El llenguatge és una música universal

17.10.2018

Aquest dijous 18 d’octubre el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat celebra la Nit de Poesia, que enguany porta per títol El llenguatge és una música universal, i se celebrarà a l’Escola de Música Victòria dels Àngels a partir de les 20.30h. Sota la direcció de Josep Pedrals i Carles Pedragosa i acompanyats de la música plàcida de Ferran Palau, hi intervindran els poetes Rosa Fabregat, Valentí Gómez i Oliver, Pere Figueres,José Luis García Herrera, Begonya Mezquita, Joan Todó, Meritxell Nus i Laura Torres. Núvol publicarà un ebook amb els poemes que es recitaran a la Nit de Poesia. Editat pel digital de cultura amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Sant Cugat, us el podreu descarregar un cop finalitzat el recital en aquest enllaç. Josep Pedrals ens presenta més avall els poetes que participaran al recital d’aquesta nit.

El poeta Josep Pedrals. Foto: Ester Roig ©

EL LLENGUATGE ÉS UNA MÚSICA UNIVERSAL
       advertiment previ d’adveració i divertiment tebi

La música sura per la poesia com un llenguatge paral·lel, com una emotivitat més urgent que el raonament metafòric, com una permanència del so més enllà de la paraula, com una ressonància primitiva sense el pes del significat, una ancestralitat gramàtica, una onomatopeia imprecisa, les pessigolles d’abans de la parla.

Per això avui juguem a dir-la, la música, a comentar-la des del verb, i a cantar el que en diem i a sonar el que ella ens digués. I hem ajuntat un bell estol de veus que ens ajudi a contemplar aquesta troballa des de talaies ben espaiades.

Hi haurà la saviesa de Rosa Fabregat, que és rosa amb tots els pètals i les espines, i sap dir dolçament i etzibar la paraulada més necessària.

Tindrem en Valentí Gómez i Oliver, de talles renaixentistes i tarannà sarcàstic, que ens posarà, impol·lut, el dit a l’ull, i el centre de l’univers a la punta de la llengua.

També vindrà en Pere Figueres per ser-nos encara més proper del que ja sonava i endur-se’ns amb la seva veu cordial cap al sarau conscient i l’abraçada afectuosa.

En José Luis García Herrera ens explicarà la serenor segura de l’observador admirat del món, ens detallarà guspires del record i harmònics del dring del vidre.

I la Begonya Mezquita ens portarà a les processons del cor, al respirar del tacte en la memòria i a l’articulació de la set en els llavis més rojos.

Joan Todó ens assabentarà, sensat, dels equilibris que fan els postulats fonamentals de viure i executarà els acords de la indignació dels astres.

Ens assistirà, amb fermesa, la convicció natural i plàcida de Meritxell Nus, que ha esbrinat, humilment, el so de les plantes quan creixen.

I la Laura Torres ens percudirà a les pupil·les amb cants i batecs de cadència i convivència, amb l’eco brut de la cruesa i llamps de tempestes de l’ànima.

Per fer-ho més tangible en la tangent, en Ferran Palau ens enlairarà un parell de pams per tenir la sensació de veure’ns des de fora.