museu i a la seva sostenibilitat econòmica, però també a l’obertura envers la societat i a l’aposta per una transparència més gran”.

Un dels assumptes que s’encarrega de gestionar Carreté és el pressupostari, sobre el qual ha afirmat que la intenció és encarar la nova etapa amb uns “comptes sanejats”. Amb vista al 2017, la institució tindrà un pressupost similar al del 2016, però gràcies a l’increment de les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació MACBA —el Ministeri, en canvi, mantindrà la del 2016— es preveu liquidar el dèficit que s’arrossegava des del 2012, causat per l’impagament de l’aportació d’1.640.000 euros que havia de fer el Govern central.

Així, l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona serà de 4.408.442 euros, un 3% més que l’any passat, mentre que la de la Generalitat serà de 3.090.172 euros, un 4% més, i la del Ministeri, d’1.042.900 euros; la Fundació MACBA, per la seva banda, farà com cada any la seva aportació en obres d’art. A més a més, tant l’Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat i la Fundació MACBA aportaran de manera extraordinària 241.260 euros entre els tres per eixugar el dèficit. El total dels pressupostos d’ingressos ascendirà a 11.474.122 euros i les despeses a 10.902.714 euros, cosa que hauria de generar un superàvit de 844.408 euros.