Sprechen Sie Deutsch?

24.11.2015

Aquest dijous 26 de novembre el Goethe Institut de Barcelona celebra el seu 60è aniversari. Durant tot el dia el nou centre del Goethe (carrer Roger de Flor, 224) acollirà exposicions, activitats, tallers, projeccions i una poetry slam. Repassem passat, present i futur del centre amb Ursula Wahl, cap de Cultura del Goethe Institut a Barcelona.

Ursula Wahl

Ursula Wahl

Ursula Wahl parla amb una veu afable, que inspira pau i serenitat. I ho fa amb un català impecable, fruit del seu arrelament a Catalunya. Wahl va aterrar per primera vegada a Barcelona l’any 1984 per fer-hi una estada acadèmica. Va tornar l’any 1992 per ensenyar alemany i, després d’uns quants anys treballant per la cultura catalana des de la seu del Copec a Berlín, l’any 2002 va entrar al Goethe Institut. Per tant l’Ursula ja fa més de deu anys que viu de manera estable a Barcelona. Parlem de les diferències culturals entre Alemanya i Catalunya. “Una diferència seria la manera de quedar”, em diu. “Aquí has de reconfirmar una cita abans, perquè si no ho fas la gent no hi pensa o se n’oblida. I a Alemanya no cal, si quedes amb algú, és en ferm… I en les reunions de feina, a Alemanya es va més al gra. Quan et trobes amb algú per treballar, no preguntes com estan els nens, etc. És per això que aquí les reunions són una mica més llargues però també més agradables”, remata Wahl.

Des del Copec, Wahl va treballar en l’organització de la Festa Catalana de Berlín, als anys 90. Des d’aleshores ha estat molt en contacte amb companyies de teatre i artistes d’aquí i d’allà. Una de les seves grans aportacions ha estat fomentar l’intercanvi, la pol·linització cultural a petita escala.

Wahl veu totes aquestes relacions com un ric entramat. “Des del Goethe procurem que les coses que passen a Alemanya, les noves tendències i inquietuds que sorgeixen allà, es lliguin amb les d’aquí”. Tant si són editors com grups de teatre, la seva dèria ha consistit sempre a connectar. “A l’hora de portar gent d’Alemanya, has de trobar un equilibri entre aquelles activitats que tenen una bona recepció assegurada i d’altres que sense el nostre ajut segurament no arribarien aquí”, diu Wahl. Aquest és un dels criteris que s’apliquen a l’hora de concedir als editors d’aquí ajuts a la traducció perquè publiquin obres d’autors alemanys. “Hi ha un comitè a Alemanya que rep totes les sol·licituds. Jo no sóc del jurat, però em consta que busquen un equilibri entre coses conegudes, amb possibilitats de ressonància, i d’altres que no ho són tant i que mereixen una empenta”.

El Goethe Institut col·labora amb activitats que es fan en altres centres de Barcelona, com la Filmoteca, que acull un cicle de cinema alemany rabiosament contemporani. Però d’un temps ençà, el Goethe prioritza les activitats que fa al mateix centre, i més ara que la nova seu els permet de jugar amb un espai magnífic per fer concerts, performances o presentacions de llibres o exposicions.

 

Donar veu als artivistes

Ja no trobo tan important convidar grans noms i que vingui molta gent, sinó propiciar certes activitats que generin una comunitat. Per exemple, el mes de maig d’aquest any vam acollir una jornada que girava al voltant del concepte del ‘bon viure’. Vam col.laborar amb una artista alemanya, membre d’ un col·lectiu d’artistes d’aquí, anomenat En medio, i que ens va ajudar a elaborar el concepte i a identificar alguns grups d’artistes a Alemanya que treballen el tema de l’empoderament amb la gent del seu barri. Aquesta gent, que son d’Hamburg, els vam convidar a Barcelona i conjuntament vam visitar altres col.lectius d’aqui de Barcelona que treballen també en aquesta direcció, com p.ex. la Cooperativa Integral Catalana o el grup Raons Públiques. . Són els anomenats artivistes, perquè són alhora artistes i activistes. Ens interessa, doncs, posar en contacte la gent, facilitar una xarxa internacional d’activisme de base i crear vincles”. Aquesta vocació social del Goethe Institut no és nova. Ja en temps de la dictadura, va ser un centre afí a la resistència antifranquista. Al Goethe s’hi feien cursos sobre el teatre brechtià, o concerts de cantants com Wolf Biermann.

Wahl ha impulsat una iniciativa semblant en el camp del teatre. “L’any 2008 vam començar un intercanvi en el camp del teatre infantil i juvenil, que a Alemanya està molt treballat. Vam convidar companyies alemanyes i aviat vaig veure com aquí canviaven les coses. També vam posar en contacte dramaturgs d’aquí amb editors de teatre alemanys per tal que publiquessin les seves obres. Ara hi ha un grup que fa teatre amb i per a joves que es diu “Els Malnascuts”, que treballen a la Sala Beckett.

 

Una herència inesperada

El Goethe Institut va rebre no fa gaire una herència inesperada de la senyora Agatha Baum de Bernis, una alemanya afincada a Barcelona, vídua d’un català, que va morir sense descendència i va deixar uns diners al Goethe Institut perquè fes promoció de l’alemany. Amb aquest llegat, s’ha convocat una beca que porta el seu nom i que facilitarà estades d’artistes catalans a Alemanya.

 

“Hem decidit donar les beques a artistes joves de talent però que no saben parlar alemany”, explica Wahl. “Els donem un curs d’alemany intensiu de quatre mesos i després, a partir del febrer de l’any que ve, faran una estada de dos mesos a Alemanya, on faran pràctiques en llocs diversos. Un se’n va al MaerzMusik de Berlín, un altre se’n va al teatre Gorki, també a Berlín. Són un total de setze artistes, entre els quals hi ha el jove pianista Ian Lleonart, que ha proposat de fer un cicle de Lied al mateix institut amb pianistes i cantants de l’ESMUC.

El Goethe Institut encara aquesta celebració en una nova seu, estrenada aquest curs, a la Dreta de l’Eixample. El trasllat del centre no ha impactat negativament en les matriculacions. La febre per aprendre alemany, que durant els anys de crisi ha estat especialment aguda entre els catalans que es preparaven per anar a treballar a Alemanya, ha baixat considerablement, però l’interès i l’assistència als cursos del Goethe s’han mantingut al mateix nivell, casi 3.000 alumnes anuals. “Hem ofert cursos específics, on ensenyàvem els alumnes a preparar un cv, com fer una bona entrevista de feina, o preparàvem gent que anava a un sector específic, com la sanitat o l’enginyeria”.

Wahl considera que han guanyat molt amb el nou emplaçament al carrer Roger de Flor. “L’arquitectura aquí va a favor nostre. Al carrer Manso no érem els únics inquilins i no podíem disposar de l’entrada com volíem. Ara tenim una entrada pròpia, amb un espai diàfan i lluminós que connecta el bar, la biblioteca i la sala d’actes. Les aules estan totes juntes a la segona planta i tenen llum natural. Les oficines estan totes a la primera planta i això facilita que la comunicació entre l’àrea cultural i l’administració o el departament d’idiomes sigui molt fluïda”, diu Wahl.

 

Festa d’aniversari

Els que vulgueu podreu comprovar-ho in situ si aneu a la festa d’aniversari que se celebra aquest dijous 26 de novembre al Goethe a partir de les 17.30h. Podreu veure l’exposició Utopian Tomorrow, que pretén ser un estímul de recerca i projecció cap al futur. També podreu participar en un mural col·lectiu que conduirà l’il·lustrador Ignasi Blanch. Podreu assistir a projeccions de cinema analògic experimental, a una poetry slam i a un taller d’urban sketching a càrrec de l’il·lustrador Lluïsot. En l’àmbit musical podreu escoltar el concert de l’Esmuc Quartet Alae i una sessió de música electrònica amb la DJ Núria Ghia, que punxarà una selecció d’artistes alemanys amb vinils i sense efectes i ens portarà una tria del so berlinès més actual. Trobareu més info al web del Goethe Institut.

 

Judith Maiworm, nova directora del Goethe

Judith Maiworm, nova directora del Goethe

Judith Maiworm, nova directora del Goethe Institut

Des del passat juliol, la institució està dirigida per Judith Maiworm, llicenciada en literatura i filosofia, antiga consellera cultural de l’Ambaixada d’Alemanya a Cuba i ex-codirectora del Goethe Institut de Santiago de Xile. Li preguntem quin paper pot fer el Goethe Institut en el nou escenari internacional, cada dia més complicat.  “El govern alemany ha cregut sempre que la cultura és una part important de la política exterior. No ens finança el ministeri de Cultura, sinó justament el ministeri d’Afers Estrangers”, em diu Judith Maiworm. “Obrir un Goethe Institut a Kabul és tota una declaració d’intencions. A l’Afganistan, el Goethe treballa per la reconstrucció del país. En aquest món cada vegada més interconnectat, ens hem d’entendre si volem evitar el xoc entre països”. La nova directora del Goethe admet que la institució que dirigeix pot ser vista com un instrument de la diplomàcia, però no és sota cap concepte una agència del govern. “Tenim una independència total a l’hora de triar els continguts, i això és molt important”, diu Maiworm.