El futur dels mitjans de proximitat: renovar-se o morir

En un moment en què tothom, gràcies als seus smartphones, té la capacitat d’exercir de comunicador, hom pot preguntar-se quin és el futur de la premsa (especialment la petita, la de proximitat) o fins a quin punt és rendible instal·lar els cada vegada més famosos paywalls (murs de pagament) al lloc web dels mitjans. A aquestes preguntes -entre d’altres- es va donar resposta al llarg de la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, celebrada a l’auditori de La Pedrera el passat 21 de novembre.

La Jornada, organitzada per l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació) l’any del seu 20è aniversari, va ser tot un èxit tal i com es va encarregar de destacar Ramon Grau, el seu president, durant el discurs d’inauguració. Hi havia acreditats més de 300 professionals i l’Associació ja engloba 300 capçaleres -tant digitals com a paper-. Després de la intervenció de les diferents autoritats (Miquel Gamisans, Águeda Bañón i Mercè Conesa), es va donar inici a les ponències.

El primer a parlar va ser Damian Radcliffe que va exposar el model que segueixen els mitjans de proximitat als Estats Units. Tot i destacar que es venia d’un mal moment, es va mostrar optimista i va repassar quins són els punts forts dels mitjans de proximitat i com afrontar l’era de les fake-news. Amb tot, va quedar clar que els aquests són necessaris i cal apostar-hi fort. La seva intervenció pot recuperar-se al següent slideshare.

La Dra. Carmina Crusafón, amb una breu intervenció va presentar el Projecte Aula d’Innovació i Creativitat de l’AMIC, que es posarà en funcionament l’any vinent i ha de servir per oferir assessorament i formació a la premsa de proximitat així com per donar a conèixer les millors pràctiques a seguir. Els dos valors centrals del projecte són l’acompanyament i la col·laboració.

La tercera ponència va anar a càrrec de Rosalía Lloret. La seva intervenció “Disrupció i innovació en mitjans digitals” va repassar el vincle entre els smartphones, les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Va destacar la importància de reforçar les pàgines web mòbils -on hi entrarà tothom, tant els lectors fidels com els que no ho són- en un moment en que les vendes del paper cauen, en favor de les consultes a les versions digitals dels mitjans. També va destacar la importància de no fiar-ho tot a les xarxes socials. Lloret va assegurar que a Espanya creix la confiança en els mitjans de comunicació i les notícies.

La quarta ponència -en format més breu- va anar a càrrec de Genís Roca. Sota el títol “Xips, bits i malparits: eines, dades i ètica al futur digital” es va exposar el lligam entre continguts, logística i audiència, una relació fonamental per tal de fer funcionar qualsevol mitjà de comunicació. Malgrat que els mitjans donen més importància a una de les tres potes (els continguts), caldria equiparar-les totes tres, ja que són peces clau. Això passa per potenciar i reforçar la confiança, la relació i el servei.

Sílvia Majó-Vázquez per la seva part va parlar de la fragmentació del domini digital a les xarxes i com consumeix la gent la informació. En aquesta línia es va mostrar que aquells que fan servir les xarxes socials i els agregadors de notícies per obtenir la informació, tenen més fonts tant en quantitat com en temàtiques diverses, de manera que tenen una “dieta mediàtica” més variada. Es va dir, també, que gràcies a l’eclosió d’Internet i les xarxes socials podem veure com mitjans purament digitals competeixen en audiència contra mitjans tradicionals i amb un bagatge més gran. Cal tenir clar, però, que és molt important el llegat offline dels mitjans.

Les ponències del matí les va tancar Pepe Cerezo amb “Publicitat programàtica, una oportunitat per als mitjans”. Cerezo va mostrar els nous reptes que suposa la publicitat en els mitjans digitals i com està evolucionant un mercat que, cada vegada més, es mou per subhastes. Es busquen els models d’escassedat per treure el major partit possible a les inversions de publicitat.

Després d’un dinar de Networking va ser el torn d’Ismael Nafría, que amb les seves “Lliçons del The New York Times per a la premsa de proximitat” va repassar com aquest gegant de la comunicació va reforçar la seva edició digital sense oblidar el paper, un àmbit on ofereixen continguts exclusius de manera periòdica. Nafría va destacar que el The New York Times és un mirall on es miren molts mitjans i que “no tots som The New York Times però tots poden aspirar a ser el The New York Times de la seva àrea geogràfica”. Per acabar la seva intervenció, va destacar la importància de proporcionar una bona formació -sobretot en noves tecnologies- a tots els professionals dels mitjans i potenciar la col·laboració.

Eva Dominguez es va encarregar de presentar el NUSHU, el seu projecte per apropar la comunicació als més petits fent ús de la realitat augmentada. Es van mencionar també altres implementacions d’aquesta tecnologia en diferents mitjans.

L’última de les ponències va anar a càrrec de Lars Rosenblad que va apropar el model nòrdic del periodisme, on la premsa a paper encara té una gran força. En destaca el fet que en aquest model els algoritmes no només s’utilitzen per a la publicitat sinó que també es fan servir per escriure notícies.

Va tancar la jornada una taula rodona amb el Dr. Andreu Casero (UJI) i el Dr. Lluís Costa (UdG) moderada per la Dr. Carmina Crusafon (UAB). Es va voler donar veu al sector universitari per tal de veure cap a on anem i com es pot reforçar aquest món des de les aules.

El punt i final el va posar Josep Ritort, secretari general de l’AMIC que amb una breu intervenció va agrair la participació a tots els assistents.