El futur dels premis literaris

18.06.2018

A la ciutat de Marià Vayreda, Joan Teixidor o Guerau de Liost els assumptes literaris es tracten amb molta cura, especialment, si el que cal és donar un nou enfocament als certàmens que premien l’escriptura.

L’Institut de Cultura ha escenificat una estratègia inèdita per reflexionar sobre els premis de literatura que es celebren a la ciutat d’Olot, amb una tradició de més de 50 anys. Aquesta llarga continuïtat ha fet necessari replantejar les diferents modalitats del concurs: el Marià Vayreda de narrativa, el Joan Teixidor de poesia i el premi de literatura juvenil. Ricard Sargatal i Àgata Losantos han estat els encarregats d’organitzar aquest esdeveniment i la gran participació obtinguda permet qualificar aquesta iniciativa d’èxit.

Amb la finalitat d’enriquir el debat, l’acte s’ha obert a tothom que volgués dir-hi la seva. Una cinquantena de persones amb perfils molt diversos s’han trobat a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa per intercanviar punts de vista. Entre ells hi havia escriptors, membres del jurat, editors, llibreters, estudiants i representants de partits polítics. Tot plegat ha afavorit l’aparició de sinergies molt interessants.

El periodista Jordi Coromina ha dirigit la taula rodona i ha moderat les diferents intervencions a partir de l’obertura institucional del regidor de cultura, Pep Berga, que, precisament, ha volgut posar en valor aquesta iniciativa com a precedent a l’hora de resoldre qüestions similars.

La primera intervenció ha anat a càrrec de Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.  Segons ella, els Premis Literaris necessiten un nou enfocament perquè porten cinquanta anys funcionant de la mateixa manera, però, en canvi, el context històric ha canviat molt. Per exemple, les necessitats dels editors i dels escriptors actuals són molt diferents a les que tenia el sector als anys 60. Actualment, no n’hi ha prou amb tenir un premi per promocionar la creació, perquè això ja s’està fent a través dels ateneus o dels cursos d’escriptura.

Guillem-Jordi Graells ha estat el següent de la mesa en prendre la paraula. Com a escriptor, crític literari i membre del jurat, el seu punt de vista s’ha centrat en la mecànica dels premis. Ha començat referint-se al descrèdit actual d’alguns jurats literaris arran d’escàndols com el del Premi Creixells. A més hi ha una certa inflació de certàmens a tot Catalunya, uns 770, aproximadament. Graells s’ha mostrat molt crític amb la política editorial, per la qual es confisquen els drets d’autor als guanyadors del premi i ha acabat proposant, com a alternativa, l’atorgament de beques a la creació.

Oriol Izquierdo, escriptor, gestor cultural i professor de la Universitat Blanquerna, ha parlat de les oportunitats de socialització del fet literari que representa un premi. A més, s’ha mostrat convençut del prestigi i del renom d’uns premis com el Marià Vayreda de narrativa o el Joan Teixidor de Poesia, la qual cosa, segons ell, és un motiu per a mantenir-los, malgrat els calguin reformes. Izquierdo ha proposat, principalment, relacionar l’entrega dels premis literaris amb el Festival Mot per donar-li més visibilitat. També ha aconsellat l’organització de clubs de lectura al voltant dels llibres premiats o la col·laboració amb la Residència Faber.

L’Institut de Cultura d’Olot ha convocat el sector per debatre el futur dels seus premis literaris

Les intervencions de la mesa s’han tancat amb el discurs d’Albert Soler, que ha parlat de les estratègies per reforçar la marca de ciutat, posant en valor la seva experiència a l’Ajuntament de Granollers.

A partir de llavors s’ha obert el torn de paraula al públic. Entre els editors presents a la sala hi ha hagut Domènec Moli, antic director d’Impremta Aubert i fundador dels Premis Ciutat d’Olot; Bernat Ruiz, editor digital; Marta Costa-Pau, editora de Llibres del Segle; Josep Oliveras, responsable d’Editorial Oliveras; Joan Sala, director de l’Editorial Comanegra i Josep Lluch, editor de Proa i d’Empúries. En línies generals, tots ells han lamentat l’excés d’oferta de llibres o de concursos literaris i, en canvi, han lamentat la falta de lectors per absorbir tot aquest material. Com a proposta concreta per millorar els Premis Literaris de la Ciutat d’Olot, Josep Lluch ha recomanat escurçar el temps que passa entre l’entrega d’un guardó i la publicació del llibre. Així n’augmentaria la visibilitat i la repercussió seria més important.

De part dels membres del jurat, han intervingut els escriptors Josep Torrent o Josep Gòrriz. Aquest últim, autor d’una setantena de títols, ha insistit en la importància del jurat pel que fa a les assignacions dels premis. Segons ell, un bon veredicte, en molts casos, es constata per la trajectòria que han tingut els guanyadors amb el temps.

En termes de comunicació digital, Meius Farrés s’ha referit als fenòmens online relacionats amb l’edició de textos digitals i també als canals de la difusió dels llibres com ara els book trailers o el fenomen youtuber. Segons ella, les estratègies web podrien implementar-se per afavorir la difusió dels Premis Literaris Ciutat d’Olot.

Per últim, diverses associacions d’escriptors locals, com Rapsòdia Veus Literàries o Els Amics de les Lletres Garrotxines, amb la presència de Joan Mercader, han recalcat la importància de mantenir un premi d’aquestes característiques.