El llibre que va fer anar a l’URSS de corcoll

10.11.2017

L’hivern de 1955, quan Boris Pasternak va entregar el manuscrit del Dr. Zhivago a Sergio D’Angelo el cercapromeses de la naixent editorial Feltrinelli, li va dir dues coses: “aquest és el Dr. Zhivago, faci-li fer la volta al món” i “queda vostè convidat al meu afusellament”. La meitat es va complir: l’obra es va convertir en un dels primers best sellers mundials contemporanis i, malgrat l’assetjament implacable que va patir de l’URSS, Pasternak no va acabar passant per les armes. El camí des de les mans de D’Angelo a l’èxit, no va ser fàcil.

Boris Pasternak,l’ autor de Dr. Zhivago

El passat 8 de Novembre, el Born Centre de Cultura i Memòria va convidar a Carlo Feltrinelli, president de l’editorial fundada l’any 1955 pel seu pare, Giangiacomo, que va catapultar el seu negoci gràcies a les vendes del Dr. Zhivago. A més, el grup Feltrinelli aplega una xarxa de 119 llibreries i la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli, un dels centres europeus més importants de documentació́ en l’àmbit de la història i de les ciències polítiques i econòmiques. Al seu costat, Paolo Mancosu, professor de filosofia de la Universitat de Stanford i un apassionat de la vida i l’obra Pasternak, del qual ha publicat dos llibres, Inside the Zhivago Storm (2013) i Zhivago‘s Secret Journey (2016), sobre el rerefons de la publicació́ del text en plena guerra freda i el paper que va jugar la CIA.

La crònica dels intents desesperats de les autoritats soviètiques per impedir la publicació de la novel·la de Pasternak ens connecta amb l’idealisme romàntic que creu que els llibres poden canviar les coses. Ara que la saturació de coneixement s’ha convertit en el nostre problema, ens costa d’imaginar com una potència mundial podia dedicar tants esforços a retenir 800 s pàgines d’alta i densa literatura.

Però en el context de l’època, en el qual el realisme socialista es va imposar per la força com l’únic gènere artístic acceptat al país –els artistes que provaven d’oposar-s’hi, o eren ajusticiats o havien de fugir a l’exili-, que algú amb el prestigi ja consolidat de Pasternak gosés qüestionar els postulats del règim era un problema. Si a sobre ho feia signant una obra mestra de la literatura, es convertia en una qüestió d’estat.

Per què la història del doctor i poeta Yuri Zhivago amenaça els fonaments del comunisme? Segons els censors del règim, nombrosos passatges de la novel·la es podien definir com a antisoviètics. Un tema més subversiu travessa les peripècies dela vida del doctor, que van des de l’inici de la revolució Russa del 1905 fins a la guerra civil que va seguir a la revolució d’Octubre: la idea que la preocupació pels indivius, l’empatia per la humanitat que ens és propera, és més forta i valuosa que les ambicions del col·lectiu. Com totes les grans obres de la literatura.

El més probable és que el mateix desig dels polítics de bloquejar la novel·la fos el principal causant del seu èxit: com sempre que s’intenta prohibir una cosa, l’efecte boomerang va multiplicar l’interès dels lectors en l’obra. Per què l’URSS hauria de voler censurar a un escriptor rus si el paradís comunista s’havia instal·lat a la terra?

A la conferència del Born, però, no es va parlar de la història del personatge del Dr. Zhivago, sinó de la història del llibre. La xerrada es va convertir en un exercici escrupolós de la reconstrucció dels fets amb massa poca atenció sobre el poder subversiu de la novel·la, que es va donar per descomptat. Dues idees centrals: Carlo Feltrinelli deu l’èxit del seu negoci familiar al boom que va suposar Dr. Zhivago, que va permetre a l’editorial signar els drets per a la traducció a 18 llengües abans que fos publicada, i que, al marge de la qualitat literària de l’obra, la CIA la va utilitzar com una arma per a la Guerra Freda ideològica.

Dos anys després d’haver entregat la còpia al cercatalents de Feltrinelli, Pasternak va rebre el premi Nobel de literatura, al qual va haver de rebutjar per culpa de les pressions de l’URSS. Mai s’ha pogut aclarir si aquesta decisió va ser fruit de consideracions polítiques o estrictament literàries. Vist des d’un present en què l’art pot circular amb menys restriccions que mai a la història de la humanitat i el capitalisme tardà domina el món, queda clar que la censura és molt menys perillosa que l’assimilació subtil.