El futur dels museus: crònica d’una teràpia

12.06.2019

Eren les 9:30 del matí i tothom se saludava. Tres-cents professionals del sector museístic es reunien dimecres, 5 de juny, al Museu del Disseny de Barcelona per posar en comú els seus neguits i aspiracions en el I Fòrum dels Museus de Catalunya.

El Fòrum dels Museus va reunir a Barcelona 300 participants | Foto: Eva Carasol

La proposta, impulsada des del Servei de Museus de la Generalitat, servia per unir persones i objectius, conscients que en el món dels museus cadascú treballa la seva parcel·la i les parts emmascaren un conjunt que, sobretot després dels estralls de la crisi, necessitava un espai on dialogar i mirar endavant. Eren les 9:30 del matí i tothom se saludava, perquè tothom estava content de poder parlar obertament sobre la precarietat en els museus, el seu canvi cap a paradigmes més socials, i sobre un futur que els situï com a institucions culturals clau pel país.

“Sembla que estiguem fent teràpia”, deia Mireia Rosich, directora del Museu d’Art Víctor Balaguer, en una de les xerrades del I Fòrum. La comunitat museística de tot el territori va reunir-se en aquesta trobada, prevista dins del Pla de Museus 2030 de la Generalitat. Presentat el 22 de setembre del 2017 sota el mandat de l’exconseller Lluís Puig, el Pla de Museus de Catalunya defineix la política global dels museus del territori català per als propers 13 anys. Dins d’aquest Pla es contempla dur a terme el Fòrum que ara ens ocupa i que serà bianual. La temàtica del primer Fòrum girava al voltant del concepte de “museu social” i comptava amb ponències sobre la millora i transformació de les organitzacions museístiques.

La jornada va començar amb les paraules de la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i de la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. “Els catalans som respectuosos amb el Patrimoni i en conseqüència Catalunya és terra de museus”, assegurava Vilallonga, que insistia a dir que el sector podia comptar amb el suport de la Generalitat i reconeixia “el sacrifici dels professionals en circumstàncies que no han estat fàcils”. Entre el 2009 i el 2014, la Generalitat va reduir els ajuts als museus en un 47%, i l’Estat en un 78%. Actualment, el pressupost que el Govern català dedica a Cultura és del 0,8%. Aquest 2019, el pressupost –prorrogat- dedicat a museus i arts plàstiques és de 51.707.328 €. Per la seva banda, Vélez felicitava els seus companys de feina per omplir tot l’aforament i demostrar ganes d’avançar conjuntament, i recordava que “estem aquí per conduir el nostre patrimoni pel camí que la societat ens reclama”.

El plantejament del I Fòrum dels Museus anava en sintonia amb la seva temàtica. Si el concepte estrella era el del museu social –és a dir, que els museus reflecteixin els interessos i inquietuds de les comunitats per tal d’apropar-se al públic i ser útils-, el Servei de Museus havia decidit organitzar la jornada segons els temes que més preocupaven al sector, preguntant-los directament quins temes voldrien tractar. Com? A través d’un Fòrum virtual, d’on van sortir, entre altres, quatre temes de debat: govern, governança i autonomia dels museus; la gestió estratègica al si dels museus; els equips de museus, limitacions de les plantilles; i, finalment, la carrera professional, accés, mobilitat i formació. Tots aquests punts van ser tractats en una sessió que comptava amb dos especialistes per cada temàtica i que després s’obria al públic perquè els participants poguessin dir-hi la seva i generar debat.

El Disseny Hub va acollir el I Fòrum dels Museus | Foto: Eva Carsol

Sobre governança, Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), apuntava que cal reformular les estructures de govern: “Fora dels museus, la transformació de la societat ha sigut increïble. El nostre rol s’ha revalortizat i ara hem de fer un canvi tan bèstia que les eines i l’agilitat que tenim són insuficients”. Respecte a les mancances dels museus, Serra va demanar a la Generalitat que destinés més confiança i més recursos al sector, perquè “la nostra centralitat no pot ser simbòlica”. El director del MNAC també va fer autocrítica i va dirigir-se als seus companys: “Hem d’autoexigir-nos un sistema més rigorós de professionalitat”. Algunes de les actuacions que van proposar tant Serra, com Xavier Fornos, director de Vinseum, com la resta de participants del Fòrum van ser oferir formació sobre nova governança i crear un banc de casos i bones pràctiques que serveixin de referència.

Quant a la gestió estratègica dels museus, Lídia Fàbregas, directora tècnica del Museu de Solsona, va explicar que tot l’equip del museu havia format part de la redacció del seu pla estratègic, i va assegurar que cal “saber què s’espera de nosaltres a banda de conservar i difondre les col·leccions”. Segons Fàbregas, també cal “formar i sensibilitzar els equips de professionals”. Irene Humet, consultora de Momentum Co, va demanar que “més enllà de promoure plans estratègics, es vetlli pel seu compliment”, per exemple, incrementant el suport a les xarxes territorials de museus, o vinculant el pla estratègic a un contracte-programa que doni estabilitat als projectes a llarg termini. Carles Vicente, de l’ICUB, va defensar “plans estratègics operatius amb propostes agosarades, arriscades i innovadores”.

En relació als equips dels museus, un dels temes més polèmics del I Fòrum, Ester Magriñá, directora del Museu d’Alcover, va verbalitzar en nom de tots els participants un seguit de propostes: que hi hagi una nova normativa sobre els equips; que es faci un treballar proactiu per part de la Generalitat per acompanyar els museus que estan per sota dels mínims de plantilla; que s’enforteixin les xarxes territorials amb personal estable; que s’evitin les places de falsos autònoms i es defineixin unes bones pràctiques de contractació de les persones autònomes, i que s’omplin les places de les jubilacions pròximes, entre altres. Com a exemple de la urgència d’aquest punt, al costat de Magriñá hi havia Irina Cervera, jove i única conserge i guia del Museu de l’Alcover que va evidenciar la dificultat pràctica de no tenir personal. En les intervencions, persones com Josep Miquel Faura, del MNAC, van reivindicar que no es poden crear “museus socials” basats en la precarietat.

Al voltant de la carrera professional, Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, i Àlex Rebollo, museòleg a l’atur, van remarcar la necessitat dels professionals d’unir-se i fer “un grup de pressió”, perquè com va lamentar Clusellas, “som poc corporativistes”. Sobre l’accés a la professió, les peticions van ser: crear una borsa acreditada de professionals i empresa; acotar els mandats de les direccions dels museus públics per facilitar la renovació i la mobilitat; fer un pla de formació del personal de museus i revisar l’oferta universitària i la vinculació dels temaris amb la realitat. Entre el públic, Joan Vicenç, de l’Associació de Museòlegs (AMC) va proposar “agafar-nos de la mà d’altres col·lectius, com els restauradors o els gestors culturals, i fer lobbies de més pes”. Daniel Soler, del Museu d’Història de Catalunya, va reivindicar que “som molts més que fa 40 anys, però els museus no han canviat: hem de deixar a les noves generacions alguna cosa millor”.

L’entrada del I Fòrum de Museus | Foto: Eva Carsol

Els participants del I Fòrum dels Museus també es van dividir per temàtiques a l’hora d’assistir a conferències específiques. En “El baròmetre social dels museus”, la consultora i museòloga Margarida Loran va presentar un estudi sobre l’impacte social dels museus; la taula “Cap a una externalització de qualitat en els museus” va tractar de definir pràctiques favorables i desfavorables en el procés d’externalització, incidint en què aquesta sigui més qualitativa que quantitativa, és a dir, que no respongui només a paràmetres estrictament econòmics que comporten precarietat. La ponència “Els equips de gestió dels equipaments museístics” va versar sobre l’establiment d’unes guies fiables que puguin servir a qualsevol museu per resoldre quines competències ha de tenir el personal de cada centre i quin nivell de dedicació requereixen, amb l’objectiu de revertir la precarietat que afecta el sector.

El I Fòrum de Museus també va comptar amb una quarta taula que va convertir-se en un banc d’experiències. Primer, sobre l’estratègia digital de la xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, la directora d’estratègia de la Xarxa, Patrícia Ventura, va comentar junt amb la directora del Musèu dera Val d’Aran, Carla del Valle, els beneficis d’utilitzar les xarxes socials per tal de relacionar-se amb el públic de museus i també analitzar el seu comportament. La segona presentació, a càrrec de Montserrat Tort, cap del Gabinet Tècnic de l’ICUB, i Joaquim Vicente, coordinador de Museus de l’ICUB, va tractar sobre una eina que coordina dades per tal de relacionar els interessos dels centres educatius amb els dels espais expositius. Finalment, Xevi Collell, tècnic de l’Ajuntament d’Olot i coordinador de l’Espai Cràter, i Mònica Molina, investigadora docent de la Universitat de Barcelona, van parlar de cocreació i van centrar-se en el cas de l’Espai Cràter d’Olot, que ha evolucionat del model tradicional al model participatiu i ha creat un projecte museístic treballant per a i amb la comunitat. “Cal dedicar temps i esforç a crear el teixit comunitari del museu”, va concloure Molina.

El Fòrum dels Museus va acabar amb unes últimes paraules de Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, que de cara als professionals va recalcar que “hauríem de ser més crítics amb nosaltres, analitzar-nos i fer un esforç per tocar de peus a terra i mirar el futur, perquè estem en un món diferent i els museus no són allò que pensàvem que érem”. La cloenda definitiva va anar a càrrec d’Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural que en representació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va insistir en la importància del Pla de Museus 2030 i va recordar les accions en les quals el Departament ja està treballant, com havien especificat a primera hora els integrants del Servei de Museus, amb Magda Gassó al capdavant, destacant algunes de les 67 actuacions que preveia el Pla de Museus i concretant en quin punt es troben unes quantes d’elles.

Un cop acabat el Fòrum, Oriol Picas, tècnic del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles i impulsor de la jornada junt amb el seu departament i l’empresa externa Nexecultural, explica que ara el Servei de Museus recollirà totes les propostes i les farà votar als participants –entre el Fòrum presencial i el virtual han participat 650 persones-. “Un cop recollides les prioritats, les analitzarem, veurem la seva viabilitat i impacte i les tirarem endavant, incorporant-les al Pla de Museus”, especifica. A part, tota la documentació generada serà publicada al web de la iniciativa, i es continuarà treballant en les propostes presentades al Fòrum: l’estudi sobre els equips de gestió de museus, el baròmetre social dels museus i una guia per a una externalització de qualitat.

La jornada s’acabava a les 18 hores i tothom s’acomiadava. Tres-cents professionals del sector museístic es mostraven contents d’haver-se reunit en el I Fòrum dels Museus. Un cop verbalitzats, els seus neguits i aspiracions han de passar a la pràctica. “En el seu procés de professionalització, el museu ha perdut la seva relació amb la societat”, resumia Clusellas. Ara, doncs, el futur passa per tornar enrere, cap a un museu social, a l’abast de tothom, i alhora anar endavant: aprofitar les noves tecnologies, estratègies i noves governabilitats per caminar cap a uns museus lluny de la precarietat, més socials que mai i referents culturals del país. Després de la teràpia no ve la calma, sinó l’acció.