El llegat de Tomàs Mallol

26.05.2014

Si fullegeu l’últim número de la Revista de Girona, hi podreu trobar de tot. De tot, relatiu a les comarques gironines: el tema central del número és Tomàs Mallol, però podreu passar revista de clàssics com Caterina Albert, Fages de Climent, Mercè Rodoreda i també conèixer el patrimoni artístic, cultural i arquitectònic de la comarca. En podreu saber més si llegiu aquest article.

Tomàs Mallol

Tomàs Mallol - Foto: Revista de Girona

La Revista de Girona, que des de l’any 1955 cada tres mesos la podreu trobar a diversos punts de venda de la província gironina, és una revista de divulgació cultural i científica que publica notícies centrades, sobretot, en les comarques de Girona. El mes de maig d’enguany s’ha publicat l’últim número de la revista, que està dedicat al llegat del cineasta gironí Tomàs Mallol i Deulofeu (Sant Pere Pescador, 1923 – Girona, 2013). Mallol va ser un autèntic creador i un gran observador de la natura. Amb el temps, ha esdevingut una de les peces clau del cinema amateur català. La seva afició al cinema va ser tan gran com la col·lecció —una de les més singulars en el món— que ha llegat, i que ara es pot trobar al Museu del Cinema de Girona, després que l’any 1994 fos adquirida per l’Ajuntament.

De Mallol també es conserva la seva obra fílmica, composta per trenta-un curtmetratges. El dossier sobre la vida i l’herència cultural de Tomàs Mallol, que li ha dedicat la Revista de Girona, consta de cinc articles: “El Museu de Girona”, “Les trenta-tres pel·lícules de Tomàs Mallol”, “La col·lecció Mallol” i “La recerca del temps”, escrits per Jordi Dorca, programador del Museu del Cinema i director del Festival Curt.doc, Jordi Pons i Busquet, director del Museu del Cinema, i Montse Puigdevall, conservadora del Museu del Cinema. Alguns dels articles dedicats al cineasta es poden trobar a la pàgina web de la revista.

Però, a més a més, la revista està farcida d’apunts, reportatges i altres articles d’interès cultural. Per als més cinèfils hi ha encara una entrevista a Sefa Ponsatí, una dona bregada en el món del cinema d’animació. També podeu llegir un article de Marc Manzano i Rosa M. Gil sobre l’escola Bauhaus i la Casa Acerbi, situada a l’avinguda Pelegrí de Tossa de Mar i construïda per Karl Otto Boelitz, un arquitecte influenciat per l’escola Bauhaus,.A Apunts podeu fer un recorregut sobre “Els premis de Mercè Rodoreda”, escrit per Xavier Cortadellas, que se centra, sobretot, en els motius —sovint polítics— pels quals Rodoreda només va quedar en tercer lloc en el Premi Inmortal Ciudad de Gerona l’any 1974. També podeu recordar el clàssic Fages de Climent en una revisita que Vicenç Pagès Jordà fa de la seva obra Climent, dedicada a dos avantpassats de l’autor figuerenc, que, tal com diu Pagès, “és l’evocació d’un temps que l’autor contempla amb una certa malenconia”. Fins i tot podeu descobrir una correspondència inèdita entre Caterina Albert, més coneguda pel seu pseudònim, Víctor Català, i la família Puig Guillot, en un article de Josep M. Bernils, unes cartes que “evidencien la Caterina Albert més familiar, i fins i tot alguns poemes escrits expressament per a la família”. També us podeu endinsar en el “Manifest Vibracionista” del crític d’art Àngel Marsà.

A la secció d’Història hi ha un article sobre les estranyes causes per les quals Carmen Polo, la Señora, va visitar la ciutat de Girona l’any 1955. A Societat, al seu torn, Joaquim Roglan retrata la vida dels mossens que viuen a la Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla, on també hi va passar els seus últims dies Modest Prats. A més a més, també hi trobareu un reportatge de la Judit Pujadó sobre els voluntaris del Banc dels Aliments, i un altre de fotogràfic sobre el patrimoni històric i turístic de les comarques gironines, il·lustrat amb imatges de Sant Martí del Corb (les Preses) o Santa Magdalena (Terrades), entre altres, captades pel fotògraf Josep Miquel Guasch.

Les últimes pàgines de la Revista estan dedicades a recomanacions literàries i musicals. Hi trobareu una crítica sobre les Alteracions d’Adrià Pujol, escrita per Anna Carreras, o una de musical sobre The Pepper Pots, de Xevi Castillón. Finalment, al Taller de creació, us podreu endinsar en tres contes que us faran viatjar pels llocs més insospitats.