El futur de la saviesa

12.10.2015

“La realitat no és només com tu la creus sinó com la interpretes”, em diu Marta Granés, coordinadora del Centre d’Estudis de Tradicions de Saviesa (CeTR), una associació que s’ha construït des de baix, sense el suport de cap organització. El trobareu a l’Eixample de Barcelona, als baixos d’un edifici situat darrere d’un parc amb plataners i palmeres. Un local lluminós t’acull només passar la porta i el que més impressiona és la biblioteca, que conté un ampli fons sobre tradicions religioses, des del budisme i l’hinduisme fins al cristianisme i l’islam. Aquesta és la biblioteca que durant molts anys ha anat aplegant Marià Corbí, alma mater del centre, que va obrir ara fa quinze anys, tot i que el projecte s’ha anat gestant al llarg dels últims trenta anys.

La biblioteca del CeTR | Foto: CeTR

La biblioteca del CeTR | Foto: CeTR

Des dels anys vuitanta, Marià Corbí va decidir fer petites classes en què feia lectures de diferents tradicions per abordar l’estudi del fet religiós actualment. “La seva preocupació era reconèixer i traspassar la saviesa que hi ha a dia d’avui”, afegeix Granés. Així és com quinzenalment es reunien diversos grups amb orígens diferents per fer lectures i estudis d’aquests textos.

Més enllà de la nostra construcció cultural

“Nosaltres partim del fet que les religions han entrat en crisi a causa d’un canvi de paradigma cultural”, continua Granés. El paradigma des del qual es van construir les tradicions era agrari, autoritari, jeràrquic, de mandat i obediència, trets que actualment no es troben en la cultura de la societat. “Les religions que s’han construït amb aquest patró no són actualment operatives, però això no vol dir que no abordin qüestions que nosaltres necessitem avui, tot i que ara hauran d’estar deslligades d’aquests esquemes amb què venien”, segons Granés.

“Els humans tenim dues maneres d’accedir a la realitat: una primera, per resoldre les nostres necessitats; una segona, lliurada a la gratuïtat”. En el moment en què la religió deixa de ser el motor de la societat, aquest segon accés s’abandona i té repercussions, per exemple no hi ha sistemes col·lectius de control de l’egocentrisme: “Els interessos que vols defensar a qualsevol preu entraran en conflicte amb els meus, que també vull imposar ”. El CeTR advoca, doncs, per cultivar la gratuïtat, amb la voluntat de fomentar una convivència més correcta i adequada, i no només entre humans sinó també entre nosaltres i el planeta: “Que nosaltres ens puguem entendre depèn de la mesura en què cultivem el nivell de gratuïtat”, assegura Granés.

L’abandó de la religiositat també ens fa menys flexibles. “Les religions recollien el doble accés a la realitat. Si tenim present que nosaltres ens hem construït un món a la nostra mida, supeditat a la necessitat, però que alhora aquest món té una altra dimensió que va més enllà, aleshores tindrem prou consciència per sortir, si cal, del nostre món cultural”. Si ens oblidem d’aquesta dimensió gratuïta, “ens obliguem a estar constrenyits en una interpretació de la realitat intrínsecament lligada a la necessitat, mentre que si cultivem i fem explícit que la realitat té més dimensions, podrem saltar més enllà del món que ens hem construït”. Per què ens el volem saltar? “Per adaptar-nos més bé al que pugui passar i per ser més creatius, ja que els humans tenim la possibilitat de saltar de la nostra construcció a alguna cosa que ja no ho és, aquesta dimensió gratuïta de la realitat”. L’objectiu d’aquest centre és, per tant, conscienciar i posar en paràmetres culturals actuals que ens cal cultivar i tenir notícia que el món és molt més que la nostra construcció, perquè ens hi va la supervivència.

On queda l’espiritualitat?

La nostra vida té dos àmbits que van en paral·lel: un relacionat amb la necessitat del jo i un altre de purament gratuït. Aquest segon àmbit és el que en el passat s’ha anomenat espiritualitat, i representa el que va més enllà del que jo vull i del que jo desitjo. Aquesta manera d’explicar aquest segon àmbit —com si fos l’àmbit que correspongués a un esperit—, segons Granés, prové de la filosofia i suposa “una doble antropologia, de cos i esperit”. El CeTR, però, procura evitar el terme espiritualitat per referir-s’hi, ja que parteixen que “nosaltres construïm el món amb la parla i també en construïm la interpretació i, per tant, aquesta interpretació sobre la doble antropologia per a nosaltres no és adequada, com a mínim actualment”. Segons Marta Granés, “no es tracta de creure res, sinó de fer peu en la notícia que el món és més que com el veiem, però això ens ho hem de poder explicar a través del mateix fet de la parla, no a partir de la creença que hi ha un esperit”.

Actualment tot ho interpretem a partir de la ciència i les dades empíriques, de manera que no hi ha cabuda a explicar-ho a través de l’existència de l’ànima o l’esperit. Però això té conseqüències: si s’arraconen les tradicions que parlen d’aquesta dimensió no relacionada amb la necessitat perquè “la forma amb què ho han dit és inadequada”, com ens hi enfrontarem? “Per això ens sembla que actualment és necessari fer aquesta feina, perquè, si no, es moriran les tradicions i es perdrà tot el que han dit sobre aquesta altra dimensió”. La idea del centre és salvar el que s’hagi de salvar, “però no la forma amb què ens ha arribat”, sosté Granés.

Com es pot ensenyar a cultivar, però, la gratuïtat? Per al CeTR, hi ha tres elements essencials que es troben en totes les tradicions i que cal cultivar: l’interès per tota la realitat, el desaferrament o distanciament, i el silenciament (IDS). És a dir: cal cultivar en els infants l’interès per tot, cal que se sàpiguen distanciar del seu propi jo —la motxilla que s’han anat fent a mesura que creixien— “perquè aquest jo et limita”, i, finalment, cal saber silenciar els patrons d’interpretació, de valoració perquè la realitat es pugui mostrar d’altres maneres. “A quina edat s’ha d’ensenyar, tot això? Jo crec que quan s’arriba a l’adolescència, hom ja pot aprendre a distanciar-se d’un mateix”, opina Granés.

Les religions permeten ampliar horitzons?

“El que patim és un canvi tan radical a tots els àmbits que fins que aquesta explicació sobre la saviesa que hi ha en les tradicions es faci connatural passarà un temps, perquè és capgirar-ho tot tal com fins ara ho teníem entès”, afegeix Granés. Cal, doncs, aconseguir esborrar tot el background que tenim sobre religió i espiritualitat i concebre-ho d’una manera diferent. Encara que actualment hi ha molta gent que no va a missa —ni tan sols està batejada— hi ha uns patrons culturals provinents de la religió que es mantenen assumits: “Com és natural, perquè la religió ha estat cultura i nosaltres hem estat fruit de la cultura”.

És, doncs, a través de l’estudi de les tradicions religioses que es poden ampliar horitzons. “Les religions es complementen les unes amb les altres”, segons Granés, encara que les ortodòxies no en volen saber res de la complementarietat i pretenen fer passar la gent per allà on vol per fer-los complir. “Nosaltres, en canvi, ens ho plantegem com l’art”, afegeix. Per ser creatiu i innovador, has d’estar sempre investigant, indagant i, per tant, has d’alliberar-te dels models anteriors: “Això ens empeny a sortir fora de les religions, perquè les religions, més o menys totes, marquen una ortodòxia i t’obliguen a veure, valorar i fer les coses d’una determinada manera”.

“Encara que hi hagi tants mons com possibilitats tingui la llengua, ningú no pot crear el seu món personal i anar per lliure, perquè hem de viure en simbiosi. Hem de fer una construcció del món socialment, perquè la col·lectivitat pugui arribar a bon port”. Aquest era, doncs, el sentit de les religions antigament, però “ara, allò, la dimensió gratuïta, al que apuntaven les religions avui ja no és la guinda del pastís, sinó el mateix pastís, de manera que no ens en podem oblidar ens hi va la supervivència”, assegura Granés.

Una de les activitats del CeTR a l'aire lliure | Foto: CeTR

Una de les activitats del CeTR a l’aire lliure | Foto: CeTR

El CeTR, una manera de cultivar la qualitat humana

El CeTR està format per un grup de professionals provinents de diversos àmbits: la medicina, el dret, la filosofia, etc., que es defineixen a ells mateixos com a buscadors i que, en els cursos, no assumeixen el rol de professor, sinó que més aviat fan de conductors de les sessions: “Plantegen una sèrie de qüestions per suscitar preguntes”, explica Granés. El centre, que està sempre obert i tothom hi està convidat, divideix la seva programació en diversos blocs, que van des de lectures comentades, seminaris, debats, grups de treball, fins a cicles de cinema.

A diferència dels cursos escolars, els cursos del CeTR no tenen data límit. Per exemple, en el cas dels cicles de lectures comentades, aquestes poden durar més d’un curs fins que s’acaba i qui hi estigui interessat s’hi pot incorporar en qualsevol moment. Amb aquests cursos, però, no es pretén donar informació sobre un determinat autor, sinó anar al fons de la qüestió a través del diàleg i amb la participació de tothom que hi assisteix: “Per a mi, si la gent no hi participa, no té sentit, perquè busquem que enriqueixi el qui ho escolta i participi”, assenyala Granés.

L’objectiu principal és que, a diferència dels cursos acadèmics, serveixi per despertar les ganes d’investigar: “No volem retenir la gent, el que volem és que se’ls desperti l’interès i que la recerca la facin com vulguin o com puguin. Seria estúpid pensar que tenim la solució, perquè no n’hi ha, de solució, sinó que cadascú s’espavila com pot.” Segons Granés, això a les ortodòxies no els agrada gens, perquè fixen i imposen una manera d’interpretar els mestres, mentre que el CeTR procura evitar fixar un límit: “Ens movem en un terreny com l’art”, afirma Granés.

Lectures comentades

En el cas de les lectures comentades, actualment hi ha tres cursos programats: “La saviesa del Brihadaranyaka Upanishad”, que ofereix una aproximació nova a la realitat ja que defuig la pura especulació i la creença i repercuteix en el pensament, el sentir i l’acció; “Fundamentos de la vía media (Madhyamakakarika) de Nagarjuna”, en què es tractarà un dels textos més importants de la història del budisme, escrit per Nagarjuna, un dels pensadors budistes més grans; i “El Mathnawi de Rumi poeta, pensador i savi sufí”, en què s’abordaran les lliçons de saviesa per a la vida quotidiana que orienten cap a la gran qualitat humana que es desprenen d’aquest text, escrit pel fundador de l’ordre sufí Mevleví (giròvags) i un dels grans pensadors de la història.

Un cop s’acaben aquestes lectures, que tenen una durada desigual —els sutra budistes són més curts que el Mathnawi de Rumi, que té sis volums— el centre en programa de noves. Tanmateix, per apuntar-se a un d’aquests cursos no hi ha cap mena de requisit, sinó que tothom s’hi pot apuntar. “Per a nosaltres no hi ha primer de primària, segon, tercer, etc., sinó que creiem que un text es pot entendre de maneres diferents segons les percepcions de cadascú i a cadascú li és útil a la seva manera”, apunta Granés.

Una de les sessions del CeTR | Foto: CeTR

Una de les sessions del CeTR | Foto: CeTR

Seminaris

Els seminaris estan pensats per tractar, més que un text, un determinat tema i veure de quines maneres podem aproximar-nos-hi. Actualment el CeTR té programats quatre seminaris, de durada desigual, en funció del que es consideri adient.

“La qualitat humana profunda dels pacifistes emblemàtics” vol explicar com podem entendre avui el que és l’espiritualitat i mostrar, a través de diversos textos seleccionats de personalitats com Thomas Merton, Stefan Zweig, Lev Tolstoi o Mahatma Gandhi, com és font de compromís per transformar el món i permet edificar la pau interior i la pau social.

A “Concepcions actuals de la naturalesa humana: del dualisme al monisme i a la no-naturalesa” es vol aprofundir en la importància que té per a la societat la definició operativa de “natura humana”, ja que conforma la manera d’entendre el món i la humanitat. Es farà a partir dels debats suscitats entre innatistes i culturalistes al llarg del segle XXI.

En el seminari “Teresa de Jesús: tàctiques i recursos pel cultiu de l’atenció plena”, es vol aprofundir en la manera de cultivar i afinar l’actitud silenciosa i atenta a través dels textos de Teresa d’Àvila, que ofereix un mestratge ben viu a totes aquelles persones que miren d’obrir els ulls a la realitat des de l’atenció plena i el silenci.

Finalment, a “L’espiritualitat dels ateus I” vol abordar a través d’autors com Spinoza, Feuerbach, Schopenhauer, Nietzsche o Carl Sagan, l’ateisme. “Els que tradicionalment han estat qualificats d’ateus no són pròpiament ateus, perquè el que ells afirmen és que estan en desacord amb l’explicació de l’Església i per això des de l’Església se’ls qualifica d’ateus. Mostren una gran sensibilitat i vivència del àmbit gratuït de la realitat”.

Introduccions a la qualitat humana i a la qualitat humana profunda

A través de les tradicions abrahàmiques, hinduistes i budistes, aquests cursos proposen una altra manera d’enfocar les religions. “Hi ha gent que diu que té interès per tenir notícia de l’islam o el cristianisme, però volen que sigui algú neutral qui els expliqui alguna cosa del cristianisme i de l’islam”, apunta Granés.

Així, doncs, hi ha programats quatre cursos: “Els fonaments de la qualitat humana, una introducció a la dimensió espiritual des de la societat contemporània” ofereix eines d’interpretació del llegat espiritual dels avantpassats i les tradicions de saviesa que l’expressen per investigar com es pot cultivar aquesta herència en el món contemporani allunyat de les creences; el curs “Camins de saviesa: les tradicions abrahàmiques” vol introduir els alumnes en la peculiaritat dels camins de saviesa que s’obren des de la perspectiva espiritual del judaisme, el cristianisme i l’islam, més enllà dels dogmes o codis de comportament; el curs “Camins de saviesa: l’hinduisme” ofereix una aproximació a la tradició hindú i, finalment, “Camins de saviesa: el budisme” vol fer una aproximació a la tradició budista a través d’una selecció de textos.

Debats

Els humans, com a animals que som, tenim una part sensitiva, per a la qual no hi ha cabuda ni en la ciència ni en la tecnologia, perquè són abstractes. Com hem d’organitzar aquest àmbit, doncs en societats tecnocientífiques? “Aquesta casa també vol fer adonar que hi ha tot un àmbit d’estimulació que ha quedat orfe, al qual estem donant sortida des del passat i aquest passat no està adequat a la situació actual”, apunta Granés, per explicar l’essència d’aquest tipus de cursos, els debats. Actualment hi ha programat “La sostenibilitat de la vida en el planeta”, un debat que vol abordar com cal afrontar aquests nous reptes a través del visionat del documental Home (Yann Arthus-Bertrand, 2009).

Cultiu de la qualitat humana profunda a través de la pràctica del silenci

Les tradicions ens han llegat maneres de tenir accés i cultivar la qualitat humana fonda, l’àmbit de la gratuïtat imprescindible per a la supervivència individual i col·lectiva, i això el CeTR pretén abordar-ho a través de pràctiques setmanals i caps de setmana d’intensificació: “Atenció i meditació”, “Treballant el Mathnawai de Rumi”, “Treballant la Brijarandayaka Upanishad” i “Assanes i Pranamaya (hatha yoga)”.

Grups de treball

Els grups de treball es van crear després que algunes persones els plantegessin la necessitat de voler un curs una mica més personalitzat. “El clima és diferent, perquè s’estableix una relació més personal, de companyonia”, aclareix Granés. En aquests grups de treball s’exploren diversos temes relacionats amb la dimensió gratuïta de la realitat a través de la pràctica de silenci i lectures comentades. De fet, el centre proposa a la seva pàgina web de desenvolupar aquests cursos a llocs familiars, centres cívics o d’estudis, ja que no necessàriament s’han de fer al centre.

Cicles de cinema

A través de pel·lícules com Una família de Tokio, Hanna Arendt, Los espigadores y la espigadora, Ida, Mis tardes con Margueritte i Mandarinas, es vol reflexionar entorn del cultiu de la qualitat humana. “Volem que els espectadors es facin preguntes mentre mirin les pel·lícules i que després debatin entre ells la temàtica. És una manera més light de presentar la qüestió i de crear pòsit, cultura”, afegeix Granés.

Caps de setmana d’intensificació

Són trobades de grups de 15 persones oberts a tothom enmig de la natura per intensificar el treball sobre la qualitat humana a través de textos com el Mathnawi o el Brihadarayanaka Upanishad, o a través de la meditació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. La tasca del CeTR és imprescindible per salvaguardar la saviesa de la dimensió del transcendent. No es tracta de posar-la en un museu, sinó de conèixer-la a través d’un treball d’aprofundiment d’aquesta saviesa, herència antropològica de l’espiritual de l’existència.

  2. Només un petit comentari. Que la manca de religió ens fa menys flexibles? TOTES les guerres són guerres de religió. Precisament, quan desapareix la religió del pensament, es comença a ser flexible. L’aparent espiritualitat de la religió li és proporcionada per la filosofia (no religió) que hi ha per sota (normalment, platonisme).