El got de la cultura, segons Mascarell

27.02.2015

Gran expectació ahir al Cercle de Cultura, on el conseller Ferran Mascarell va pronunciar la conferència ‘Catalunya culta: escenaris de futur’. Hi vam assistir encuriosits per saber si el conseller ja veu el got mig ple o encara el veu mig buit, o buit del tot. Les xifres que ens va donar són demolidores. 

Ferran Mascarell, amidant el got ahir al Centre de Cultura

Ferran Mascarell, amidant el got ahir al Centre de Cultura

Ahir el Cercle de Cultura va encetar un cicle de conferències a càrrec de polítics. Ferran Mascarell ha estat el primer convidat a parlar-hi i ho va fer invocant aquella frase de Robert Musil que diu: “Els homes ens belluguem entre el principi de realitat i el principi de l’ideal”.

El principi de realitat

El principi de realitat ens recorda que el pressupost anual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el mateix que té el museu del Louvre, 250 milions d’euros. És una dada que ens ajuda a situar-nos en la nostra justa dimensió, però Mascarell no va jugar a refugiar-se en la modèstia. Segons el conseller, hi ha indicadors de realitat que demostren que hi ha un teixit cultural: a Catalunya hi ha 35.000 empreses de l’entorn creatiu que donen feina a 170.000 persones. L’aportació de la cultura catalana al PIB és del 5,49. La mitjana europea és el 4,5% del PIB.

Mascarell apunta que s’han donat cinc fenòmens decisius en aquests darrers anys.

La irrupció del món digital. Assistim a un canvi en les maneres de produir i de consumir. Ha aparegut un mercat global de continguts, que afecta els consums tradicionals, en tots els àmbits. Si no haguéssim tingut crisi també hauríem hagut d’assumir aquest repte.

La multiculturalitat. La Catalunya del 1980 tenia un 64% de gent nascuda a Catalunya, un 34% nascuda a l’Estat i un 1%, al món. Avui, un 17% no ha nascut ni a Catalunya ni a Espanya, un 17,5% ha nascut a Espanya i un 60% ha nascut a Catalunya, però molts tenen pares que no han nascut a Catalunya. L’increment anual de població estrangera és equivalent a les dimensions d’una ciutat com Manresa.

La crisi econòmica ha comportat la disminució del consum. Segons les xifres de la conselleria, la crisi ha alterat els hàbits culturals fins al punt que s’ha perdut un 20% del públic. En el consum gratuït de la cultura, la disminució ha estat del 7,5%.

El diner públic. Entre 2009 i 2014 les dificultats pressupostàries de les administracions catalanes han estat immenses, i Mascarell va recitar les dades amb una certa fatiga. Hem perdut un 21% de les seves aportacions econòmiques per a equipaments.

El paper de l’Estat. L’aportació econòmica de l’Estat ha baixat un 71% en els últims anys. Ho han patit especialment el MACBA, el MNAC i el Liceu. Però això no és el pitjor. L’Estat ha fet lleis que no havia de fer, com la llei de l’IVA, que grava la cultura amb un 21%. La majoria dels emprenedors culturals han integrat l’IVA en els seus costos estructurals i s’han descapitalitzat. Les lleis que no han fet també han estat nefastes. La llei del mecenatge, ben feta, hauria pogut ser un factor de canvi. En lloc de donar capacitat de desgravació, ha esmorteït el consum. La llei de propietat intel·lectual no ha servit per frenar la pirateria. Segons el conseller Mascarell, la reacció natural de l’Estat hauria d’haver consistit just en el contrari: reduir l’IVA, lluitar contra la pirateria i fer lleis de mecenatge.

 

Ferran Mascarell i Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura

Ferran Mascarell i Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura

El principi de l’ideal

Mascarell va posar sobre la taula les grans línies de fons que haurien de regir la política cultural dels pròxims anys.

Recuperar el consum cultural. La conselleria de Cultura ha creat una àrea de públics, amb Jordi Sellés i Sílvia Duran al capdavant. Segons Mascarell, cal dinamitzar els públics, i ho diu en plural, perquè cada sector o gremi té les seves especificitats. Segons les xifres de la conselleria, l’any passat es van fer 85 milions d’actes de consum cultural. La xifra inclou qualsevol gest cultural, sigui gratuït o de pagament; des d’anar al teatre fins al préstec d’un llibre en una biblioteca pública. Traduït a xifra per capita, són 10 gestos culturals per persona i any. Mascarell considera que aquesta xifra pot créixer, que hi ha camí per recórrer.

Sobirania política. Catalunya necessita més marge de capacitat legislativa. Si no podem fer lleis que ens permetin regular el mecenatge o l’IVA, no podem tirar endavant. Avui a Arco, una galeria catalana o espanyola vendrà un quadre de Miquel Barceló amb un 10% d’IVA i al seu costat, una galeria holandesa el vendrà amb un 4% d’IVA. És impossible competir en aquestes condicions.

La sobirania és de la cultura. La sobirania parlamentària no ens ha de fer més intervencionistes, a la manera noucentista. Més Estat no vol dir més administració. Al contrari: més Estat vol dir menys administració pública.

El mercat internacional. La recepció dels artistes i escriptors catalans a l’estranger és més clara que mai. El mercat català és petit i necessitem ampliar horitzons de creixement. Cal posar en primer pla el talent, els creadors.

Cultura és benestar. No hem resolt bé els vincles entre cultura i educació. Tampoc no tenim un sistema d’educació artística sòlid. No hem treballat prou bé la relació entre cultura i benestar per una banda i entre cultura i sanitat, per l’altra. Una vida cultural sana incideix en l’índex de salut del país. Cal recuperar la centralitat de la cultura, no perquè els que ens hi dediquem siguem moralment superiors, ni tan sols pel valor econòmic de la cultura, sinó pel que aporta en benestar.

“Us he parlat de realitats i d’ideals”, va concloure Mascarell. “Fa 125 anys els països nòrdics no eren el que són ara. En termes històrics, 125 anys no són res. Nosaltres també ho podem fer”. Si havia començat amb una frase de Robert Musil, el conseller va acabar citant Max Weber: “L’home no hauria aconseguit allò que ha estat possible si no hagués intentat aconseguir allò que semblava impossible.”

Catalunya culta – Conferència de Ferran Mascarell al Cercle de Cultura-HD from Cercle de Cultura on Vimeo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Hi ha una mesura (cost zero) que podria millorar el benestar cultural: senzillament publicitar obertament el pressupost de totes les activitats finançades, en el grau que sigui, amb diners públics.
    N’hi ha prou amb un petit rètol, una nota en el programa de mà o en una nota de premsa, en un catàleg… amb indicació de xifres concretes. Potser seria una manera d’equiparar els drets culturals a d’altres drets inqüestionats com la sanitat o l’educació. La transparència sempre ajuda, fins i tot en temps de retallades!