El llarg hivern de la vida

25.05.2014

Winter Sleep del cineasta turc Nuri Bilge Ceylan ha oblingut la Palma D’Or a Canes. El crític Joan Millaret Valls ha format part del selecte grup de crítics de la FIPRESCI (federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica) que valoren les pel·lícules a competició del festival de Cannes. Millaret havia donat la màxima puntuació al film guanyador, com veureu si consulteu la graella aquí. Vet aquí la seva crítica de Winter Sleep

Una imatge de Winter Sleep de Nuri Bilge Ceylan

 

El cineasta turc Nuri Bilge Ceylan aconsegueix amb “Winter sleep” la Palma d’Or de la 67a edició del Festival Internacional de Cinema de Canes acomplint-se els pronòstics  després que la seva projecció en el primer cap de setmana de competició ens deixés una empremta inesborrable. Ceylan és un vell amic del festival francès on ha participat en múltiples ocasions i també un bon conegut dels més cinèfils, ja que hem tingut la gran sort de que les seves pel·lícules s’han pogut veure amb regularitat i periodicitat als nostres cinemes. Aquest important guardó, certificat també pel premi de la crítica internacional FIPRESCI, se suma a un admirable llistat de guardons en el propi certamen francès gràcies a pel·lícules com “Once upon a time in Anatolia”(2011); “Tres monos” (2008) o “Uzak” (2003).

“Winter sleep” es una superba pel·lícula de tres hores de durada centrada, bàsicament, en la vida d’Aydin, actor jubilat que regenta un hotel per turistes estrangers en una zona rústega d’Anatòlia. Aylin és també d’un columnista d’un diari que està casat amb una dona més jove i que acull també temporalment a la seva germana separada. Un simple incident amb els seus miserables llogaters sembla prendre foc a una metxa de ressentiment que no pararà d’encendre’s per fer emergir també un soterrat conflicte social. I quan s’albira el llarg hivern de l’estepa anatòlica, es disposa a marxar cap a Istanbul com sempre, com una fugida, escapant del seu entorn, amics, familiars i els seus ancestres.

La pel·lícula teixeix un complert mosaic humà al  voltant d’aquest hoteler envellit, de caràcter intractable i arrogant, fet a base d’encontres progressivament carregats de retrets en què el petulant i vanitós protagonista comença a copsar com el perceben els més propers. Es tracta d’una obra cuinada a foc lent, de ritme sostingut, perfectament mesurada, aparentment distesa i intranscendent – alguns en dirien avorrida -, però que gradualment va creixent i es va densificant amb diferents capes i estrats que afegeixen complexitat i transcendentalitat, sobretot per la vida superficial de l’altiu protagonista principal, fins al punt que acaba per emmudir-nos gràcies a la seva bellesa, humanitat i sensibilitat.

El cineasta turc és capaç de crear moments antològics amb llargues seqüències en interiors domèstics amb un domini exhaustiu dels enquadraments i la seva composició així com una solvència increïble en l’escriptura dels diàlegs i un inusual magisteri per controlar el temps de les situacions. Així, un seguit de trobades de recolliment a la vora del foc, en escenes il·luminades per les pampallugues del crepitar de les brases, en què els protagonistes successivament es confessen i es sinceren en llargues converses, aconsegueixen una rara intensitat, una increïble profunditat, una serena melancolia i una força emocional senzillament trasbalsadora.