El Grup Focus surt de les trinxeres

2.09.2015

“Ha arribat el moment de sortir de les trinxeres de la prudència” ha anunciat Daniel Martínez, president de Focus. Aquesta temporada, els quatre teatres del grup,- Romea, Goya, el Condal i La Villarroel-, programaran 45 espectacles dels quals 12 seran produccions pròpies i 6 coproduccions. Tot, amb un pressupost d’11 milions d’euros.

Els protagonistes de Caiguts del cel. © David Ruano

Els protagonistes de Caiguts del cel. © David Ruano

Després de tres díficils temporades, el Grup Focus es proposa recuperar els espectadors perduts. Martínez ha carregat, un cop més, contra l’IVA del 21% però també ha admès que “aquesta davallada no és casual, ni producte de la crisi. La gent ha deixat d’interessar-se pel teatre”. Els encarregats d’atraure els ciutadans als teatres de Focus seran grans noms de l’escena com Eduard Fernández, Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Vicky Peña, Àlex Rigola, Sergi Belbel, Joan Pera, Josep Maria Pou o Concha Velasco entre d’altres.

La tria de Núvol:

Panorama des del pont: El gran Eduard Fernández torna als escenaris i ho fa protagonitzant l’adaptació de A view from the Bridge, una de les obres cabdals d’Arthur Miller. L’obra, situada deu anys després de la Segona Guerra Mundial, aborda la situació dels immigrants il·legals als Estats Units. L’encarregat de dirigir el muntatge serà el director francès Georges Lavaudant i, atenció, perquè l’adaptació corre a càrrec d’Eduardo Mendoza i Daniel Loayza. Pels més cinèfils: Sidney Lumet va realitzar una molt recomanable adaptació l’any 1962 titulada Vu du pont.

Els cors purs: És la nova producció de La Perla 29. Després de submergir-se en en l’univers de Wajdi Mouwad, Oriol Broggi s’atreveix amb el també intens relat de Joseph Kessel: Mary de Cork. Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a principis de segle XX, que viuen el seu amor enmig de la guerra civil. Amor, passió i política. Una obra sobre la vida i la mort. Els encarregats de deixar-se la pell a l’escenari seran Pablo Derqui, Miranda Gas i Borja Espinosa. Ho esperem amb candeletes.

Autorretrato de un joven capitalista español: Sí, ja l’hem vist unes quantes vegades. Però, tot i no ser el millor d’Alberto San Juan, sí que és una obra necessària que hauria de veure tothom. Un text que, qui sap, pot ajudar a obrir una mica (més) els ulls. Un monòleg sobre la crueltat i la injústicia de la societat actual en el que més d’un, i de dos i de tres, se sentirà identificat.

73 raons per deixar-te: Té tots els números de ser el musical de l’any. Una història d’amor divertida, però també crua. Com la vida. A 73 raons per deixar-te hi ha personatges que fugen de l’amor per no sentir dolor, altres que hi conviuen per no sentir amor o alguns que, senzillament, es refugien en l’amor. I alguns (potser els més afortunats?) que estimen sense preguntar-se per què. Si encara no esteu convençuts us direm que els autors del llibret són Guillem Clua i Jordi Cornudella i la directora, l’Elisenda Roca. I els actors: Abel Folk, Marc Pujol, Mercè Martínez i Mone Teruel.

Marits i mullers: Ho confessem: tenim moltes, moltes ganes de veure l’adaptació d’Àlex Rigola de la magnífica pel·lícula de Woody Allen Husbands and Wives. Una obra sobre el món de la parella on el geni novaiorquès dissecciona el mite de “van ser feliços i van menjar anissos” i no deixa canya dreta. Imprescindible.

Infàmia: Torna Pere Riera. I ho fa amb una obra sobre l’ofici d’actor, el joc de la mentida. “Per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? En què consisteix l’ofici d’espectador?” Són algunes de les preguntes que intenta respondre Infàmia. Que, per cert, compta amb un repartiment de categoria: Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner i Francesc Ferrer.

Caiguts del cel: Una comèdia divertidíssima i esbojarrada dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Emma Vilarasau, Anna Barrachina i dos tòtems de la comèdia catalana: Jordi Bosch i Carles Martínez. Una parella que se suposa “d’esquerres” descobreix de sobte com un dia comencen a aparèixer a casa seva bitllets de diners que no saben d’on venen. D’on han sortit? Què han fet per merèixer-se’ls? Una bona oportunitat per veure a Emma Vilarasau en un insòlit registre còmic.

Smoking room: Un dels objectius de la nova temporada de La Villarroel és establir complicitats amb petites companyies catalanes. Aquest any els afortunats són els Sixto Paz, responsables d’un dels grans èxits de fa dues temporades: Pulmons. Ara s’atreveixen amb l’adaptació de la pel·lícula Smoking room. Un retrat psicològic d’un grup de companys de feina i una crítica brutal a la insolidaritat i les pressions laborals. Una curiositat: el director del muntatge serà, ni més ni menys, que el mateix de la pel·lícula: Roger Gual.

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido: És un dels plats forts de Fira Tàrrega i, per tant, un dels imprescindibles dels off de La Villarroel. Un espectacle que, molt probablement, recordarem durant dies. Si encara se us encongeix el cor al recordar aquell espectacle de nom impronunciable (Lo único que necesita una gran actriz…) no us podeu perdre aquest muntatge.

La estupidez: 24 personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas. És el punt de partida de La estupidez, la nova obra de l’argentí Rafael Spregelburd. Un text sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els tempsa ctuals. Una comèdia grotesca i desmesurada que, probablement, ens atraparà més del que creiem (i volem).