El grup de Bloomsbury

11.10.2013

Aquest dijous 28 de novembre es presenta el llibre Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury de Marta Pessarrodona a la Biblioteca Mira-sol de Sant Cugat (19,30h). L’acte comptarà amb la presència de l’autora, que estarà acompanyada per Antònia Carré i Àngels Gregori.

L’any 1972 Marta Pessarrodona va viatjar a la Gran Bretanya sense un calendari predeterminat “sense data de retorn”, ens diu, però sí amb la voluntat expressa d’aprendre, finalment, l’anglès “aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d’una vegada per totes”, en pròpies paraules. A la introducció de Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, l’autora explica, d’una banda, les circumstàncies de la seva estada, la residència en una prototípica casa victoriana amb el corresponent preciós jardí, la futilitat dels continguts de la seva docència a Nottingham i, sobretot, el descobriment estrictament casual de Virginia Woolf i la seva obra, emprades ambdues com a mestra accidental i manual excepcionals, respectivament, de l’anglès. La “topada” amb Virginia Woolf va suposar l’inici del seu apassionament pel Grup de Bloomsbury que dura fins al present. No en va fou comissaria de l’exposició i seminari El Grup de Bloomsbury el 1986 a Barcelona. D’altra banda, ens fa saber la minsa consideració acadèmica en què en aquella època es tenia l’obra de Virginia Woolf  en contrast amb l’estatus preeminent de què gaudeix actualment.

 

Virginia Woolf

 

Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury constitueix un assaig-biografia on Pessarrodona repassa les circumstàncies vitals dels membres mes destacats del Grup de Bloomsbury, amb epicentre a la figura de Virginia Woolf, líder del grup junt amb Lytton Strachey, sense descuidar, tanmateix, els que ella denomina “serrells”, figures adjacents al grup però complementàries per a la comprensió d’aquells en algun aspecte. L’obra està dividida en nombrosos i curts apartats, perquè l’autora no es deté en presentar els aspectes vitals de la biografia dels membres de Bloomsbury sinó que, a més, els ubica en el context social d’una Anglaterra que està tancant l’època victoriana  i la seqüela eduardiana, una societat que vol i dol trencar amb molts prejudicis classistes, que patirà les dues guerres mundials, que entrarà en la modernitat cultural, política i econòmica, fent-ho en gran mida de la mà dels membres del Grup de Bloomsbury.

Pesarrodona parla de les nissagues familiars dels bloomsburites; la seva formació intel·lectual i acadèmica, que manté un estil idèntic en gairebé tots els membres, diferent el de les dones del dels homes, és clar; del trencament intel·lectual i social dels seus integrants amb els convencionalismes i, tanmateix, de les reminiscències i el pes de “les formes” en el comportament de tots ells –Bloomsbury dóna cabuda en igualtat de condicions a homes i dones però, alguns membres masculins, funden un club secret exclusivament masculí, l’homosexualitat i les relacions de parella no convencionals són plenament acceptades però, se n’evita la pública visibilitat; del suport mutu, la fidelitat i la cohesió pràcticament insubornables que mantenen, fins al punt de convertir-se en intergeneracional.

 

Virginia Woolf

 

Ens trobem amb un escrit rigorós, fins gairebé la meticulositat, tret que d’altra banda es ben característic de la forma de fer de Pessarrodona, que descriu qui és qui com a personatge particular i dins del grup, alhora que es refereix als orígens familiars de cadascú, els lligams i connexions entre tots ells, membres directes i familiars inclosos.  L’autora adopta també diferents angles de presentació dels personatges: com a pertanyents a un gènere o l’altre –els homes i les dones- i en funció del seu paper més rellevant o més secundari dins el grup. A més, Pessarrodona, recupera en força ocasions, en diferents moments del llibre, reflexions d’ella mateixa sobre els personatges o comentaris d’algun d’ells respecte d’altres. Tot plegat, fa que el cel per la claredat i la cura pel detall resultin a voltes en una certa reiteració.

Tot amb tot, les tendències polítiques dels bloomsborites, de caire esquerrà, la militància més activa que passiva en el pacifisme, l’adhesió als corrents feministes; la contribució a noves formes creatives: narratives, pictòriques; la fascinació que senten per les manifestacions artístiques, com la dansa, procedents del continent; l’apropament que procuren a la intel·lectualitat europea, amb la traducció d’autors russos, grecs, germànics –paradigmàtic el cas de Kavafis i Freud-, són a bastament tractats. Sense oblidar l’esment de les principals obres de cadascú dels personatges retratats ni tampoc factors psicològics que expliquen amb més profunditat la seva personal trajectòria. Tot seguint sempre un mateix fil conductor que va de la seva incorporació al grup fins a la separació del mateix per distanciament o la desaparició física.

Altres aspectes que també es tracten complementàriament són les referències a les rivalitats i connivències, simpaties i odis que el comportament i l’activitat del Grup de Bloomsbury desperta i, finalment, el procés de canvi pel que fa a l’estatus que va d’irrellevant marginalitat, amb notables excepcions com la del economista John Maynard Keynes o del filòsof Bertrand Rusell, concedit pels contemporanis a aquests creadors i es transforma en reconeixement i revalorització  a partir del vuitanta del segle passat.

Viriginia i Leonard

Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury ofereix a més diversos apèndixs, novament exhaustius, que ajuden a situar cada personatge, específicament el primer apèndix “Qui és qui”, i evitar que el lector es perdi davant la nombrosa i constant menció dels autors bloomsborites en les seves creuades relacions. De caire més didàctic és el segon apèndix “Què és què”, que facilita aclariments sobre corrents culturals, referents històrics o termes lingüístics particulars. El tercer i quart apèndix “Adreces” i “bibliografia, respectivament, es presenten de manera que constitueixen una veritable base de dades on acudir amb finalitats tant acadèmiques com purament turístiques.

En definitiva, Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury és una obra que exemplifica la fascinació, iniciada als anys setanta del segle XX i que perdura fins al moment actual, de l’autora per uns personatges i el moviment cultural que van promoure. Un llibre que combina capacitat narrativa i analítica de l’autora amb el relat anecdòtic i apunts psicològics  que acoloreixen l’escrit i aconsegueixen que aquest  sigui força més que una relació cronològica de la biografia d’uns personatges poc convencionals.

 

Pesarrodona, Marta (2013). Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury. Barcelona: Ara Llibres, 276 pàg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. L’exposició “El grup de Bloomsbury” (que també es va mostrar a Granollers) anticipava un model expositiu guiat pel rigor i la fascinació. Un exemple (encara escàs) de com desvetllar la curiositat i el coneixement. Exposició memorable!